Un examen abans d’hora a Wembley

BarcelonaOn el 1992 s’aixecaven els descampats per on Joan Gaspart va anar a caminar perquè no podia aguantar els nervis durant la final contra la Sampdoria, ara s’hi aixequen hotels, oficines i torres de construcció que segueixen canviant l’entorn de l’estadi de Wembley, un temple del futbol britànic i lloc de pelegrinatge blaugrana. El Barça torna a l’escenari on ha aixecat dues Champions per enfrontar-se a un Tottenham que hi juga de manera provisional, mentre enllesteix el seu nou estadi. Un retorn estrany, amb neguit i nervis després de tres ensopegades consecutives a la Lliga que han convertit el partit contra els deixebles de Pochettino en un examen abans d’hora. Més que posar les notes de final de temporada, és un examen per veure en quin punt està el projecte (21h / Movistar Champions).

El triomf contra el PSV de la primera jornada fa de coixí a un Barça que necessita trencar la dinàmica negativa abans que pugui ser catalogada de crisi. “Tenim ganes de reaccionar i millorar”, va admetre Ivan Rakitic. Valverde va ser encara més contundent i va deixar clar que sap a la perfecció que en les últimes temporades el Barça pateix quan juga fora de casa a la Champions: “És el millor escenari per trencar aquesta ratxa. A tots els equips els costa guanyar fora de casa a Europa, però sabem que la dinàmica no és bona”.

El Barça no arriba en el millor moment, però el Tottenham tampoc viu tranquil. Si el Barça porta tres partits sense guanyar, els spurs van passar per la mateixa ratxa fa poc, però l’han tallada amb tres triomfs consecutius a la lliga. Ara, la derrota de la primera jornada al camp de l’Inter, tan injusta pel joc anglès com cruel per culpa d’un gol a l’últim segon, deixa els londinencs sense marge de maniobra a Europa, on una segona ensopegada podria ser letal. I, per complicar-ho tot, Mauricio Pochettino té les baixes d’alguns dels seus jugadors més importants, com Jan Vertonghen, Mousa Dembélé, Christian Eriksen, Dele Alli i Serge Aurier, tot i que recupera el porter campió del món amb França, Hugo Lloris. Els spurs, equip vertical ple de talent, han vist com el fet de ser el club amb més jugadors a les semifinals del Mundial carrega les cames d’uns jugadors que de mica en mica intenten recuperar el seu millor nivell de joc. Els dos tècnics, però, es van canviar elogis, tot i que en el passat la seva relació estigués marcada per l’any en què Valverde va arribar com a tècnic a l’Espanyol i va prescindir dels serveis de Pochettino, llavors capità de l’equip.

L’entrenador blaugrana, amb les baixes de Sergi Roberto i Umtiti, sap que no podrà fer gaires experiments en una defensa destinada a jugar amb Semedo, Piqué, Lenglet i Alba, així que podria reforçar el mig del camp abandonant el 4-3-3 per posar un 4-4-2 més rocós. “El que més m’agrada del meu equip és que intenti dominar el partit, que domini el joc, que concedeixi poc al rival. Jugar amb un sistema o un altre, o la posició de Messi, són variants que podem tenir i utilitzar en funció del partit, però la idea sempre és la mateixa”, va dir el tècnic per justificar-se, per si de cas. De fet, l’únic dubte a l’onze és saber si Ernesto Valverde apostarà per un centre del camp més defensiu tornant a donar entrada a Arturo Vidal, avançant Coutinho i sacrificant Dembélé, o, al contrari, col·locarà el brasiler al mig del camp i mantindrà el francès a la punta d’atac al costat de Messi i Luis Suárez. L’uruguaià, per cert, fa tres anys que no marca un gol fora de casa a la Champions, fet que no preocupa al seu tècnic. “El que m’agrada és que ell sempre vol fer gols, així que aquesta ansietat per marcar la veig com una cosa positiva”, va explicar des de la sala de premsa de Wembley, abans d’un entrenament en què els jugadors del Barça van fer ganyotes de desaprovació per l’estat de la gespa, una mica seca.

Per al Barça, en què s’ha parlat de la Champions com el gran objectiu de la temporada, el retorn a Wembley és una oportunitat per allunyar fantasmes. “Som els primers que fem autocrítica i sabem que hem de millorar. Tenim confiança i això no ens canviarà per un o dos partits. No han sigut els nostres millors enfrontaments, però tampoc ho hem fet tot malament, i no s’ha de tirar tot a les escombraries”, deixava clar Rakitic abans d’un partit sense terme mig. Una derrota farà que s’acosti una tempesta al Camp Nou. Un triomf allunyarà els núvols.