Frustració

Frustració. Aquest és el sentiment de qui escriu aquestes línies, en calent, després de la derrota al clàssic. I de ben segur que és la sensació amb què molts culers es van quedar, amb cara de mala llet, després del Madrid-Barça. 

Frustració la que va sentir Gerard Piqué, que va saltar al terreny de joc per increpar l’àrbitre Jesús Gil Mazano per un seguit de decisions que, un cop més, embrutaran el clàssic. Com ja va passar en l’enfrontament de la primera volta. 

Frustració pels només quatre minuts de temps afegit després que hi hagués hagut una expulsió, diversos canvis i gairebé tres minuts d’aturada perquè el col·legiat va tenir problemes amb l’orellera que utilitza per comunicar-se amb els seus assistents. Cal que el Barça, després de la deixadesa de l’última junta de Bartomeu, es faci respectar per l’estament arbitral.

Frustració de veure com Casemiro repartia a tort a i dret sense cap tipus de mirament en els instants finals, fins que (per fi!) va ser expulsat en un clàssic.

Frustració perquè el Barça va topar amb el pal en l’últim dels quatre miserables minuts del temps afegit i no va poder, almenys, rescatar un empat. 

Frustració de no tenir un davanter centre que converteixi les ocasions que per ben poc no va arribar a rematar Dembélé a la primera part (com contra el PSG a París). És extrem i no un nou, tal com va evidenciar la diferència entre la seva primera meitat -nefasta- i la segona -va millorar notablement.

Frustració perquè un Reial Madrid empetitit i covard, sense Ramos ni Varane, et guanyi i et desmunti el pla al quart d’hora de partit amb una transició que es repetiria una vegada i una altra amb Vinícius, argument gairebé únic i repetitiu que els blancs van saber explotar reiteradament.

Frustració de quedar-te, de nou, a mig camí. De voler sortir a camp contrari, mirant d’imposar el teu relat amb la pilota, però ser massa fràgil a l’hora de defensar contraatacs. 

Frustració d’una primera meitat decebedora i que la reacció al segon temps, malgrat que permeti recuperar una mica l’orgull, sigui insuficient per superar un Madrid que surt reforçat del clàssic en la lluita pel títol de Lliga. 

Frustració, en definitiva, de veure com el Barça, polèmica arbitral a part, és superat de nou en un partit gran.

I, enmig de tanta frustració, anar recuperant els ànims pensant que la Lliga encara s’ha de decidir i que hi ha una fornada de joves disposats a canviar aquest sentiment que ens va envair ahir.