Anna Caula: "A la Federació Catalana de Futbol hi ha molts indicis que no ens fan sentir còmodes"

BarcelonaEl cas Rubiales està provocant que la societat demani una neteja massiva de masclismes en el món de l'esport, el qual fins ara generalment ha aconseguit amagar els abusos i la resta de comportaments violents cap a les dones. I, evidentment, l'esport català no n'és una excepció. Durant les últimes setmanes, el govern de la Generalitat ha posat el focus en la Federació Catalana de Futbol (FCF), presidida per Joan Soteras, per la seva poca contundència en la resposta al petó no consentit de l'expresident de la RFEF a Jennifer Hermoso. D'aquest i altres temes d'actualitat en parlem amb Anna Caula (Girona, 1971), la secretària general de l'Esport.

¿L'escàndol de Rubiales ha generat una gran oportunitat per parlar de temes que fins ara estaven silenciats a l'esport femení?

— Sens dubte. El que ha passat aquest mes d'agost ja es quedarà. Hi ha moments clau que t'obliguen a pensar i reflexionar i crec que el debat ha travessat el marc de l'esport, ha estat un debat social i intergeneracional. S'ha debatut en sobretaules de famílies i en converses de bar entre amics. A més, considero que el debat ha sigut profund tot i que hi havia el perill que es quedés en petó sí o petó no. S'ha anat al fons. Això és la punta de l'iceberg d'una realitat que fa molt temps que les dones viuen. I la societat ha dit que ja n'hi ha prou.

¿Que els fets hagin passat en un context mediàtic pot provocar que dones anònimes que hagin patit situacions similars a partir d'ara tinguin un referent en el qual emmirallar-se per fer el pas?

— Crec que sí. S'està teixint una complicitat, que moltes vegades s'anomena sororitat, que et fa sentir que no estàs sola. I ho hem vist en aquest cas. Jenni Hermoso ha tingut tota una xarxa al seu voltant: els sindicats, les companyes i també l'entorn de fora de l'esport. Això provoca que la víctima no se senti sola, que se senti protegida i acompanyada. Tots treballem per generar espais segurs.

¿La secretaria general de l'Esport rep denúncies de caràcter sexual?

— Tenim l'àrea d'esport i gènere, en la qual hi ha una bústia a què qualsevol es pot adreçar. Però, normalment, les denúncies es canalitzen a l'entitat on ha passat la situació. Hem treballat perquè les entitats tinguin formació i una bona guia d'acompanyament que es diu Reconèixer, parlar, actuar. A partir d'aquí, el que fa la Generalitat és acompanyar i tutoritzar.

Ara deia que el cas Rubiales ha propiciat que es parli d'aquests temes més que mai. ¿És el moment de fer una neteja profunda de masclismes a les institucions esportives?

— Toca canviar maneres de fer. Moltes vegades personalitzem i de poc serveix canviar la persona que està al davant si no canvien les formes associades al patriarcat de l'estructura interna. Volem canviar tots aquests imaginaris.

El Govern va ser molt crític amb la reacció poc contundent en el cas Rubiales per part de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i de clubs com el Barça. Què opina, vostè, de la postura d'aquestes entitats esportives?

— Ho vam denunciar des del minut 1. Davant de certes actituds no hi ha grisos, sinó que hi ha una denúncia clara d'actituds que no es poden tolerar. No només es tracta d'una actitud sexista, sinó també jeràrquica perquè és el president i té una posició de poder. És això el que hem d'erradicar en públic, però també internament. Per exemple, ja és el moment que les institucions esportives facin el pas d'incorporar més dones a les seves directives. A Catalunya tenim entitats esportives que no han tingut mai una dona al capdavant.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, es va centrar en el cas del president de la FCF, Joan Soteras, de qui va dir que no li semblava la persona més idònia per presidir la institució. Com estan les coses el dia d'avui amb relació a Soteras?

— Ens vam manifestar molt clarament des del Govern. Vam denunciar la reacció inicial justificant una actitud que no compreníem. És veritat que després la Federació ha anat fent altres passos, però estarem atents. Qui està al capdavant de les institucions catalanes del món de l'esport ha de preservar els valors inherents. Volem que al capdavant no hi hagi sospites de cap mena. Venim d'unes eleccions de la FCF que es van haver de repetir i l'ARA s'ha fet ressò dels casos d'una exdirectiva i dues extreballadores de la FCF que van manifestar que el tracte no havia estat correcte. Per tant, hi ha indicis de molts aspectes que no ens fan sentir còmodes. Però no va de noms, va de com volem les nostres institucions.

¿El Govern té marge de maniobra per prendre mesures en casos com aquests?

— Són entitats privades que representen els clubs, que tenen els seus estatuts i la seva assemblea. El Govern té un marge petit segons en quin àmbit. Però sí que és veritat que la Generalitat obre línies de subvencions amb uns criteris i uns objectius. Hi ha criteris que s'han de complir. Si no, hi ha la possibilitat de no rebre aquest finançament. Més enllà d'això, les faltes de federacions o clubs es vehiculen a partir del Tribunal Català de l'Esport (TCE).

Si les denúncies fetes per l'exdirectiva i les dues extreballadores de la FCF finalment acaben amb una sentència contrària a Soteras, què farà el Govern?

— Qui té la potestat d'actuar jurídicament quan es traspassa una denúncia a la Generalitat de Catalunya és el Tribunal Català de l'Esport.

Recentment, s'ha guardonat el Barça femení amb la Medalla d'Honor del Parlament. Des del Govern, com es valora la tasca que està fent aquest equip a l'hora de difondre l'esport femení i crear referents?

— El Barça ha trencat el sostre de vidre que hi havia en el món del futbol, l'esport majoritari. Però l'esport femení no va arribar fa dos anys, fa molt temps que hi és. L'esport del qual jo vinc, el bàsquet, a Catalunya fa temps que té referents clars com la Laia Palau. El Barça de futbol ha explotat en l'àmbit de títols els últims anys, però ve d'una aposta valenta des de fa temps. Ha obert una escletxa perquè puguem fer un pas molt important endavant.

Però el Barça, un referent mundial, encara juga en una Lliga en què hi ha terrenys de joc de gespa artificial i en què les jugadores han de fer vaga per tenir un salari mínim anual de 21.000 euros. Com s'explica això?

— Crec que tot necessita un cert temps. Hem de permetre que les coses es desenvolupin a un cert ritme. Les actuals jugadores del Barça t'expliquen que quan van començar a jugar al futbol base no hi havia equips femenins. D'avui per a demà no pots generar una lliga professional de futbol amb 16 equips professionals. Cada generació anirà nodrint aquesta lliga, però s'han d'anar fent passos. Per madurar d'una manera correcta i no morir d'èxit cada etapa ha de tenir el seu moment.