Marc Fuentes: "Volem crear una escola de futbol per a nens amb paràlisi cerebral"

BARCELONAMarc Fuentes Molina té 21 anys i una paràlisi cerebral del 75% que li afecta la mobilitat i la parla. Però aquesta discapacitat no li impedeix dedicar-se a la seva gran passió, el futbol. A més de jugar com a porter al Badalonès des de fa deu anys, entrena des de fa tres temporades el benjamí del CF Vilanova del Vallès i actualment cursa el nivell 3 d’entrenador al CAR de Sant Cugat, que li permetria entrenar totes les categories de futbol estatal.

Des del Vilanova, el Marc ha iniciat un projecte per a persones amb paràlisi cerebral física o dany cerebral adquirit. L’objectiu del club és formar un equip mixt que pugui competir a la lliga que organitza la Federació Esportiva Catalana de Paràlisi Cerebral (FECPC). “Quan vaig començar com a primer entrenador ja ho tenia en ment, però evidentment en certs clubs no pots fer-ho. Quan vaig entrar al Vilanova, al cap d’un any vam començar a parlar amb el club i van dir que la idea era molt bona. És un club de poble, estem molt units i és perfecte per fer un equip amb paràlisi cerebral”.

Aquesta iniciativa el va portar a ser guardonat al gener a la Festa de l’Esport Català 2020, en què aquest jove de Montornès del Vallès va obtenir el premi al mèrit esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). La intenció no és sinó formar nois i noies amb discapacitat perquè puguin, a través del futbol, aprendre i practicar un esport, relacionar-se i, alhora, treballar i millorar la seva coordinació: “El que volem fer a Vilanova és crear una escola de futbol per a nens amb paràlisi cerebral. Volem que els jugadors millorin progressivament amb la finalitat que s’ho passin bé, però al final la intenció és que d’aquí cinc anys l’equip sàpiga jugar a futbol, es coneguin entre si i hi entenguin de tàctica i tècnica, perquè al final el futbol és això”.

Mentre que a escala estatal i internacional els clubs per a persones amb paràlisi cerebral juguen a futbol set, en el cas de Catalunya es juga a futbol sala. Hi ha un total de cinc equips: Badalonès, Disport FC, FS Castelldefels, Racing Pineda FS i Viladecavalls, als quals ara se’ls sumarà el CF Vilanova del Vallès. Els clubs militen en les categories de promoció, dels quatre als divuit anys, i absoluta, fins a la retirada esportiva. En el seu primer any de creació, el Vilanova jugarà la Lliga de Promoció, però el club no vol restriccions a l’hora d’incorporar jugadors de totes les edats que li permetin formar un equip sènior: “Tenim un equip molt petit però la idea és fer-ne un per jugar en categories més altes. No podem fer benjamí o aleví perquè no tenim prou jugadors, aleshores com més jugadors vinguin millor”.

La federació estableix una sèrie de requisits a l’hora d’assegurar més igualtat entre els clubs participants. A més d’una petita modificació en el reglament quant a les porteries i les sortides de banda, al terreny de joc hi ha d’haver jugadors amb diferents graus de discapacitat: “Tots els que tenim discapacitat no podem ser dins el camp. Hi ha molts punts de discapacitat. Jo, per exemple, tinc afectat tot el cos, soc un classe 1. Després pot venir un noi que només té afectada la mà i és un classe 3. Si s'ajuntessin cinc o sis jugadors de classe 3, serien un equipàs. Aleshores el que es fa és que només hi pot haver al camp un jugador de classe 3, que té molt poca discapacitat, i dos classe 1, com jo, és obligatori que hi siguin”.

El Vilanova ha començat els entrenaments aquesta mateixa temporada, però la falta de jugadors impedia que participés en la competició i comencés a disputar partits: “Encara no hem competit perquè evidentment no teníem jugadors. Ara en tenim sis i fa poc n'érem tres, o sigui que ens entrenàvem com podíem, però no hem pogut jugar”.

Per aquest motiu, des del club vallesà han engegat una campanya mitjançant les xarxes socials per difondre l’existència de l’equip i trobar nois i noies amb paràlisi cerebral que estiguin disposats a unir-s’hi. La prioritat és formar l’equip com abans millor per assegurar la viabilitat del projecte: “Amb el que tenim ara anirem a jugar, perquè el projecte l’hem de portar a terme aquest any. Un any més sense entrenar-nos, sense jugar competició, i el projecte es moriria una mica. Si continuem amb sis jugadors, segurament perdrem tots els partits, però almenys jugarem. Els nois esperen amb emoció que arribin els partits”.

Tot i que la FECPC està integrada a la UFEC, no té cap vinculació amb la Federació Catalana de Futbol, que és l’encarregada d’organitzar totes les competicions del futbol català des del nivell professional fins a l’amateur. Això dificulta que tant la lliga per a persones amb paràlisi cerebral com els mateixos clubs participants rebin més ajudes econòmiques per millorar les condicions de l’esport adaptat. El Marc no oblida la realitat del futbol adaptat per a persones amb paràlisi cerebral: “Jo soc així, ho tinc molt acceptat. Dono el 100% en tot el que faig. Em poso els meus límits i ja està. A escala catalana i espanyola no hi ha gairebé entrenadors titulats amb paràlisi cerebral, a excepció del seleccionador nacional i algun altre cas. En saben de futbol, però no ho apliquen. Potser la cosa més fàcil per a nosaltres que tenim discapacitat és fer quatre voltes al camp, una mica de passades i un partit”.

Però té molt clar quin és el camí a seguir per arribar lluny a les banquetes: “Ara mateix estic cursant el nivell estatal acadèmic d’entrenador, que t’habilita per entrenar totes les categories. Encara no he entrenat cap equip amateur, he entrenat el benjamí del CF Vilanova i el meu objectiu és poder entrenar un primer equip”.