Quin preu pagarem pel retorn del futbol?

BarcelonaNo, el futbol no ha tornat. No ha tornat perquè no ha marxat mai. Encara que fossin menors, se seguien jugant tornejos abans del retorn de la Bundesliga. No deixa de ser simptomàtica la idea de defensar que "ha tornat el futbol", perquè amaga aquesta elitització de l’esport, radicalitzant les diferències entre els rics i els pobres. És a dir, el futbol dels pobres no és futbol.

El futbol no deixa de ser un reflex de la societat, en el fons. I com passa a totes les àrees, la crisi del covid-19 podria aguditzar les diferències. L'impuls del futbol femení es podria veure frenat, clubs amateurs podrien desaparèixer... Però les butxaques de representants, grans clubs i la UEFA seguiran plenes, ja ho veureu. Quin preu pagarem amb aquest retorn del futbol?

Torna el de primer nivell, el que mou tants diners que no pot acceptar acabar la temporada com han fet totes les categories no professionals. Com ha fet gairebé tot l'esport excepte casos puntuals, com la F1, MotoGP o el bàsquet masculí. Torna aquell que ha crescut tant que pot permetre's sacrificar aficionats locals, perquè ja en guanyarà a nivell global, asseguts al sofà. Un dels preus que es podria pagar és trencar el vincle emocional entre els clubs i les seves comunitats.

La Bundesliga, amb la intenció d'aprofitar la situació, ha intentat reclutar nous aficionats, els que mai havien mirat un partit del seu torneig però enyoren tant el futbol que s'hi han sumat. Ho entenc. A mi m'agrada tant el futbol que aquests dies he arribat a mirar partits de la lliga bielorussa i la del Tadjikistan. És clar que tenia ganes de veure el Borussia Dortmund - Schalke 04. Però amb condicions. Enyorar l'esport no és excusa per deixar de ser crític. Tal com entenc que els gestors del futbol busquin protegir el seu negoci, ens hem de preguntar com podem estar fent centenars de tests a esportistes quan molts treballadors d'hospitals que encara no se n'han fet.

Alemanya, on no han tingut tants problemes amb els tests, ha superat amb bona nota el repte del seu retorn, fet que engresca les altres lligues importants. Malgrat la buidor dels camps, per moments es va veure un bon espectacle, bon joc. Però no, no és el futbol d’abans. Queden fases per superar, preguntes sense resposta. El mateix tècnic del Borussia de Dortmund, Lucien Favre, va admetre que no sabia si el nivell de joc ofert havia estat igual que abans de la crisi. I mira que el seu equip va jugar bé. Però la manca de ritme, les graderies buides, la por al contagi afecta els jugadors, com no. Ara, s’hi acostumaran, i en pocs dies el nivell de joc serà encara millor, segurament.

Voleu aprendre d'Alemanya, voleu descobrir els seus clubs? La Bundesliga ha creat uns gràfics molt divertits en els quals et donen raons per fer-te aficionat d'un club o d'un altre. Però aquí no expliquen totes les veritats. Una de les gràcies del futbol alemany és tenir la mitjana d’espectadors més alta, estadis plens d’aficionats locals que defensen un model de negoci en què s’intenta allunyar grans multinacionals de posseir equips sense tenir vincle amb la terra. Algú dirà que el Bayern té el suport d’Adidas o Audi, però son marques locals. A Leverkusen el club pertany a la Bayer, però és que el club el van fundar els obrers de la fàbrica. El que no volen és que arribi algú sense vincles amb una terra pel sol gust d'invertir diners i guanyar-ne més, convertir el futbol en pura especulació, com passa amb el RB Leipzig, propietat de la marca Red Bull. Un club molt mal vist per les altres aficions. Quan la Bundesliga publica els seus jocs per explicar quins clubs pots escollir, t'amaga motius. Dels clubs de Primera, jo prefereixo l'Eintracht de Frankfurt, un club amb un president que ha demanat als votants de l'extrema dreta que no es facin socis, que no els volen. I els socis, que són milers i fidels, s'han posat a favor del president.

A Alemanya, més que altres llocs, el futbol és comunitat, és afició, és un vincle amb la gent. Per això la major part d’aficionats no volien el retorn i es van viure diferents protestes contra el retorn de la lliga. Protestes que gairebé no hem vist, malgrat que es van penjar pancartes dins del camp. Aquesta crisi podria ser una oportunitat per allunyar encara més l’afició dels camps. Si no entren els fotògrafs, per exemple, i és la lliga qui envia les fotos, no enviaran mai les fotos de pancartes protestant contra presidents corruptes o la mercantilització de l’esport. A Espanya, la Lliga ja ha multat periodistes per fer fotografies de pancartes contra els horaris de la Lliga, argumentant que un redactor no podria fer una foto amb el mòbil.

Si aquest futbol sense espectadors és una etapa necessària, de tres o quatre mesos, abans del retorn de la gent, entenc l'esforç fet. No puc culpar algú per intentar salvar el seu negoci. Però la por que tinc és que un cop acabi tot, el covid-19 hagi estat una excusa més per allunyar aficionats i periodistes crítics. Que el preu pagat sigui un esport més elitista i amb menys llibertats. Quan la pilota roda, s'emporta les mirades. Però si només mires la pilota i el joc, t'oblides de parlar del que passa als despatxos o la graderia. I aquí, també s'escriu el futbol.