A falta de futbol, un punt d’èpica

Cornellà de LlobregatLes segones parts, de vegades, sí que són bones. Després d’un primer temps per oblidar, l’Espanyol va fer acte de presència en un partit quan, paradoxalment, va perdre el seu millor jugador. Substituït Asensio al descans a causa d’un cop al cap, l’entrada de Gerard Moreno va donar vida a un equip que es dirigia moribund cap a una derrota humiliant. No al marcador, però sí en el joc. Amb dos puntes, l’Espanyol va guanyar en intensitat i verticalitat, justament el que li exigia una grada afamada d’aquell intangible que sovint es resumeix a tenir l’actitud adequada. La reacció, però, va quedar en una flamarada incompleta, insuficient per retenir els tres punts.

Que la primera i gairebé única ovació de la primera part fos per al desaparegut Dani Jarque era simptomàtic del deplorable panorama que vivia el Power8 Stadium. En una nit que a priori semblava ideal per retrobar-se amb el caliu de la seva afició, l’Espanyol de la primera meitat va tornar a decebre, i va mostrar una versió grisa que va quedar completament anul·lada per un Llevant atrevit i decidit que, amb Rubi, ha trobat una identitat que encara no té el conjunt blanc-i-blau. L’empat final feia justícia als mèrits dels dos equips, superior cada un en un dels dos períodes. La fluixa imatge inicial, però, recordava l’Espanyol que tants cops ha naufragat aquest curs a les primeres meitats davant de rivals inferiors. I és que el Llevant, que arribava cuer a la cita, va donar en alguns moments una autèntica lliçó de futbol a un Espanyol incapaç de fer tres passades consecutives.

Es va repetir una pel·lícula -el gènere de la qual podria ser drama, o directament terror- que ja comença a cansar la parròquia blanc-i-blava, desencantada primer, gairebé eufòrica després amb l’empat. Van servir de poc o res les paraules del tècnic Sergio González els dies previs, quan havia advertit que s’havia de parar especial atenció als primers minuts de joc i no permetre grans concessions darrere: al cinquè minut de joc, un inexplicable regal d’Enzo Roco va deixar en safata el gol al Llevant. El xilè va veure ahir la cinquena groga, i així s’estalviarà un possible càstig en forma de banqueta a Vigo. El colombià Lerma li va pispar la cartera quan era l’últim home i, fent pagar cara la seva lentitud, va encarar tot sol Pau, que no va poder evitar el gol. Un altre error ridícul que destapava, un cop més, les vergonyes defensives d’un equip que, darrere, sembla que no té remei. Continua sent el més golejat de la categoria, empatat amb el Llevant i el Rayo. A la carta als Reis -és a dir, a Chen Yansheng-, hi hauria d’haver un central.

L’heroïcitat com a estil de vida

Lluny d’esperonar l’Espanyol, el gol en contra va generar una onada de nerviosisme que es va manifestar amb diverses xiulades a Roco, el principal assenyalat. El xilè, però, no va ser l’únic responsable de la pobra imatge local, i és que un partit més l’equip de Sergio va tornar a trobar-se sense solucions quan el rival mana en el marcador. Els espanyolistes només van veure la llum quan, paradoxalment, van perdre Asensio. Sense ell el joc directe va tenir sentit i els dos davanters van tenir espais per córrer. L’aposta del Llevant de dominar amb un mig del camp ben poblat va quedar difuminada quan l’Espanyol va convertir el partit en una anada i tornada sense control. El nou escenari va deixar els locals a les portes de la victòria després de l’empat, un contraatac conduït per Caicedo, prolongat per Víctor Sánchez i finalitzat per Moreno. L’èpica i l’orgull van donar un punt, però no van evitar la xiulada final.