BARÇA

La cort del 'rei sol' Florentino

El president del Madrid ha construït un model de club eficaç, amb una junta invisible que supera els 70 anys de mitjana

La cort del rei sol Florentino
Albert Llimós
02/12/2016
4 min

Barcelona"Són la cort del 'rei sol'". Així defineixen al Camp Nou la junta de Florentino Pérez, 15 directius que acompanyen l’empresari en la seva segona etapa al capdavant del Madrid. És un altre model de club, eminentment presidencialista, on els membres de la junta no participen del dia a dia ni de les grans decisions estratègiques de l’entitat. "Florentino paga la festa i convida els amics, a l’estil Núñez", explica un alt càrrec blaugrana per descriure el que es troba a cada dinar de directives amb els blancs.

Al Santiago Bernabéu la figura del directiu és purament ornamental. El Madrid té una bicefàlia molt marcada, amb Florentino Pérez per una banda i el plenipotenciari José Ángel Sánchez, el director general, a l’altra. Els directius són amics personals o empresaris vinculats a Florentino, i fins i tot hi té un germà col·locat, Enrique Pérez, que també forma part dels òrgans de govern d’ACS.

"Tenen un punt ranci, del segle passat, no per l’edat, sinó perquè estan tallats per un mateix patró. La primera vegada que vaig coincidir amb ells semblava que formaven part del mobiliari", assenyala un dels directius blaugranes, que, això sí, deixa clar que el tracte personal és excel·lent, són gent "agradable i educada". "Són tots rics, amb èxit empresarial, empresaris sòlids que si no hi fos Florentino, no serien al Madrid", afegeix un altre membre de la junta catalana, que troba similituds amb Ramon Pont, el president del grup Borges, el més veterà entre els directius del Barça, amb 79 anys. I és que l’edat és un dels grans trets diferencials. La mitjana de la junta de Bartomeu és de 54 anys, i només tres directius superen els 60 (Carles Vilarrubí, Sílvio Elías i Pont). Al Madrid, en canvi, la mitjana s’enfila fins als 70. El més jove és el metge Jerónimo Farré, de 62 anys, mentre al Barça, Maria Teixidor –l’única dona entre 34 homes– i Dídac Lee en tenen 41 i 42, respectivament. És una altra mentalitat, una altra manera de veure el món que permet, per exemple, que Luis Gómez-Montejano, amb 94 anys, continuï sent directiu al Bernabéu.

Els ‘sabandeños’ no debaten

I és que ser directiu a una i altra banda del pont aeri té poca cosa a veure. Al Barça també n’hi ha que tenen un paper ornamental, però el pes de la junta encara és molt gran en l’activitat ordinària. Hi ha directius-executius, com Manel Arroyo i el seu paper en la negociació dels drets de televisió i el patrocini, o Jordi Moix i la seva implicació en l’Espai Barça. "Aquí no es diu que la junta ha decidit. Aquí Florentino no pregunta als directius sobre la destitució de Benítez. Ho debat amb José Ángel Sánchez, ho decideix ell i ho comunica als directius", explica el periodista de la Cadena SER, Anton Meana. El director de l’'As', Alfredo Relaño, els titlla de ‘sabandeños’, simples figures d’acompanyament.

A Barcelona s’entén aquesta actitud com a submissió. "S’ho passen bé viatjant amb l’equip, amb la dona, per a ells és un 'hobby', per als directius del Barça, no. Allà tenen molt assumit el seu paper, no volen participar de les decisions", expliquen al Camp Nou, on remarquen que "moltes juntes les fan abans del partit de Champions, una cosa rapideta, pim-pam". "Allà cap directiu dimiteix, nosaltres tenim debat, algun dissident de tant en tant, amb juntes llarguíssimes", amplien entre resignats i orgullosos.

Al Madrid, el directiu passa desapercebut. Són figures majoritàriament invisibles, no concedeixen entrevistes ni apareixen públicament per explicar res. Tret d’alguna excepció. "Són de la vella escola, gent molt preparada, on destaca Eduardo Fernández de Blas, el més representatiu de tots, digue-li delfí de Florentino o cara amable amb els mitjans, la resta no té contacte amb la premsa", relata Meana. Fernández de Blas, mà dreta del president i un nom que va aparèixer als 'papers de Panamà', va ser l’opositor de Ramon Calderón durant la seva presidència. A través de la plataforma Ética Madridista va iniciar una campanya contra l’expresident, mentre Florentino preparava, a l’ombra i sense desgastar-se, el seu retorn com a gran salvador. També Pedro López, el representant del club als organismes internacionals, és una de les figures amb pes i molt lligada al constructor, ja que forma part del consell d’administració d’ACS i va estar al capdavant d’Union Fenosa. Meana però, té una figura predilecta entre els 15 escollits: "El més llest, el més vàlid és José Manuel Otero Lastres". Un home de 69 anys, la mateixa edat que Florentino, que ha fet carrera en el món del dret.

Però no tot són crítiques al tipus d’organització que té el Madrid. Al revés. Al Camp Nou miren amb certa enveja el model de club del rival. "Estan més professionalitzats que el Barça, el poder el tenen els executius, mentre aquí és mixt. Al Barça els directius haurien de fer un pas enrere per deixar que els executius prenguin decisions, que s’equivoquin, i la junta ja els fiscalitzarà després", detallen al més alt nivell. Florentino, en això, és el més "llest", va donar continuïtat a l’estructura executiva, va mantenir José Ángel Sánchez, que va aterrar amb ell l’any 2000 com a cap de màrqueting, però va obtenir la direcció general l’any 2006 amb Calderón. Durant aquests 10 anys, en canvi, pel Barça hi han passat Ferran Soriano, Joan Oliver, Antoni Rossich, Ignasi Mestre i Òscar Grau. Massa canvis.

Si Lluís XIV, el Rei Sol, mai va verbalitzar la frase "l’Estat sóc jo" que se li atribueix, Florentino tampoc mai ha fet seva l'expressió "el Madrid sóc jo", tot que el seu model de club, la seva imatge als mitjans i el blindatge que ha aconseguit amb els últims estatuts li atorguen la mateixa aurèola que tenia l’home més poderós del segle XVII, el Rei Sol.

stats