Futbol - Primera Divisió

La fiscalia acusa Cristiano de defraudar 15 milions d’euros

Els experts consideren que els quatre delictes pels quals és acusat el jugador del Reial Madrid podrien comportar penes de presó de 7 anys

Cristiano Ronaldo / GETTY
A. Llimós / R. Requena
14/06/2017
6 min

BarcelonaCristiano Ronaldo no pot, de moment, driblar la justícia espanyola. La fiscalia va acusar ahir el jugador del Reial Madrid d’haver defraudat de manera “conscient” i “voluntària” 14,77 milions d’euros a la Hisenda espanyola. El futbolista portuguès hauria comès fins a quatre delictes fiscals entre els anys 2011 i 2014, que li podrien comportar una pena de presó de fins a set anys. Si durant els pròxims dos mesos Cristiano reconeix el seu frau i compensa els danys amb les pertinents multes addicionals, podria aconseguir un atenuant molt qualificat, que rebaixaria la pena fins als 21 mesos, de manera que quedaria en mans del jutge la decisió de fer-lo entrar a la presó o no.

En l’escrit de la fiscalia, que arriba quan falten pocs dies perquè prescrigui el delicte fiscal de l’exercici del 2011, es fa referència explícita a Leo Messi, que va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a 21 mesos de presó per haver defraudat 4,1 milions a Hisenda, una sentència que va refermar el Tribunal Suprem el 24 de maig passat. Aquesta menció al futbolista del Barça és un dels fets importants en aquest cas, segons apunta Albert Sagués, professor de fiscalitat de la UPF Barcelona School of Management. “El que fa més mal a Cristiano és posar el context del que ha passat en relació a Messi”, assegura Sagués, ja que en tractar-se d’“imports superiors” en el cas del portuguès, la “proporcionalitat” portaria Cristiano a “pena de presó”. “Si sortís una proporció inferior a la de Messi, l’opinió pública podria no entendre-ho”, conclou aquest expert en fiscalitat. A més, el precedent de Messi hauria d’impedir a Cristiano argumentar en el judici que “no sabia res” de l’entramat societari que van muntar els assessors i de la consegüent ocultació fiscal.

Abans del judici, però, cal que el jutge admeti a tràmit l’acusació del ministeri fiscal, i llavors podria entrar en escena l’Advocacia de l’Estat per defensar els interessos de l’Agència Tributària. “Hi serem la fiscalia i nosaltres”, vaticinaven a l’ARA ahir fonts de l’Advocacia de l’Estat, un òrgan que va tenir un paper decisiu en el judici a Messi, quan un dels seus membres, Mario Maza, va titllar el futbolista argentí de “ capo criminal”. En el cas del blaugrana, la fiscalia l’havia arribat a excloure de qualsevol responsabilitat, en derivat tota la culpabilitat al seu pare, Jorge Horacio Messi, però el paper de l’Advocacia de l’Estat i l’actitud del mateix jugador, que va rebutjar sempre admetre que havia defraudat, van evitar un pacte.

De moment, a l’espera de saber el paper que assumirà l’Advocacia de l’Estat, el ministeri fiscal va informar ahir en un breu comunicat de dues pàgines que Cristiano va aprofitar-se d’una estructura societària ideada el 2008 i creada el 2010 per “amagar les rendes generades a Espanya” pels drets d’imatge, cosa que suposa un incompliment “voluntari” i “conscient” de les seves obligacions fiscals a Espanya.

Segons l’escrit enviat al jutjat d’instrucció degà de Pozuelo de Alarcón (Madrid), el portuguès va presentar el 2014 una declaració de l’IRPF amb unes rendes de font espanyola entre el 2011 i el 2014 d’11,5 milions d’euros, quan realment les rendes obtingudes eren de gairebé 43 milions d’euros. En la mateixa declaració hauria qualificat els rendiments obtinguts com a “rendiments de capital mobiliari” i no com a “rendiments derivats d’activitats econòmiques”, un canvi que li hauria permès disminuir “considerablement” la base imposable a declarar.

A més, segons la fiscalia, Cristiano no va incloure “voluntàriament” uns ingressos que Hisenda estima en 28,4 milions d’euros per drets d’imatge a una altra societat a la qual ja havia cedit aquests drets a partir del 2015 i fins al 2020 anomenada Adifore Finance LTD i que només operava en territori espanyol. De fet, Cristiano va intentar ocultar més de 70 milions a la Hisenda espanyola, una xifra que explica els gairebé 15 milions que ara se l’acusa d’haver defraudat. En el cas de Messi, per posar-ho en comparació, la quantitat que va ocultar a través de societats a l’Uruguai, Belize, Suïssa i el Regne Unit va ser de 10 milions, i el frau de 4,1 milions.

Admissió de culpa

D’acord amb l’escrit que es va fer públic ahir, les quotes defraudades serien d’1.393.906,83 euros el 2011, 1.665.304,09 euros el 2012, 3.201.266,93 euros el 2013 i 8.508.419,55 euros el 2014. Això vol dir que tres dels quatre delictes es consideren agreujats i, per tant, tenen penes de presó més altes.

Segons els experts consultats per l’ARA, el primer que hauria de fer Cristiano per evitar mals majors hauria de ser reconèixer que va defraudar Hisenda i, tot i fer-ho, no tindria assegurat evitar la presó. “Si hi ha un atenuant de reparació i reconeix els fets la rebaixa de la condemna podria ser de dos graus”, explica l’advocat David Aineto, que ha portat els casos de Javier Mascherano i Adriano Correia. El jugador del Madrid, pels quatre delictes fiscals que se li imputen, podria tenir una condemna mínima de 7 anys de presó -d’1 a 5 anys pel 2011 i de 2 a 6 pels altres tres exercicis-, que es podria rebaixar fins als 21 mesos si s’aplica la rebaixa màxima. En canvi, si l’atenuant és només d’un grau, la pena seria de 3 anys i mig de presó. “En tot cas, la suspensió de la condemna seria decisió del jutge”, recorda Aineto, que puntualitza que el portuguès no s’estalviarà el judici: encara que hi hagi un pacte amb la fiscalia, Cristiano s’asseurà igualment al banc dels acusats.

En aquest sentit, el sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda, Gestha, va confirmar a través d’un comunicat que Cristiano podria anar a la presó i, basant-se en el Codi Penal, va xifrar en 28 milions d’euros la multa que hauria de pagar.

Entramat creat en arribar a Madrid

El portuguès va arribar a Madrid el juny del 2009. L’1 de gener de l’any següent, havent signat un contracte fins al 2015 amb el club madridista, va adquirir la condició de resident fiscal a Espanya i l’11 de novembre del 2011 va optar “expressament”, tal com reflecteix l’escrit de la fiscalia, pel règim fiscal aplicable als treballadors desplaçats al territori espanyol. Així, hauria d’haver pagat un tipus impositiu del 24% sobre les seves rendes el primer any i el 24,75% els tres exercicis posteriors. La fiscalia, però, destaca que Cristiano, quan el 12 de desembre del 2008 el Madrid li va avançar les condicions del contracte que signaria uns mesos més tard, va simular cedir els seus drets d’imatge a una societat anomenada Tollin Associates LTD, domiciliada a les illes Verges britàniques i de la qual era soci únic, “amb la intenció d’obtenir un benefici fiscal il·lícit quan arribés a Espanya”. Aquesta societat va cedir l’explotació dels drets d’imatge a una altra societat ubicada a Irlanda amb el nom de Multisports & Image Management LTD, que, “efectivament”, es va dedicar a la gestió i explotació dels drets d’imatge del futbolista sense que Tollin Associates desenvolupés cap activitat.

Davant d’això, el ministeri fiscal considera “completament innecessària” la cessió prèvia dels drets a la societat de les illes Verges, atès que “només tenia com a finalitat la interposició d’una pantalla per amagar a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària la totalitat dels ingressos obtinguts per Cristiano per l’explotació de la seva imatge”. L’entramat societari utilitzat per al frau, per tant, tal com queda palès en l’escrit, es va dissenyar des de Madrid, un cop el futbolista havia segellat la seva arribada al Santiago Bernabéu.

La primera reacció de Cristiano va ser negar els fets i qualificar el que està passant al seu voltant d’“injustícia”. Ho va fer a través d’un dels seus advocats, António Lobo Xavier, que va assegurar que és una qüestió de diferència “de criteris” amb la fiscalia, i que el jugador va declarar el 2014 els drets obtinguts des del 2011 perquè pensava que era llavors quan ho havia de fer i no en els exercicis anteriors. “No hi va haver cap omissió, hi va haver una declaració segons un criteri que aparentment no li agrada a l’administració, però no té base en una llei o en normes que es pugui dir que el jugador va violar”, va dir.

El Reial Madrid ha emès aquest dimecres un breu comunicat per mostrar la seva "confiança" en el jugador: "entenem que ha actuat conforme a la legalitat pel que fa al compliment de les seves obligacions fiscals". Diu el club que presideix Florentino Pérez que el portuguès ha tingut sempre "una voluntat clara de complir amb totes les seves obligacions tributàries" i n'està "absolutament convençut" que el jugador demostrarà la seva "total innocència". També es va pronunciar a favor del futbolista portuguès -igual que va fer en el cas de Messi- el president de la Lliga, Javier Tebas. “Crec que són innocents”, va dir fent referència també a l’argentí i demanant que l’opinió pública no “criminalitzi” els futbolistes abans que “hi hagi una condemna ferma”.

El 2010, prescrit

El cas Cristiano va arrencar el 3 de desembre del 2015, quatre anys després que s’iniciessin les inspeccions a Messi. Sis anys després que aterrés a Espanya, a finals del 2015, Hisenda va obrir un expedient al portuguès, un calendari que va comportar que l’exercici del 2010 en quedés exclòs, ja que ja havia prescrit. El 2 de desembre del 2016, el diari El Mundo, com a membre de la xarxa d’investigació EIC i gràcies a uns documents que Football Leaks va facilitar a la revista alemanya Der Spiegel, va revelar que Cristiano va desviar 150 milions d’euros en paradisos fiscals per ocultar els ingressos obtinguts pels drets d’imatge.

stats