El fotògraf que no coneixia

Descobreixo avui Ernesto Valverde (el fotògraf) i em trobo, cara a cara, amb un home que fotografia honestament, en un contrastat blanc i negre. Un fotògraf que a mesura que ens ensenya una mica del món que l’envolta, se sincera i explica coses d’ell mateix. Aquesta és la gràcia de les fotos (les bones): aturen el moment, capturen la vida i guarden l’essència de l’autor. Al Txingurri l’endevino un home valent; retrata moments íntims i no té por d’ensenyar la soledat, animals morts, brutícia o la nit més fosca a Atenes. I ho fa sent un personatge conegut, i això segur que no és fàcil. L’imagino amb la càmera, voltant per Barcelona o Bilbao, buscant imatges d’una ciutat imperfecta que també és la seva. M’agrada quan llegeixo com va comprar la seva primera càmera. És molt de fotògraf, explicar això. I l’imagino tractant de fer una foto a algú que li diu “Tu ets Valverde, no?”