La final d’un Mundial que va decidir una noia de 15 anys
El 1971, a Mèxic, la danesa Susanne Augustesen va fer els tres gols que van donar el títol al seu país davant les mexicanes
Cap d’esportsEl 1971 es va jugar a Mèxic la segona i última edició del primer Mundial femení, un torneig no reconegut llavors per la FIFA que va tirar endavant gràcies a la iniciativa de diferents associacions i empreses com Martini & Rossi. Aquell Mundial el va guanyar Dinamarca a l’estadi Azteca, davant una xifra d’espectadors que balla entre els 70.000 i els 110.000 segons les fonts. Les daneses van golejar per 3-0 les mexicanes amb tres gols de Susanne Augustesen, una noia de 15 anys. Aquell torneig va canviar la vida d’Augustesen, que va haver de demanar permís per escrit als seus pares per fer el viatge a Mèxic.
Les daneses ja havien guanyat el 1970 a Itàlia amb un equip en què la base de la selecció era el Femina, el primer club femení de Dinamarca. Un projecte fundat per unes jugadores d’handbol que van disputar un partit contra les noies d’una editorial per divertir-se però que es van enamorar del futbol. El 1971, però, les autoritats van exigir que totes les jugadores no fossin d’aquest equip, ja que quedava una selecció sense jugadores de fora de Copenhaguen. Així doncs, aquella segona selecció va ser una barreja entre dones de la capital amb d’altres de la península de Jutlàndia. Es van fer diferents proves, i en una va aparèixer una noia de 15 anys que volia jugar a handbol però que, animada per una amiga, va apuntar-se a aquell entrenament. Era la Susanne Augustesen.
Dinamarca va ser molt superior durant tot el torneig. L’ambient a Mèxic va ser tan passional que l’ambaixada danesa va proposar a les jugadores que dormissin a casa de danesos que vivien a Mèxic, ja que tenien por que aficionats mexicans fessin soroll a la porta del seu hotel el dia abans de la final per evitar que poguessin descansar. La tàctica va funcionar i Dinamarca va golejar davant més de 90.000 aficionats mexicans. De fet, les daneses no van rebre les medalles fins hores després, a l’ambaixada danesa, ja que les van fer fora del terreny de joc després de rebre la copa perquè molts aficionats van saltar a la gespa. Després d’aquell Mundial, Augustesen va seguir estudiant, però diferents clubs italians li van fer ofertes. Al final, va marxar al Bolonya amb 18 anys i va quedar-se a viure a Itàlia, on va jugar durant 17 temporades i es va convertir en una de les millors jugadores de tots els temps. 17 temporades sense Mundial. El 1991 ja era massa veterana.