Faustino Oro, el Messi dels escacs

BadalonaLamine Yamal està batent tots els rècords de precocitat al món del futbol, però hi ha un nen que el supera en un altre esport. Amb només deu anys, Faustino Oro ja ha aconseguit meravellar el món dels escacs amb les seves gestes. Per exemple, és el jugador més jove amb el títol de mestre internacional i fa uns mesos es va imposar en una partida ràpida a Magnus Carlsen, considerat el número u del món. Per això, per la seva nacionalitat argentina i pel seu recent trasllat a Catalunya amb l'objectiu de desenvolupar millor les seves capacitats, s'ha guanyat el sobrenom de Messi dels escacs al seu país. I el de Chessi al món anglosaxó.

"El seu primer contacte amb els escacs va ser durant la pandèmia. El col·legi estava tancat, al Fausti ja li havíem ensenyat diversos jocs de taula, i s'avorria. Aleshores, vaig pensar d'ensenyar-li els escacs i li vaig crear un compte a Chess.com", explica a l'ARA Alejandro Oro, el pare del Faustino, al seu apartament de Badalona. Poc s'imaginava aleshores que aquella decisió aparentment intranscendent canviaria el curs de la seva vida, i que només quatre anys després hauria deixat una reeixida trajectòria professional a Buenos Aires per traslladar-se a milers de quilòmetres amb l'objectiu de complir el somni del seu fill: ser un professional dels escacs.

L'Alejandro no va trigar a adonar-se que el seu fill, amb poc més de sis anys, tenia un talent excepcional per als escacs. Tot just unes setmanes després d'aprendre les regles, el Faustino ja era capaç de fer jugades tan complexes que el seu pare, un aficionat d'aquest esport amb dues carreres i un MBA, ni tan sols era capaç de veure. El pas següent va ser apuntar-lo a un club d'escacs, el Torre Blanca, però va durar poc: derrotava els nens de la seva edat tan ràpidament que aquests ni tan sols tenien temps de veure les fitxes. Aleshores, l'Alejandro va decidir contractar un entrenador privat, Jorge Rosito, que encara avui li fa d'entrenador.

Actualment, el Faustino competeix a la categoria d'adults i disposa d'un equip de quatre preparadors, cadascun especialitzat en un aspecte diferent del joc. Un mecenes que vol mantenir l'anonimat es fa càrrec de sufragar les classes d'escacs del Faustino, així com dels bitllets d'avió i els hotels per participar en tornejos internacionals. De les 55 hores setmanals que el noi dedica als escacs, una vintena corresponen a les sessions amb els entrenadors.

La passió per Vélez Sarsfield

Durant l'entrevista, el Faustino està tancat a la seva habitació entrenant-se. En un moment de descans, apareix i saluda tímidament el periodista intrús que s'ha colat al menjador de casa seva. Li pregunta a la seva mare pel sopar, i sobretot, pel seu plat preferit, les postres. En preguntar-li si li agrada Barcelona, respon amb un breu "sí". Però s'esplaia una mica més explicant què és el que més troba a faltar de Buenos Aires. "Els gelats, allà estan més bons que aquí", respon sense dubtar ni un instant. Ara bé, si hi ha una afició que el manté unit a l'Argentina és la seva passió pel Vélez Sarsfield, que segueix de prop malgrat els milers de quilòmetres de distància.

I és que, com els seus pares repeteixen diverses vegades, el Faustino és un simple xaval de barri. "En alguns aspectes, és un nen molt madur perquè es mou en un món d'adults. Però per a moltes altres coses és un noi normal, amb la innocència i les aficions pròpies de la seva edat", explica la Romina, la mare. Aquesta xocant dualitat la va experimentar també Jorge Rosito, el seu entrenador de sempre: "No he fet mai una classe presencial amb ell. Sempre han estat per Zoom i van haver de passar uns quants mesos abans d'adonar-me que tractava amb un nen. Un dia em va dir de sobte: «Mira amb qui estic... Amb el meu nou peluix». El Faustino ja era un mestre FIDE, però continuava dormint amb els seus peluixos", exclama el mestre.

Un fenomen únic

Rosito, un exjugador professional d'escacs de 54 anys, descriu com "un regal del cel" el fet de poder entrenar el Faustino. "Em considero un privilegiat. He entrenat molts campions de diversos països, però no he vist mai un fenomen similar", explica en una trucada telefònica. "Ara bé, podria passar que s'estanqués, que es cansi de jugar... Però el que ha fet fins ara és especial. Ja ha fet història", afegeix, convençut que ni tan sols un mite dels escacs com Bobby Fischer va ser capaç de jugar al nivell del Faustino a la seva edat.

Ara bé, la comparació amb Fischer, un home solitari i esquerp, potser amb algun grau del trastorn d'Asperger, acaba aquí, en les gestes esportives. "El caràcter del Faustino no té res a veure amb el de Fischer. És un nen afectuós i alegre. Se'l veu sempre feliç. I l'èxit no l'ha canviat, mai no li he sentit un to arrogant. Al contrari, és humil i molt treballador", afirma el seu entrenador. Una altra diferència entre Chessi i els campions que el van precedir és que ell va aprendre les bases del joc tot sol, competint contra un ordinador i veient vídeos a YouTube. Per tant, el seu estil és heterodox, no té els biaixos d'una formació clàssica.

"Amb el Faustino passa el mateix que amb altres grans campions. De vegades, li preguntes per què ha mogut la fitxa a una determinada posició i et respon que no ho sap. Només sent que ha d'anar cap allà. I després, evoluciona la partida i veus que gairebé sempre té raó", explica amb admiració Rosito, que destaca un fet clau en l'aparició d'aquest prodigi dels escacs: l'arribada d'internet i el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Aquest canvi ha fet possible que ara sorgeixin campions a qualsevol lloc del món. Les antigues repúbliques soviètiques i els Estats Units han perdut l'hegemonia que un dia van ostentar, també sobre el tauler d'escacs.