Per curar el Girona faran falta molts psicòlegs (1-3)

GironaQue bonic que ha sigut, veure tant públic a Montilivi. El Girona, decidit a fer-lo gaudir, ha sortit entonadíssim, recuperant el 3-5-2, un sistema conegut i memoritzat que ha provocat que tot s’activés amb certa naturalitat. Menys el resultat, que al final és el que compta. No direm que és impossible tenir més mala sort, perquè els gironins encara poden superar-se, però el que s’ha viscut contra l’Osca ha sigut un malson (1-3). Els aragonesos, en tres xuts, s’han endut un partit que el Girona, per ocasions, hauria d’haver fet seu per golejada.

Samu Saiz, aquest cop sí, ha recordat que si se’l va fitxar és perquè té qualitats per ser diferencial. A còpia d'insistència, com si en comptes d’estar en llocs de descens estigui en zona d’ascens, l’equip ha sortit a menjar-se l’Osca, però el destí no està de part seva. Ho ha hagut de fer molt malament en una altra vida per patir tantes desgràcies en aquesta.

Seoane, botxí a Montilivi

El conjunt visitant s’ha avançat a la primera oportunitat que ha tingut, ja a la segona part, en una transició finalitzada per Marc Mateu amb polèmica, perquè ha fet la sensació que la pilota sortia del camp en l’acció prèvia. Abans, el Girona ha atabalat el seu rival amb una pressió asfixiant, i també ha vist com li han anul·lat dos gols per fora de joc, un d’Arnau i un de Bustos. El desavantatge, al contrari del que es podia preveure, no li ha fet perdre la confiança que sentia tenir. Bustos n’ha fallat una de claríssima davant Andrés, vestit d’internacional. No ha importat. Ha entrat Pablo Moreno i, caçant un refús, ha posat l’empat quan faltaven vint minuts.

Samu, amb un xut rebotat al pal, ha acabat d’engrescar Montilivi, entregat de totes totes amb un Girona coherent amb la idea que proposa Míchel i que seguia fabricant-se oportunitats. Però aquest equip està maleït i, en el segon xut de l’Osca en tot el partit, Seaone ha marcat el segon. Al descompte, el mateix jugador signaria el tercer. Inexplicable.