El fenomen Braithwaite per retratar una deriva: els apunts en calent del Barça-Elx

BarcelonaHi ha futur. Després d'una primera part soporífera contra un candidat al descens com l'Elx, el Barça es va aplicar per començar a refer-se de la bufetada del PSG i del trist empat davant del Cadis. Ho va fer, quina sorpresa, de la mà dels tres únics jugadors que, més enllà de Ter Stegen, Araujo i Ansu Fati, generen consens de cara al futur. Messi, que va fer dos gols i ja és pitxitxi en solitari; De Jong, que ja fa dies que cavalca en la direcció correcta, i Pedri, font infinita de recursos en qualsevol posició de la medul·lar. Tranquil·litza pensar que si el 10 no renova quedaran fonaments per edificar alguna cosa amb sentit.

Trobar a faltar Arthur. Els dubtes arriben amb la figura de Koeman, que continua poc predisposat a sacsejar els rols del vestidor quan les opcions d'aixecar un títol són més aviat remotes. Tot i això, és cert que el neerlandès està dirigint el Barça menys dotat de l'última dècada, amb futbolistes tan tendres i intermitents com Dest o Trincão obligats a rendir de primeres quan veterans com Pjanic no funcionen. Si Pedri és la cara de la campanya, sens dubte el bosnià, que va tornar a abandonar un partit al descans, representa la creu. Quina decepció.

La decadència. Braithwaite també ajuda a entendre la deriva del Barça. El danès, pagat a preu d'or abans de la pandèmia, va aguantar a la plantilla perquè el club no va poder portar un ariet per substituir Suárez. Res a dir sobre la perseverança de l'ex del Leganés, que va aportar una bona assistència per desembussar el partit en un fugaç retorn al 4-2-3-1, el dibuix que millor li escau, i també va servir el 3-0 a Jordi Alba. Ara bé, que un futbolista tan limitat com ell trenqui la progressió de joves com Konrad de la Fuente diu poc de Koeman com a arquitecte del canvi que necessita l'equip.

Un dels millors de la Lliga. Als 29 anys, Edgar Badia va jugar al Camp Nou per primer cop a la seva carrera en partit oficial. El porter de l'Elx no va evitar la derrota del seu conjunt, però va demostrar en un gran escenari per què és un dels jugadors revelació del curs. Va ser un dels artífexs de l'ascens del conjunt il·licità gràcies a la seva mitjana d'aturades per partit, la més alta de la categoria, i està mantenint la freqüència d'intervenció a Primera. Contra el Barça va amargar Trincão amb dues grans parades. Si segueix així, i encara que l'Elx es mantingui a l'elit, segur que li sortiran pretendents de més entitat. S'ho haurà merescut.