El fabulós destí d'Ansu Fati, el fill de guineans que va enamorar al Camp Nou

BarcelonaEn aquest món del futbol en què els diners manen, el destí d’Ansu Fati va quedar marcat gràcies a un sindicalista. Bori Fati, el pare de la jove perla blaugrana, va llegir a la premsa portuguesa ara fa 20 anys que hi havia un poble a prop de Sevilla on l’alcalde ajudava els immigrants. Així que va arribar sense res a Marinaleda, on va acabar demanant menjar pels carrers fins que va trobar l’alcalde, Juan Manuel Sánchez Gordillo, el sindicalista que anava sempre amb un mocador palestí al coll i que intentava canviar el món a la seva manera des que va ser escollit alcalde el 1979. Sánchez Gordillo va donar-li menjar i, aprofitant que tenia carnet de conduir, li va trobar feina portant un camió al servei de recollida de les escombraries. Fati fins i tot va oferir-se a portar l’alcalde pels llocs en cotxe, agraït com era. Amb el pas dels mesos, va fer venir la seva dona des de Portugal i, quan va trobar feina a les obres de l’AVE entre Madrid i Sevilla, va mudar-se al poblet d’Herrera. I la família va anar creixent. Ara tenen sis fills.

“Jo soc sevillà, però estic eternament agraït a Barcelona i Catalunya. Aquí tothom ens tracta bé, estem molt contents”, explicava Bori Fati, nascut a Guinea Bissau, on jugava a futbol. Bori va emigrar a Lisboa –com tants compatriotes aprofitant que parlaven portuguès–, on va seguir jugant en equips modestos mentre buscava com guanyar-se la vida. I es guanyaria la vida al sud de Sevilla, on els seus fills van començar a jugar. I on el Barça va descobrir Ansu Fati. L’extrem va formar-se al Peloteros d’Herrera, on el Sevilla va fitxar-lo amb un contracte d’un sol any, ja que el pare s’ensumava que trucarien a la seva porta clubs més grans. Dit i fet. Primer, el Madrid. I després, el Barça. “El Madrid oferia més diners, però Albert Puig va venir a casa. Ens va venir a visitar, dient que el Barça el volia. I que seria el lloc ideal per a l’Ansu. Que el veuríem triomfar. I vam escollir el Barça. L’Ansu ha rebut ofertes, però vol triomfar al Barça. Quan es va lesionar i es va trencar la tíbia i la tíbia i el peroné, el 2015, Puig va venir a l’hospital, ens va cuidar”, explicava referint-se a Albert Puig, el tècnic de Cambrils que va dirigir La Masia quatre anys. Puig segueix ara els èxits de Fati des de Nova York, on treballa al New York City, club vinculat al Manchester City. El tècnic de Cambrils l’havia vist quan era aleví en un torneig de Granada i no va dubtar. Calia fitxar-lo, cosa que va provocar una crisi, ja que el Sevilla no el volia perdre la seva jove estrella. El director esportiu Monchi va intentar retenir-lo, però, al veure que el perdrien, el president José María del Nido va apartar el nen, d'11 anys, sense jugar més de mig any. I, per no perdre ritme, va acabar jugant de nou partits amb el Peloteros d’Herrera.

El Barça, per cert, va endur-se també el seu germà gran Braima, que juga cedit al Calahorra. Per sota, el germà petit, Miguel, també juga al Barça. Tres germans somiant en blaugrana, tot i que és Ansu qui està destinat a fer història. "És un jugador amb ànima. Un assassí de l’àrea que necessita llibertat” deia ahir Víctor Valdés, qui l’entrena al juvenil. “Aquest estiu a un torneig a Rússia tenia molèsties. Li vaig demanar veure les seves botes i eren un desastre. En vam comprar unes de noves” afegia el tècnic. I és que un bon entrenador és clau en la formació d’un jugador que segueix entrenant amb el primer equip, de moment, mentre el seu Instagram no deixa de guanyar seguidors. Quan Messi t'etiqueta, passen aquestes coses. L'argentí també sembla acollir amb els braços oberts aquest jove que va fer plorar d'emoció als seus familiars. "Ja puc morir, jo", va dient el seu pare.