Francisco no continua a la banqueta del Girona
El tècnic andalús, que acaba contracte, no renova i deixa l'equip gironí un any després de la seva arribada
GIRONAFa tot just un any Francisco Rodríguez era presentat com a nou entrenador del Girona. 365 dies més tard, i després d'haver perdut les dues finals de play-off d'ascens a Primera que ha disputat, deixa de ser-ho. El tècnic andalús, que acabava contracte aquest 30 de juny, no amplia el vincle i abandona l'entitat, que ara s'haurà d'afanyar per tancar un substitut que lideri l'enèsim intent dels gironins en la seva lluita per recuperar la Primera Divisió. Tant el club com l'entrenador han publicat un comunicat signat conjuntament, un símptoma inequívoc que les dues parts estan d'acord amb separar els seus camins. Segurament, pel desgast que provoquen les derrotes. A la llista de candidats, segons TV3, figuren Andoni Iraola i Míchel Sánchez en un lloc de privilegi.
La història de Francisco a Montilivi, però, deixa més bons que mals records. Les patacades fan mal, però sense la seva energia el Girona no hauria tingut ni l'opció de creure que podia tornar a l'elit. Va arribar a finals del curs passat i es convertia en el quart tècnic d'una banqueta que cremava: ni Unzué ni Moreno ni Martí havien fet funcionar una constel·lació d'estrelles dissenyada per manar i que es va passar l'estiu frustrada, perquè mai va estar en llocs d'ascens directe i perquè es va classificar per a les eliminatòries al penúltim moment, i la patacada contra l'Elx al temps de descompte d'aquell últim partit en què Stuani va ser injustament expulsat i tot va anar malament deixava les esperances al calaix.
Malgrat que la direcció esportiva estava satisfeta pel rendiment de Francisco, un tècnic que en tot moment s'ha implicat, ell va dubtar sobre la seva continuïtat. Finalment, va decidir quedar-se, tot i ser conscient que les retallades econòmiques debilitarien el projecte. El que no s'imaginava, en cap cas, era que aquesta temporada seria tan complicada. Dels fitxatges que havia demanat, res de res. Les incorporacions no eren la primera opció, van aterrar a última hora i tothom pregava perquè signessin. La plaga de lesions, el fet de pràcticament no tenir pretemporada i una allau d'inconvenients van fer que liderar el vestidor fos, en molts moments, un peatge massa car. Ni així es va rendir i va demostrar que la seva personalitat està per sobre de totes les coses.
Quan ja ningú hi comptava, ni la mateixa plantilla, l'equip, situat a mitja taula durant tot l'any –i amb Francisco qüestionat, aquest cop pel club–, va encadenar victòria rere victòria fins a situar-se en llocs de play-off. Això, per si sol, és el gran èxit d'uns resultats que han superat qualsevol expectativa. Francisco va aconseguir reanimar una ciutat que ni hi confiava ni s'ho esperava. I va anar d'un pèl que no puja a la Primera Divisió, amb una plantilla plena de nois joves que han ofert rendiment al mateix temps que feien els primers passos en el futbol professional. Un mèrit immens que, per voluntat i desig, mereixia un ascens que van fregar amb la punta dels dits, després de la victòria per 1-2 en l'anada de la final contra el Rayo. Però a la tornada va passar el que sempre passa a Montilivi i el Girona segueix un any més a la Segona Divisió.
Juan Carlos, renovat
Ho farà sense Francisco, que marxa amb la consciència ben tranquil·la. És el moment de Quique Cárcel, que ja ha activat trobades amb diferents entrenadors per intentar aclarir qui serà el nou amo de la banqueta. Sonen amb força Iraola, l'actual entrenador del Rayo, i Míchel, que al currículum llueix un ascens a Primera amb l'Osca. El primer moviment confirmat és a la porteria, amb la renovació de Juan Carlos fins al 2023. Aquest 30 de juny, a part de Francisco, també acaben contracte Aday, Cristóforo i Luna. Això no vol dir que no es puguin quedar, però. També s'acomiaden els cedits Couto, Bustos, Pablo Moreno, Franquesa, Monchu i Bárcenas.