Mor Justo Tejada, el futbolista que va ser company d'equip de Kubala i Di Stéfano

El barcelonisme plora la mort de Justo Tejada. En una època on el Barça reviu el seu passat, amb lluites caïnites i pocs diners a la caixa, marxa un dels futbolistes que va defensar els colors del club sense escapar als debats, ja que va provocar un bon enrenou que va decidir fitxar pel Reial Madrid. "El Barça renovava la plantilla i ja no em volia, què havia de fer", explicava a l’ARA fa uns anys. Tejada ha mort als 88 anys i el Barça guardarà un minut de silenci contra l'Athletic Club al Camp Nou, on ell va ser l'autor del segon gol de la història de l'estadi.

Tejada, nascut a Barcelona el 6 de gener del 1933, era fill d’un paleta. Els Tejada vivien a Sant Gervasi, treballant tots, sense imaginar que qui acabaria per portar més diners seria el Justo, que ja perseguia pilotes pels carrers de la ciutat de petit. Format al CE Europa, va destacar com a juvenil. Va ser llavors quan el Barça va fixar-se en aquest jugador ofensiu de banda que brillava al club escapulat i se'l va endur al Barça, on va passar per l’equip amateur i per l’Espanya Industrial, llavors el filial del club blaugrana. Daucik, el tècnic del primer equip i sogre de Kubala, es fixaria en el seu estil elèctric i el seu caràcter. I li donaria la oportunitat de començar a entrenar amb el primer equip, tot i que inicialment el van cedir la temporada 1952/53 al Múrcia, d'on va tornar a casa per poder debutar al primer equip del Barça encara al vell estadi de les Corts, en un triomf contra el València a la Lliga (2-0) en què ja seria company de Kubala, Basora, César i Manchón. Tejada jugaria a Primera del 1953 al 1961, anys en què va guanyar sis títols i va marcar 91 gols en 194 partits. De blaugrana, Tejada va guanyar dues lligues amb Helenio Herrera a la banqueta, dues Copes i dues Copes de Fires. Tejada explicava fa poc a la web del Barça que Herrera va ser "el millor entrenador" de la seva vida. "Tothom l’anomenava El Mago perquè anava 15 anys per davant de la resta. Era un geni. Sabia molt de futbol i, a més a més, era un gran psicòleg. Amb ell a la banqueta el Barça va viure dues temporades inoblidables", deia.

Justo Tejada va viure anys de canvis, va formar part de l’equip titular el dia del primer partit al Camp Nou, estadi que anava a veure després dels entrenaments amb jugadors com ara Biosca "imaginant com seria jugar-hi". De fet, Tejada va donar l'assistència del primer gol de la història de l'estadi a Eulogio Martínez i va marcar el segon, en el triomf per 4-2 del conjunt blaugrana davant un combinat de jugadors de Varsòvia. Va formar part d'aquell Barça de llegenda, juntament amb jugadors com ara Kubala, Antoni Ramallets, Estanislau Basora, Evaristo de Macedo o el ja esmentat Eulogio Martínez.

Del Camp Nou al Bernabéu

Era un Barça que volia regnar a Europa, amb Helenio Herrera de tècnic i una directiva que va gastar massa, entre les obres i alguns fitxatges. Així, quan va arribar la fatídica final de la Copa d’Europa perduda contra el Benfica, partit en què Tejada va ser suplent, la directiva va iniciar una neteja del vestidor i va decidir no renovar homes com Czibor, Kocsis o Villaverde.  "El president Enric Llaudet volia renovar l'equip i va fitxar molts jugadors, gastant molts diners. La premsa va informar que no volien els meus serveis, però encara tenia un any de contracte. Així que vaig reunir-me amb els directius del club i em van demanar un munt de diners per quedar alliberat. És a dir, volien fer-me fora i volien fer-me pagar! Di Stefano, a qui coneixia de la selecció, va trucar-me i vaig anar a Madrid, on de paraula vagi tancar el fitxatge amb el Reial Madrid. I així vaig pagar el que el Barça demanava per quedar lliure de contracte. Li vaig dir a Enric Llaudet, el president, que marxava al Múrcia, on havia jugat cedit, ja que ell sospitava i volia posar una clàusula que no permetia fitxar per un equip com el Madrid. Va ser dur, portava al Barça mitja vida, però a la vegada era un nou repte" explica a l'ARA. Tejada jugaria de blanc dues temporades. I la jugada no li va sortir del tot malament a Tejada, ja que va guanyar dues lligues vestit de blanc.

El Madrid necessitava un jugador com ell ja que el brasiler Canario no rendia prou bé, motiu pel qual Tejada va allargar la seva carrera al Bernabéu amb el suport de Di Stefano, qui esdevindria un dels grans amics. Tejada es va tornar a quedar a un pas de guanyar la Copa d’Europa de nou, ja que va perdre la final d’Amsterdam contra el Benfica. El club portuguès va negar-li la glòria tant amb el Barça com amb el Reial Madrid. I Tejada encara somiava amb un gol que va fallar en els últims minuts del partit.

Tejada va tenir la sort de ser company de Kubala i Di Stefano, doncs. En una conversa amb Pere Escobar, recordava "els llançaments de falta de Kubala": "Fins aleshores eren un burxot que sortia recte i intentava superar el porter, que era l’últim obstacle. Amb el Laszi els llançaments agafaven efecte, la línia ja no era recta i mirava de saltar la pilota per sobre de la tanca. Amb aquelles pilotes i aquelles botes que dúiem era gairebé impossible. Però també això va canviar. Quan ells van arribar la pilota pesava un mig quilo i les botes eren molt rígides, amb uns tacs... Ells van fer que tot canviés. I el Di Stéfano... era el futbol total. Potser te’l trobaves traient una pilota sota els pals que, en la mateixa jugada, arribava a la rematada. Recordo que, quan jo era al Madrid, vaig coincidir amb un brasiler que volia jugar la pilota, toquejar-la... I l’Alfredo li deia que allà s’havia de córrer, que de pasturar res. Pobre de qui no ho fes amb ell a l’equip!”

El 1963 va tornar a casa. Però per defensar els colors d’un Espanyol en què va coincidir amb Di Stéfano. Van ser els seus últims anys com a futbolistes, van planificar un futur darrere la barra del bar-restaurant que va obrir a prop del Parc de Turó amb el seu cunyat. "Havia jugat amb els millors, però no em va fer mandra posar-me darrere la barra servint", recordava. Durant anys, el Casa Tejada va ser un punt de trobada de la gent del futbol de Barcelona. Exjugadors del Barça i l’Espanyol la feien petar amb el Justo, menjant sempre bé. Kubala i Di Stéfano hi van passar molts cops, com no podia ser d'altra manera.