Bàlsam madridista per a un Barça glaçat (2-2)

BarcelonaCom més bones sensacions ha transmès el Barça, més punts s’han escapat. Com més es diverteix l’espectador, més mals resultats. Les eternes contradiccions del futbol. Després d’un inici de campionat tan immaculat en els resultats com gris en el joc, l’equip d’Ernesto Valverde ha encadenat dos bons partits, l’últim ahir contra el Celta, que han acabat amb regust amarg per haver deixat escapar 4 punts. Una oportunitat que va desaprofitar el Madrid a Bilbao cedint un empat inútil que el manté a 8 punts; mentre l’Atlètic de Simeone va retallar distàncies in extremis amb un gol final de Griezmann, i el València espera no deixar passar l’ocasió avui a Getafe per col·locar-se a dos punts. La pitjor notícia per als culers va ser la lesió de Samuel Umtiti, que estarà dos mesos de baixa després d’un trencament muscular al bíceps femoral.

Unzué dissecciona el Barça

Valverde ja avisava a la prèvia que a la banqueta rival hi hauria una figura que coneix molt bé aquest Barça, l’exajudant de Luis Enrique Juan Carlos Unzué, ara màxim responsable del conjunt de Vigo. I amb ell, un equip tècnic molt jove que ahir va créixer a Barcelona i que va saber trobar com ningú les debilitats d’un Barça encara en construcció. Unzué va disseccionar molt bé el seu exequip, i va aconseguir que el seu Celta penalitzés els errors d’un rival que va tenir prou ocasions per endur-se els tres punts però que ni va tenir regularitat en el joc ni sobretot encert de cara a gol. El Barça era fins ara un conjunt que concedia poques transicions al rival, generós en la pressió, movent-se sempre com un bloc compacte, però ahir el Celta va trobar els forats a l’esquena de la defensa llançat sempre per un Iago Aspas que va castigar amb la seva mobilitat i intel·ligència el sistema defensiu culer. Si a un costat de camp Leo Messi escalfava l’ambient gèlid a base de túnels, passades impossibles i dríblings només al seu abast, a l’altra banda Aspas era un fibló molest que picava sempre a l’esquena d’Alba: el 53% dels atacs del Celta van ser per aquesta zona del camp.

El partit va tenir de tot. Lesions, gols, aturades per emmarcar, polèmica arbitral, pals... Ingredients suficients per intentar que els poc més de 63.000 espectadors que van anar al Camp Nou ahir al migdia superessin l’intens fred que castigava tot Catalunya. Al primer minut, els plans d’Unzué semblava que se n’anaven en orris amb la lesió de l’exblaugrana Sergi Gómez, que va abandonar la gespa després de caure malament en una jugada en què Luis Suárez l’agafava del braç. Tot i l’entrebanc, el Celta va seguir amb les idees molt clares, intercanviant possessions llargues amb sortides molt ràpides al contraatac perquè els locals no se sentissin mai segurs. En una d’aquestes transicions, Aspas va trencar el fora de joc arrencant pràcticament des del seu propi camp i arribant en un dos contra un davant Ter Stegen que el porter va salvar amb una gran estirada per aturar amb la cama dreta el remat franc de Maxi Gómez -serà una de les aturades de la Lliga-. El rebuig, però, va caure plàcid per a Aspas, que va fer el 0 a 1.

El gol visitant va trencar el gel. El Barça va trobar els passadissos interiors que Unzué li volia amagar, i Messi, inici i final d’una jugada en què van intervenir Iniesta, Suárez i Paulinho, va resoldre amb un llançament ras per sota del porter. I si no arriba a ser per l’àrbitre, que va invalidar un gol legal de Suárez, i el pal, que va rebutjar un xut ajustat de Messi, els locals haurien marxat al vestidor per davant.

A la represa, el partit va seguir el mateix guió: un Celta amb criteri tant en el joc posicional com a l’espai i un Barça compacte i dominador però sense efectivitat per decantar la balança al seu favor. I això que Paulinho, en un gran eslàlom ple de potència, va trobar-se amb la porteria buida després d’haver superat dos defenses -passant com un obús entre ells- i el porter gallec, però el brasiler va rematar fora molt forçat. Al cap de pocs minuts, Valverde es va veure obligat a canviar Iniesta per unes molèsties que li van fer demanar la substitució. Amb Denis Suárez a la sala de màquines, el Barça va mantenir-se pacient, i just a l’hora de joc, després d’una llarga possessió, Messi va treure el tiralínies per dibuixar l’enèsim triangle perfecte de la temporada. L’argentí llança a l’espai Alba, el lateral arriba per sorpresa a la línia de fons i Suárez marca al primer toc el 2 a 1.

Minut fatídic

Semblava per fi l’escenari ideal per als catalans, però tot es va truncar en una sola jugada que va penalitzar doblement els locals. Aspas va atacar l’esquena d’Alba i va mesurar la carrera sobre la línia de calç amb Umtiti, que a mitja cursa va frenar en sec, conscient que s’havia trencat. Amb el francès abatut, el davanter del Celta va arribar fins a la cuina per cedir enrere a Maxi López, que sense oposició va afusellar Ter Stegen. La baixa d’Umtiti va tornar a donar minuts a Thomas Vermaelen, que haurà d’assumir ara un paper protagonista. La parella del belga a l’eix central, Gerard Piqué, va tenir el gol en una jugada d’estratègia, però després de superar el porter com si fos un davanter experimentat va repetir contra el pal.

En el tram final, amb els nervis començant a planar sobre un Camp Nou glaçat, Valverde va tornar a situar sobre la gespa tres davanters, fent entrar Paco Alcácer i buidant una medul·lar acostumada a tenir quatre futbolistes. Van ser deu minuts sense treva. Messi va tenir la més clara, però el seu remat de cap va sortir desviat quan tot l’estadi cantava el gol. També el Celta, tot i perdre temps en cada jugada i desesperar els locals, en va tenir una a través de Pione Sisto, però Ter Stegen la va tornar a salvar, com gairebé sempre. Una aturada que va alleujar tant els culers com l’empat del Madrid a Bilbao unes hores més tard.