De Fittipaldi a Alonso: les temporades per oblidar dels campions del món

Barcelona"Per fi ha acabat l'any". Fernando Alonso respirava alleugerit a Abu Dhabi després de disputar l'última cursa del Mundial 2015. El pilot d'Oviedo, que aquesta temporada s'estrenava amb McLaren, ha firmat un curs per oblidar, acabant 17è i acumulant diverses sancions –que l'han relegat a la cua de la graella cada dos per tres– a causa dels problemes que l'equip ha tingut amb el jove motor Honda.

Alonso, que va ser campió els anys 2005 i 2006 amb Renault, tan sols ha sumat 11 punts en tota la seva primera temporada amb McLaren. De fet, l'any va començar en blanc, després que s'hagués de perdre la primera cursa perquè els metges li van recomanar fer repòs per l'accident que va patir durant els tests de pretemporada de Montmeló. En total, en les 18 curses que ha disputat, s'ha retirat en set ocasions i la seva millor posició ha estat un cinquè lloc a Hongria.

Tot i això, Alonso no és l'únic campió del món de Fórmula 1 que ha hagut de passar pel seu viacrucis particular. Jenson Button, company de l'asturià a McLaren aquest any, és un altre exemple. Campió amb BAR el 2009, tan sols ha sumat 16 punts, cinc més que Alonso. Però hi ha hagut altres casos al llarg de la història de campions que han patit des del fons de la graella i han firmat una temporada per oblidar. Alguns d'ells, com Nelson Piquet i Niki Lauda, van refer-se i van tornar a ser campions del món després de tocar fons, mentre que d'altres, com Damon Hill, van decidir deixar-ho córrer i retirar-se, tot i que fos amb un regust amarg.

Un dels primers campions que va veure que no se'n sortia va ser Emerson Fittipaldi. Campió els anys 1972 i 1974, l'any 1979, quan va córrer amb el seu propi equip (que va crear juntament amb el seu germà Wilson l'any 74), només va poder sumar un punt i va acabar 21è.

Caure i aixecar-se de nou

L'any 79 també va ser una temporada per oblidar per a Niki Lauda. Va guanyar els títols els anys 75 i 77, però l'any 79 va ser 14è amb Brabham Parmalat. Va sumar tan sols quatre punts en les 13 curses que va disputar. De fet, tan sols en va acabar dues i la seva millor posició va ser un quart lloc a Itàlia. Tot i això, Lauda va refer-se i l'any 84 va tornar a ser campió del món amb McLaren. Tres anys més tard, la 'víctima' va ser Nelson Piquet: l'any 82, la polèmica pels tancs d'aigua de Brabham li va complicar la temporada. Tot i ser campió el 81, no va poder defensar el títol, ja que només va puntuar en quatre curses (va aconseguir un triomf i un segon lloc). Tot i això, l'any següent va tornar a ser competitiu i va aconseguir la seva segona corona; la tercera va arribar la temporada 87.

Més properament, també hem tingut casos de campions que no han tingut sort. Damon Hill, per exemple, l'any 99, va ser 12è amb Jordan (tan sols va poder sumar 7 punts) després de ser campió l'any 96. La del 99 va ser una temporada marcada pels constants anuncis de retirada del pilot britànic, que al final va aguantar fins a l'última cursa. En 16 cites, es va retirar en 9 ocasions i va veure com el seu company, Heinz-Harald Frentzen, acabava el Mundial en la tercera posició. Aquell 1999 també va ser per oblidar per a Jacques Villeneuve. El canadenc, campió del món el 1997 amb Williams, va canviar d'equip i va anar a BAR i va acabar 21è, sense sumar cap punt, i amb 11 abandonaments consecutius a l'inici de curs.

I ni els grans campions s'han lliurat de tenir un any dolent. L'alemany Michael Schumacher, que va guanyar set títols (94 i 95 i del 2000 al 2004), no va tenir el retorn a la F-1 somiat. Schumacher es va retirar l'any 2006, però el 2010 va anunciar que hi tornava amb Mercedes. El 2012, la seva última temporada en actiu, va acabar 13è i va acumular 7 curses sense veure la bandera de quadres. Això sí, va pujar un cop al podi gràcies al tercer lloc de València.

Per últim, també va patir l'any passat Kimi Räikkönen. El finlandès, que com Schumacher va deixar el Mundial (ell l'any 2010 per tornar-hi el 2012), va tenir el seu 'annus horribilis' la temporada 2014. Va acabar 12è de la general i va firmar la seva pitjor temporada, fins i tot més dolenta que la del seu debut.