L'extresorer de Núñez gestionarà la transició més delicada de la història del Barça

BarcelonaCarles Tusquets (1951) és des d'aquest dimecres el màxim responsable de la gestió del Barça després de la dimissió en bloc de la directiva de Josep Maria Bartomeu. Fins ara presidia la comissió econòmica i, d'acord amb els estatuts blaugranes, s'encarregarà del dia a dia ordinari de la institució al capdavant d'una junta gestora que formaran vuit persones –president, vicepresident, secretari, tresorer i quatre vocals–. Tindrà com a principal comesa la convocatòria d'eleccions en un màxim de tres mesos, però també haurà de lidiar amb la crítica situació econòmica del club, que necessita que els esportistes professionals assumeixin una adequació salarial a curt termini. De fet, en les últimes assemblees de socis, aquest experimentat empresari financer ja havia avisat la junta que el Barça s'estava gastant massa diners en sous i que n'ingressava massa pocs en vendes. La història recent (i la pandèmia) li han donat la raó.

De discurs didàctic i planer, Tusquets és una cara coneguda de l'entorn blaugrana i empresarial català. A finals dels 70, amb només 27 anys, es va convertir en el directiu més jove de la junta de Josep Lluís Núñez. Va assumir la tresoreria del club i va ser el responsable de l'aplicació d'un sistema de derrames per avançar quotes de socis que més endavant permetria inversions milionàries, com el fitxatge, l'any 1982, de Diego Armando Maradona. Malgrat les seves capacitats, mai no va fer el pas per liderar cap candidatura presidencial (va sonar diverses vegades com a aspirant), però sí que va acceptar enrolar-se a l'equip de Lluís Bassat a les eleccions del 2003, que va guanyar Joan Laporta contra pronòstic. 12 anys més tard, després de la victòria de Bartomeu a les urnes, va tornar al Barça per presidir la comissió econòmica. Altre cop en segon pla, però perfectament informat del dia a dia de l'entitat.

Crític amb els bancs i amant del calçat còmode

El seu perfil a l'ombra en clau blaugrana contrasta amb una trajectòria de moltes dècades en primera línia del sector financer català i espanyol. Amb 32 anys, va fundar Fibanc, una entitat que després va ser adquirida per Banco Mediolanum, la filial espanyola del qual avui presideix ell mateix. Doctor cum laude en economia per la Universitat de Barcelona, Tusquets és crític amb els bancs tot i haver-se fet un nom en el seu sector financer i comptar amb Isidre Fainé (La Caixa) entre els seus valedors. "La banca se'n va sortir a base de no donar ni un duro a l'economia real", va arribar a dir fa uns anys. Va ser president del Cercle d'Economia (1989-1992) i va postular-se per ser president de la Cambra de Comerç de Barcelona en les últimes eleccions (2019), que va guanyar la candidatura independentista de Joan Canadell. De fet, que temia per la independència de Catalunya va quedar evidenciat quan va traslladar a Madrid les seus de dues de les seves empreses després de l'1-O.

Tusquets, que acostuma a anar amb calçat còmode tot i el seu estatus, compareixerà aquest dijous per primer cop com a president de la comissió gestora del Barça. Tindrà la lupa a sobre d'una oposició que no voldrà que ultrapassi, com ja va fer Ramon Adell el 2015, les atribucions pròpies d'una junta transitòria. Alhora, però, tindrà feina per ajustar la partida salarial en temps de crisi, començant per la de Leo Messi, el jugador més ben pagat del planeta.