Eusebio, l'especialista a exportar l'estil del Barça lluny del Camp Nou

BarcelonaDavid Moyes va sortir de la Reial Societat per la porta del darrere a la onzena jornada. A les ordres de l'escocès l'equip havia aconseguit 9 punts de 33 possibles, curiosament la mateixa situació que es va trobar Moyes més o menys un any abans, quan va arribar a Anoeta. La directiva basca volia un canvi per a un equip amb qualitat al migcamp, deixar enrere l'estil britànic i un personatge mediàtic, per donar pas a un joc de toc i una persona treballadora. L'elegit va ser Eusebio Sacristán.

Vint partits després del seu debut, Eusebio es va endur del Sánchez Pizjuán un triomf per 1-2 molt important, ja que la darrera victòria txuri-urdin era la del derbi basc. És a dir, cinc jornades sense conèixer la victòria. L'estil del val·lisoletà, tan marcat pel joc del Barça, agradava als jugadors i semblava que donava resultats, però aquests cinc partits el van obligar a adaptar-se al camp del Sevilla. Segons Xabier Almandoz, exentrenador que col·labora amb Radio Marca i Cadena SER comentant la Reial, Eusebio “va llegir perfectament com era el rival i com havia de jugar-li. Sense allunyar-se del seu estil va adaptar-se buscant els punts dèbils malgrat que li va costar tenir menys possessió de la pilota”. Una situació que havia repetit abans contra l'Athletic i l'Espanyol: la lectura del rival li “va fer guanyar tres partits vitals fora de casa”.

Justament aquesta lectura del joc o “visió tàctica” és la característica que “més destaca d'Eusebio” un home que el coneix molt bé, com és Carlos Hugo García Bayón, que va ser el seu segon entrenador al Celta i el Barça B. Una característica de què ja gaudia quan era futbolista: “No era ràpid, ni fort, ni saltava molt... però era intel·ligent. Va jugar en el millor equip del món a un nivell molt alt en la zona de més transcendència”. L'actual tècnic de la Reial era migcampista en el Dream Team que comandava Johan Cruyff, el que sens dubte seria el seu 'mestre'.

L'estil Barça s'exporta a Vigo

Després de penjar les botes, Eusebio es va tornar a lligar al Barça quan el 2003 va formar part de l'equip tècnic del primer equip. Una etapa que va finalitzar amb l'adéu de Frank Rijkaard, amb qui gaudia d'una bona relació. El 2 de març del 2009 va tornar a les banquetes. Aquest cop, però, com a primer entrenador al Celta de Vigo. Amb l'equip lluitant per la salvació, no va dubtar a ensenyar el seu estil. David Català, central que ara està jugant a Xipre, va formar part d'aquella plantilla que entrenava Eusebio a Vigo i explica a l'ARA: “Des del principi ens va inculcar que havíem de mantenir la possessió de la pilota, sortir amb la pilota i defendre amb la pressió. Es notava que és un entrenador amb ADN Barça”.

Ensenyar el seu estil a jugadors que no coneixien l'ADN blaugrana o s'havien criat en aquell estil semblava una tasca complicada però Eusebio ho va acabar aconseguint. Aritz López Garai, actual migcampista del Reus Deportiu, també va formar part d'aquell Celta i encara recorda una anècdota que ensenya com Eusebio inculca el seu estil: “Ens posava exemples del seu Barça. De com jugadors que no eren brillants van acabar triomfant amb Johan Cruyff. El missatge era clar. Si crèiem en la seva idea de futbol i apostàvem per ella apareixerien els fruits i gaudiríem”.

L'equip va aconseguir assimilar l'estil que volia Eusebio, però els resultats no sempre eren favorables. “De Barça només n'hi ha un. Molta gent intenta jugar aquest estil sense els jugadors, però Eusebio no és així. Ell es va adaptar a la plantilla en certs moments per poder salvar un club històric com és el Celta”, recorda l'actual jugador del Reus, que afegeix que un altre handicap era “la joventut d'aquella plantilla”.

Una fornada jove que acaba triomfant

Eusebio és conegut per donar oportunitats a joves jugadors, i al Celta va fer debutar homes que han acabat triomfat. Hugo Mallo, Iago Aspas o Sergio Álvarez són, ara per ara, tres peces importants de la plantilla d'Eduardo Berizzo, l'actual entrenador. Tots tres recorden amb especial afecte Eusebio per aquestes oportunitats. “Ell donava molt de suport als més joves. El club estava en una època molt dolenta, però van veure que hi havia una bona fornada de futbolistes i ens van donar l'oportunitat”, explica Iago Aspas. Encara més jove en aquell moment era Hugo Mallo, que valora positivament l'experiència amb Eusebio: “És un sistema que els futbolistes agraïm, i en general preferim jugar com ell ens va ensenyar”. El porter Sergio Álvarez hi està d'acord i afegeix que “el seu estil va ajudar a créixer un club com el Celta”.

Aquella idea tan clara de futbol juntament amb l'aposta per les joves promeses li van valer en la següent experiència, en el Barça B. La temporada 2011/12 es va estrenar amb el filial blaugrana, que va comandar durant quatre campanyes amb bons resultats, sobretot la 2013/14, quan van aconseguir una tercera posició històrica per al filial. Un dels puntals d'aquella temporada va ser Edu Bedía. L'interior arribava de l'Hèrcules i va firmar un dels seus millors anys gràcies a Eusebio: “Va ser una experiència molt bonica. És un entrenador totalment diferent d'allò que jo havia conegut fins aleshores. No només per l'estil de joc sinó també per la confiança que et dóna”. Justament una de les claus d'aquell any històric va ser la confiança amb els jugadors, però no únicament amb els onze que més jugaven: “Eusebio ens va saber donar confiança a tots. Això va fer que els jugadors que més bé s'entrenaven fossin els que més bé jugaven i ens va donar un plus per aconseguir la tercera posició”.

Gaudir i sofrir l'estil d'Eusebio

Un altre coneixedor d'Eusebio i en general del sistema del Barça és Roberto Trashorras, el capità del Rayo Vallecano. El migcampista va formar-se durant vuit anys a les inferiors del Barça i després va coincidir al Celta amb l'entrenador val·lisoletà. “El que més em va cridar l'atenció no va ser la idea sinó la seva forma de transmetre-la. La seva tranquil·litat aconsegueix que t'agradi parlar amb ell i creguis cegament en allò que diu”. Però també li va tocar sofrir-lo. En el primer partit d'aquest 2016 el Rayo va rebre una Reial Societat que es va emportar un punt gràcies a l'empat a 2: “Aquell partit ens va costar perquè ens van pressionar molt amunt, ens van obligar a jugar molt en llarg, més del que volíem. A més la qualitat de Carlos Vela, Xabi Prieto i companyia ens va acabar de complicar el partit”. Un bon exemple del que el Barça haurà de patir a Anoeta aquest dissabte a les 20.30 hores.