El fill de Mourinho, com a símptoma
Tan sols hi ha una cosa que faci patir més un entrenador de futbol que la crítica: tenir un fill amb un compte de Twitter. Per força és un fenomen nou però que, en els últims tres anys, ha complicat la vida a no pocs professionals del futbol. Aquesta setmana s’ha destapat mediàticament el fill de José Mourinho, l’actual entrenador del Chelsea, que amb dues piulades provocadores -tal faràs, tal trobaràs- ha encès alguna cosa més que les xarxes. A Madrid treuen foc pels queixals amb aquest nen que va néixer a Catalunya però que, en ser fill de l’últim entrenador que els va donar una Lliga, han decidit que hauria de ser tan merengue com la papada de Don Santiago. Un dia @FFC_JM es posa davant del mirall i, vestit amb la nova samarreta del Barça i amb el nom de Messi a l’esquena, es marca una selfie d’adolescent i escriu: “La samarreta del Rei!!! Messi per sempre!” Devoció absoluta cap al millor jugador del món, que té clar qui és. Dos dies més tard, amb més ganes d’inflar el gos, el fill de Mourinho resumeix la jornada futbolística a Twitter: “Dia perfecte. Guanya el Chelsea, guanya el Barça, empata el Madrid i perd el Benfica. Me’n vaig a sopar amb el meu pare”. Ja no és només que el jove vulgui que guanyi el Barça sinó que s’alegra de la pèrdua de punts de Cristiano i companyia... Fins i tot la caverna més mourinhista, que només el va matar quan ja el van veure fora del Bernabéu, s’enfila per les parets mentre aquí ens hem comprat un gavadal de crispetes per gaudir de l’espectacle.
Sovint, en el magnífic suplement Criatures, trobem exemples de com els pares influïm sobre els fills. Som el que mengem, per dir-ho ara metafòricament. Aquí -Déu em guardi de treure conclusions categòriques d’aquesta anècdota menor- potser som davant d’un cas d’influència inversa, del fill cap al pare. Resulta que descobrim que l’entrenador Mourinho conviu a casa amb un culer de pedra picada, amb un aficionat al futbol que li obre els ulls, de la mateixa manera que ell, amb catorze anys, feia les anàlisis dels equips rivals que entrenava el seu pare. El jove José Mourinho ja havia deixat rastre del seu fanatisme culer al seu timeline en més ocasions, però cap mitjà no ho havia amplificat. En la pròrroga de la Supercopa d’Europa, amb el gol del 5 a 4, el Mou jr. ja posa tot d’emoticones de cors blaus i granes i diu que som “el millor equip del món”, que Messi mereixia marcar aquell gol i que “Pedro era al lloc just al moment oportú”. Alerta! Ves que no fos aquesta piulada del fill que encén la bombeta d’un pare embadalit amb els dots d’observació d’un nano que apunta maneres.
