Cases de luxe, suborns i drets televisius: el cas que compromet el president del PSG

BarcelonaLa lluita per controlar el negoci del món del futbol es juga més als despatxos i els tribunals que no pas als terrenys de joc. Pocs dies després de veure com la UEFA sancionava el Manchester City, la Fiscalia General de Suïssa va formular una acusació formal contra l'ex secretari general de la FIFA Jérôme Valcke i el qatarià Nasser al-Khelaifi, president del París Saint-Germain, per negocis relacionats amb els drets televisius d'esdeveniments esportius, en particular Mundials de futbol i la Copa Confederacions. L'entitat pública va anunciar aquest dijous la seva decisió explicant que Valcke és acusat de "corrupció passiva, gestió deslleial múltiple i qualificada i falsejament de títols".

A Valcke (París, 1960) se l'acusa de rebre "regals" de manera passiva d’Al-Khelaifi, que no només controla el PSG, ja que també és el president del grup mediàtic BeIN Sports, grup que ha destacat en els últims anys per la seva aposta per retransmetre esdeveniments esportius a tot el planeta. BeIN, propietat del conglomerat empresarial que depèn de l’estat qatarià, va aconseguir els drets de moltes competicions de futbol controlades per la FIFA, com el Mundial, operacions en què Valcke tenia molt a dir. Fa dos anys, doncs, la Fiscalia suïssa va començar a investigar aquest cas i, finalment, ha decidit formular una acusació contra Valcke i un Al-Khelaifi que, en pocs anys, s’ha convertit en una de les figures més poderoses del futbol europeu, presidint el PSG i ocupant lloc al consell directiu de la UEFA i l’Associació Europea de Clubs. Aquestes dues associacions han defensat el qatarià, que es declara innocent.

Segons l'acusació, les acusacions contra Al-Khelaifi deriven en bona part d'una vil·la de luxe a l'illa italiana de Sardenya. Al-Khelaifi va negociar el seu ús en nom de Valcke, que la va fer servir durant 18 mesos, període en què no hauria pagat mai el lloguer i en què va deixar de pagar, per tant, una xifra d’entre 1 milió i 1,8 milions d’euros. A més, Al-Khelaifi va tornar a Valcke mig milió d’euros que li havia donat perquè negociés llogar la casa, una operació, doncs, que al dirigent li va sortir gratuïta gràcies a la gestió d’Al-Khelaifi. En aquella època el francès era el principal responsable de l'organització dels Mundials.

Aquests negocis, però, no poden ser perseguits per la Fiscalia, ja que la mateixa FIFA va retirar la denúncia penal que havia presentat contra Al-Khelaifi, així com la part relacionada amb aquest cas contra Valcke, després d’arribar a un "pacte amistós" amb les parts. És a dir, Al-Khelaifi va aconseguir pactar amb la FIFA la retirada de la denúncia a canvi d’unes condicions que queden en secret. Segons ha publicat el diari britànic 'The Times', el qatarià hauria pagat un milió d'euros a la FIFA per aconseguir aquest acord i envitar problemes.

L’any 2015 Valcke va caure en desgràcia quan el seu nom va aparèixer en diferents casos de corrupció, i això va provocar que la FIFA l’acomiadés, amb una prohibició de 10 anys sense tenir càrrec en el món del futbol.

Pagaments d'1,25 milions

Les acusacions de suborn contra Valcke, Al-Khelaifi i un tercer home de qui no es coneix la identitat estan relacionades amb l’atorgament de drets de transmissió del Mundial i altres tornejos de la FIFA per a Itàlia i Grècia fins al 2030. Segons l’acta d’acusació, del "2013 al 2015, Valcke va utilitzar la seva influència com a secretari general de la FIFA a favor de socis amb interessos, per donar-los un tacte preferencial en els processos d’atribució de drets televisius". A canvi, la tercera persona hauria efectuat tres pagaments per un valor d'1,25 milions d’euros a Valcke. I és aquesta branca del cas la que sí que tira endavant a Suïssa.

De periodista a tenir càrrec a la FIFA

Valcke era periodista de la cadena francesa Canal+ i va anar pujant en l’estructura d'aquesta televisió fins a arribar a càrrecs directius, des d’on va saltar a la FIFA el 2003, per ocupar un càrrec a l’àrea de drets televisius. El 2007 va passar a ser el secretari general del màxim organisme del futbol mundial i es va convertir en la mà dreta del llavors president, Joseph Blatter. Tots caurien el 2016, quan van ser acusats de diversos casos de corrupció. Blatter, Valcke i un altre càrrec, Markus Kattner, van ser acusats de percebre més de 79 milions de francs suïssos (80 milions de dòlars) de manera il·legal.

Abans, el 2010, havia entrat en escena Qatar. El 23 de novembre del 2010 al Palau de l'Elisi de París es va viure una reunió amb el llavors president francès, Nicolas Sarkozy; el príncep Tamin bin Hamad al-Thani, i el llavors president de la UEFA, Michel Platini. Sarkozy va proposar a Al-Thani invertir en el PSG, llavors en crisi, i Al-Thani va demanar el suport de Platini en la cursa per organitzar el Mundial del 2022. Platini, que inicialment donava suport a la proposta per organitzar el Mundial als Estats Units, va votar a favor de la candidatura de Qatar. I aquest estat va comprar el PSG, com volia Sarkozy, l'estiu del 2011, i hi va posar al capdavant Al-Khelaifi. El procés de selecció de Qatar com a seu del Mundial del 2022 és l'origen d'una investigació de la justícia nord-americana que va canviar per sempre més la FIFA, ja que va qüestionar la seva manera d'escollir seus del Mundial i com lluitava contra la corrupció.

El PSG s’ha convertit en un dels clubs més rics d’Europa i Al-Khelaifi, en un dels homes importants del futbol europeu. Qatar, seu del Mundial del 2022, ha vist com la seva arribada al futbol internacional s’investiga en diferents casos, com aquest de Suïssa.