Fer fora Piqué, Busquets i Alba?

Laporta va sorprendre anunciant que s’havia “acabat un cicle”. Les travesses sobre baixes es van disparar, en especial sobre tres futbolistes que han format part de la millor generació de la història del Barça: Piqué, Busquets i Alba. Messi menja a part.

La decisió és complexa. Tots tres tenen molt futbol encara. Segurament són millors que la majoria de futbolistes que hi haurà el curs que ve. Ara bé, tenir mirada de club implica prendre decisions impopulars, defugint la immediatesa i apostant per canvis que donaran els seus fruits en un futur. Si tots tres es queden i segueixen jugant la majoria de partits, el nou cicle no arrancarà de ple.

S’haurien de donar dues circumstàncies perquè segueixin: que adaptin la seva situació contractual al seu rendiment i context actual, és a dir, assumint una notable reducció de la fitxa, i alhora que acceptin que el seu paper ja no serà de figura indiscutible. Si s’aconseguís aquest acord, tenir algun d’aquests futbolistes seria positiu per al grup. Jo en mantindria dos –Piqué i Busquets– perquè és bàsic tenir jugadors de la casa que entenguin la dimensió del club, el que significa el Barça, que donin la benvinguda als nous i ajudin els més joves en la transició. Si marxen tots, quins veterans de la casa hi haurà l’any que ve? Pràcticament cap. Si el Barça hagués fet bé les coses les últimes temporades, aquest dilema no hi seria. Podries prescindir de tots tres –com al seu dia van marxar Iniesta o Xavi–, perquè hi hauria jugadors de La Masia en plena maduresa per assumir aquests galons. Però no hi són.

Ara bé, aquest acord no implica només que ells acceptin el seu nou rol, sinó també que hi hagi un entrenador valent que arrisqui. ¿I el Barça el tindrà? Aquesta és la primera incògnita que cal resoldre: saber ja el tècnic i començar a construir un projecte de futur que no caduqui aquest 30 de juny. Koeman era l’entrenador ideal per fer una sacsejada, ara falta algú sobre el qual pivoti una idea per als pròxims quatre o cinc anys.