Aleix Espargaró: "Feia molt temps que no era feliç dalt de la moto"
Aleix Espargaró (Granollers, 1989) ha tornat a somriure. Després d'unes temporades complicades, el pilot català d'Aprilia es veu amb forces i possibilitats d'afrontar nous reptes, també lluny de l'asfalt. Després del bon paper en les dues primeres curses a Qatar, arriba a Portugal, a Portimão (14 h, DAZN), per confirmar les noves i bones sensacions.
Aquesta serà la tercera cursa del Mundial. Com et trobes dalt de la moto?
— Molt bé. Tot i que les dues primeres curses no han sigut espectaculars pel que fa a resultats, feia molt temps –fins i tot anys– que no m'ho passava tan bé conduint una moto. Era una sensació que em preocupava molt i per sort vaig tornar a gaudir a Qatar. M'he divertit molt conduint la moto. És una cosa que feia molt temps que no passava i per a mi és el més important. A partir d'aquí, podrem créixer i aconseguir resultats molt bons.
Quin ha sigut el detonant d'aquest canvi?
— La moto és la meva passió i sempre m'ho he passat molt bé conduint. Però arriba un punt que, encara que arrenquis la temporada amb positivisme i moltes ganes, quan cada any xoques contra el mateix mur... Veure que la moto no és tan competitiva com voldries i que no pots lluitar amb les mateixes armes que els altres provoca molta frustració. Lluitar per quedar sempre el 14è o 15è... és dur. Sobretot quan ets una persona ambiciosa i gens conformista, com és el meu cas. Aquest any Aprilia ha fet una feina molt bona. No sé si tinc una arma com la dels altres, però sí que crec que s'hi acosta molt i això em permet lluitar amb els millors. Això et dona molta benzina com a un pilot i et fa estar més motivat.
En què ha millorat més l'Aprilia?
— La moto ha crescut en tots els sentits. On més patia l'any passat era en l'acceleració, i el motor nou d'aquesta temporada accelera una mica més. Tenim molta més càrrega aerodinàmica perquè han estat treballant tot l'hivern al túnel de vent i amb les ales noves pots posar més potència sobre l'asfalt. En línies generals, no crec que hi hagi hagut un canvi gegant però sí petits detalls que sumats fan que sigui l'Aprilia més competitiva.
Com t'esperes la cursa a Portimão?
— Soc optimista. L'any passat va ser una bona cursa. Jo crec que on més vam patir a Qatar va ser a la recta. Amb sisena velocitat, encara cal que millorem el motor. Segurament a mitjans de temporada arribarà una evolució d'aquest motor que ens ajudarà. A Europa, i començant per Portimão, no tenim les rectes llargues que sí que hi ha a la resta del món i crec que ens podrem defensar millor.
Amb la nova moto i les noves sensacions, et veus pujant al podi?
— Sí! És una pregunta que si me l'haguessis fet l'any passat t'hauria dit que "prudència, que encara estem lluny". És cert que no tinc una moto per guanyar. No tinc la sensació de poder guanyar al 100%, però hem fet un pas endavant enorme. A la cursa de Qatar vaig poder ser competitiu menys a les rectes, on perdia molt. Vaig tenir el mateix ritme que els de davant i vaig aconseguir la segona volta més ràpida de la cursa. Tinc la sensació que estem més a prop que mai de l'objectiu de pujar al podi.
És la segona temporada amb el covid present. ¿T'hi has acostumat, a la nova vida al circuit?
— És una realitat amb què cal aprendre a viure, però no t'hi acabes d'acostumar, a una cosa així. Hem tingut l'oportunitat de vacunar-nos, però això no vol dir que siguem immunes, així que hem de vigilar igual. A mi m'agrada molt estar envoltat de la meva família, i ara és molt complicat viatjar amb ells i que puguin venir a les curses. Els nens no poden venir... Tot és difícil. Fins i tot la vida aquí al pàdoc ha canviat molt. Ja no tenim els hospitalities en què a les nits ens reunien per sopar tot l'equip, ja que ara ha d'estar tot separat. No t'hi acabes d'adaptar mai i jo soc una persona molt familiar i social. Ara és difícil.
Ha perdut caràcter familiar?
— En gran part sí. A més, el motociclisme és un esport molt passional, en què els fans estan molt a prop. Per sort, Dorna està fent un esforç molt gran. A part del futbol, que és un altre nivell, tots els altres esports estan patint molt més que nosaltres. Estan fent una molt bona feina perquè nosaltres puguem fer la nostra.
El format del Mundial és diferent del de l'any passat.
— Sembla que no es cancel·laran curses aquesta temporada i el Mundial va endavant. A més, no hi haurà curses dobles a tot arreu: això l'any passat va ser un malson.
Torna Marc Márquez. És un mantra repetit per molts pilots que amb ell sobre l'asfalt aconsegueixen trobar quins són els límits. ¿Comparteixes aquesta opinió?
— En absolut. Molts pilots diuen que és millor tenir un company d'equip fort perquè et fa anar més ràpid. No ho sé... Jo vaig sempre al límit, al 101%. El dia que sempre acabi primer, potser sí que farà falta que vingui algú a pressionar-me encara més. Però no és el cas. Cadascú ha de buscar els seus límits i automotivar-se.
Com a pilot, comprens perfectament com ha patit Márquez amb la recuperació.
— M'alegro moltíssim que el Marc torni. Segur que ha passat un calvari. No hi ha res pitjor en aquesta vida que tenir dubtes en general. Ell ha dubtat de la cosa més important de la seva vida, que alhora és la seva passió i la seva feina. Jo crec que en aquest temps ha arribat a dubtar de si podria tornar o no. Que el Marc torni a ser aquí és una gran notícia. Esclar que això ens collarà a tots molt més, perquè sens dubte és el millor pilot de la història.
Esteu moltes setmanes separats de les vostres famílies. Com ho portes?
— El covid ha sigut una desgràcia enorme per al món, però a mi, que sempre m'agrada veure una mica la part positiva de tot, el temps que vam estar tancats em va permetre disfrutar de moltes coses. Porto des dels quinze anys donant voltes pel món més de dos-cents dies a l'any. Poder parar i fer un reset i estar tres mesos a casa... Poder despertar els meus nens, posar-los a dormir cada dia i fer rutina amb ells, a mi em va fer disfrutar moltíssim. D'altra banda, també és veritat que la segona part de l'any, en què vam comprimir les curses, jo em pensava que estaria molt bé i es va fer molt dura. Van ser moltíssimes setmanes fora de casa. És sens dubte el que porto pitjor de la meva feina.
Els més petits no han viscut altra cosa.
— Per sort, aquest any el calendari és més normal. La canalla ja sap que els dijous el papa se'n va a les motos [riu]. És una balança, i el dia que pesi més la part negativa que la positiva s'haurà de parar.
Encara tens contracte fins al 2022. Et veus més temps de pilot?
— Tot canvia molt ràpid aquí. Per exemple, l'any passat, sobretot a principis d'any, t'hauria dit que no m'hi veia. Fins i tot fa dos anys encara pitjor. Ho estava passant molt malament i la vida és curta i s'ha d'intentar ser feliç i disfrutar. Jo soc una persona que no tinc por dels reptes o dels canvis, així que em plantejava realment deixar-ho i mirar de ser feliç d'una altra manera. Ara, en canvi, m'ho estic passant molt bé. Feia molt de temps que no em divertia tant. Ja sé que s'ha d'anar amb cautela, perquè portem dos Grans Premis al mateix circuit, però m'ho estic passant molt bé. Si les coses segueixen així, m'agradaria continuar vinculat i corrent a Aprilia perquè crec que podem fer coses molt bones.
Ets un gran apassionat del ciclisme. Fins i tot hi havia rumors que havies rebut una oferta de l'equip Euskaltel per unir-t'hi.
— És un repte i m'encanta. Em retroalimenta. Molta gent em diu: "Amb la vida que tens, que tot el dia viatges, podries viure molt millor. Entrenant-te la meitat i fent vacances". Però a mi m'agraden els reptes i autosuperar-me provant coses complicades. Em motiva molt entrenar-me amb la bicicleta i comparar-me amb els millors del món. Sé que és molt difícil ser professional amb 31 anys, però fins que no en tingui 40 i sigui impossible, no tiraré la tovallola.