"Vaig perdre una cama, però vaig guanyar una vida"

BarcelonaFiona Pinar estava esquiant a La Molina amb dues amigues quan va patir una caiguda. Totes tres eren esquiadores experimentades, però aquell dia una de les pistes estava glaçada. La ripollesa va perdre l’equilibri. “Vaig veure neu i vaig notar molt fred a la cara… i després, res", recorda. La patacada va ser molt gran. Quan es va aixecar, no tenia la bota d'esquí posada. “Vaig notar que el peu mirava cap a un costat i el genoll, cap a l’altre. Crec que vaig xocar contra alguna cosa, però jo no recordo res”, va explicar durant una entrevista a La Revuelta. El seu testimoni de com li van amputar un peu es va fer viral.

“Tenia un os partit per tres llocs”, va explicar. Els serveis d’urgència la van transportar en helicòpter fins a Girona, on els metges van intentar salvar-li la cama amb tres operacions. Una de les temptatives va consistir en extreure-li venes i artèries de l'altra cama per intentar recuperar la irrigació sanguínia. "Quan vaig parlar amb la mare, li vaig dir que m’haurien d’amputar el peu. Encara no m’ho havia dit ningú, però veia que el peu estava molt blanc i ho veia venir. Ella va pensar que exagerava".

El Reial Madrid (i la seva afició) se n'atipa de Vinícius

Pinar va estar 41 dies ingressada i es va sotmetre a set operacions. "La meva cama va quedar feta una merda i em van haver de recol·locar el monyó, moure músculs i posar pell d'una cama a l'altra. Pensaven que també era probable que perdés el genoll, però al final el vaig salvar. Una infermera em va recomanar que m’acomiadés del meu genoll".

“Quan encara era a l'UCI, li vaig dir a la meva mare que volia participar en els Jocs Paralímpics. Ho vaig visualitzar. Els metges em van dir que podria fer natació, però vaig començar pel crossfit i després em vaig passar a l’atletisme”. La seva ràpida adaptació va sorprendre tothom. “Des que em van posar la primera pròtesi fins que vaig anar als Jocs Paralímpics només van passar vuit mesos”, va assegurar Pinar, que competeix en les modalitats de 100 i 200 metres. La catalana té una beca del Comitè Paralímpic i, a més, estudia publicitat i relacions públiques. La major part dels seus ingressos, però, provenen dels patrocinis i de les col·laboracions que aconsegueix gràcies a les xarxes socials.

“Utilitzo la por com a motivació. No vaig estar mai malament per la cama. Vaig plorar deu minuts amb els meus pares i prou. Vaig saber capgirar la situació”, va explicar durant la seva conversa amb David Broncano. L’amputació va canviar la seva vida. “Amb l’accident va néixer una altra Fiona. Abans de l’accident era una persona i ara en soc una altra. Vaig sortir de l’hospital amb l'autoestima més gran possible. Vaig perdre una cama, però vaig guanyar una vida”, va sentenciar.

Una vida adaptada

Pinar té un 33% de discapacitat, però no té mobilitat reduïda. “No puc aparcar en places especials”, va aclarir. Quan encara no tenia pròtesis, es movia per casa a peu coix. “Durant un temps vaig tenir un quàdriceps molt més desenvolupat que l’altre, però ara ja treballo els dos de manera més equilibrada. L’objectiu és tenir més o menys la mateixa musculatura”, va avançar.

“Vaig anar als Jocs Paralímpics amb una lesió a l’esquena. La vida d’una esportista amputada és molt complicada i em vaig trencar una vèrtebra. Ara corro amb una faixa perquè no vull estar lesionada”, va analitzar. El seu següent objectiu és classificar-se per disputar el Mundial de l'Índia. “M’agradaria arribar a Los Angeles 2028”, va confessar l’atleta, que viu al CAR de Sant Cugat.