Filip Jícha: “No vaig fitxar pel Barça per diners. S’han dit moltes mentides”

BarcelonaGegantí, amb la mirada blau penetrant i jugant amb els dits de la mà amb gest infantil, com un juvenil del filial, Filip Jícha (1982) parla d’esport, de decisions vitals, d’honestedat. El lateral irradia serenitat. L’últim etern capità d’un equip d’handbol (Kiel), lesionat tot i estar a disposició del seu tècnic, fa balanç dels seus primers mesos a Barcelona i recorda -amb enyorança- els seus dies com a zebra.

Veure’l vestit de blaugrana semblava una utopia fa uns anys.

Doncs sí, per moments una missió impossible. Però el món de l’handbol i l’esport és així. Un dia ets aquí, un altre no.

De fet, va arribar a dir que penjaria les botes al Kiel...

No només un cop, sinó que sempre donava aquesta resposta quan m’ho preguntaven.

Per què aquest canvi, doncs?

Pel meu estat físic, principalment. Vaig rebre una gran oferta del Barça i vaig voler ser honest amb mi mateix. Si no m’hagués mogut d’equip, només hauria pogut continuar jugant dos o tres anys més.

Tres mesos després, ¿ha pogut collir els fruits d’aquesta decisió?

A Barcelona puc treballar per a l’equip i per al meu cos, un fet determinant. Tot i això, el procés de recuperació i millora és lent. No pots pretendre solucionar-ho tot en un tres i no res. Potser em falta una mica de paciència.

¿Fins a quin punt recaure de la lesió de pubis ha trastocat la seva evolució?

No en gran mesura. Crec que puc jugar fins al desembre i llavors passar pel quiròfan per estar al 100%. Estic fent bé les coses, però necessito temps. Si continuo així, aquest curs podré dir que començo de zero, que això s’ha acabat.

Deixant el físic de banda, vostè també va parlar de raons econòmiques quan va deixar Alemanya.

Abans de marxar del Kiel vaig voler sincerar-me i hi va haver molts periodistes que van aprofitar-ho per tergiversar les coses. No vaig fitxar pel Barça per diners ni per necessitat. S’han dit moltes mentides.

¿Pensa que ha canviat la Bundesliga per una competició semiprofessional?

No crec que l’Asobal sigui amateur. El problema és que la comparem amb la millor Lliga del món. Les coses funcionen de manera diferent. El torneig alemany és molt dur i t’obliga a estar sempre preparat. No tens temps per recuperar-te.

Com és treballar amb Xavi Pascual?

Molt fàcil. És un dels millors. A més, no està sol perquè a darrere hi té un staff enorme. Això és relativament nou per a mi. Ens facilita molt la vida.

Entenc que la seva adaptació ha sigut fàcil.

Sorprenentment senzilla, tot i ser tot nou per a mi. Els companys m’han acollit molt bé, els estic molt agraït. No hauria sigut el mateix si jo tingués 20 anys i encara no sabés què és això de l’handbol.

És senzill substituir Karabatic?

No he tingut cap problema a assumir aquesta etiqueta, però no crec que hi hagi cap jugador capaç de suplir-lo. Cadascú és diferent i aporta coses especials. Ni sóc Karabatic, ni Hansen, ni ells juguen com ho faig jo.

Com ho fa vostè?

Com si cada partit fos el més important. Estic preparat per lluitar i ajudar l’equip a aconseguir-ho tot. Per això sóc aquí, aquest és el meu objectiu.