Sense Europa ni la Copa, arriba l’oxigen per centrar-se en la Lliga

BarcelonaL’eliminació de l’Europa League, sumada a la de la Copa del Rei, permet a l’Espanyol centrar-se de ple en una Lliga on concentra totes les urgències. Quan s'han complert vuit mesos de l’inici de l’activitat a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (el 3 de juliol), veure com el feixuc calendari allibera dates i estalvia desplaçaments suposa una bombona d’oxigen per a la plantilla i el cos tècnic. Ara mateix, l’Espanyol ha disputat 43 partits oficials, un menys dels 44 de tota la temporada passada. I encara n’haurà d’afrontar 12 més, de manera que la xifra total s’elevarà fins als 55. Serà la segona temporada amb més partits oficials en la història de l’entitat blanc-i-blava, només superada pels 57 de la 2006-07. Deixarà enrere els 54 de la 1987-88 o els 53 de la 2005-06. En aquestes tres temporades, l’Espanyol va arribar a alguna final.

En els cursos més recents, els espanyolistes s’havien acostumat a jugar entre 40 i 46 partits per curs (la xifra variava en funció del rendiment a la Copa). A més, començaven l’activitat unes setmanes més tard, cap a mitjans de juliol. Al llarg dels 243 dies d’activitat d’enguany, l’Espanyol ha realitzat 174 sessions d’entrenament (incloses 9 sessions dobles), ha disputat 46 partits (tres d’ells amistosos) i ha disposat de 36 dies de descans.

Però com ha repercutit la càrrega de minuts sobre la plantilla? D’entrada, ja hi ha cinc jugadors (Dídac, V. Sánchez, Naldo, Pedrosa i Embarba) que han disputat més minuts que en tot el curs passat. Tres més (Diego López, Javi López i Vargas) ho faran aviat, mentre que cinc jugadors més de pes com Roca, Darder, David López, Wu Lei o Cabrera podrien fer-ho si ho juguen pràcticament tot d’aquí fins a final de temporada. Que només quedi una competició implicarà que, si no ho evita alguna lesió o sanció, bona part dels menys habituals (casos com Ferreyra, Naldo o Calero) es vegin condemnats a l’ostracisme fins al maig. Abelardo ja té definit el seu onze tipus, i les alternatives són força concretes. Difícilment es mourà d’allà, si bé podria tornar a recórrer al fons d’armari en les dues jornades de Lliga intersetmanals que falten: a finals d’abril (jornada 32) i de maig (jornada 36) amb les visites a Cornellà del Madrid i de l’Eibar.

Jugar un partit per setmana prova més

Després d’empatar contra l’Atlètic, Abelardo Fernández va posar en relleu el mèrit que tenia, venint de jugar dijous, haver competit de tu a tu contra un rival d’entitat que havia tingut una setmana neta. A l’Espanyol, enguany, no se li han donat gaire bé les setmanes en què ha disputat dos partits oficials (això ha passat en 17 ocasions). Quan ha passat, només ha sumat 7 dels 48 punts possibles a la Lliga (un pobre 14,5%). Dels 16 partits de Lliga en setmanes amb dos duels, només n’ha guanyat un, contra el Llevant. L’estadística millora significativament quan només ha hagut d’afrontar un compromís per setmana: 13 punts de 30 (un 43,3%). De 10 partits, n’ha guanyat tres i n’ha empatat quatre. Als blanc-i-blaus els prova molt més disputar un únic duel per setmana. D’aquí a final de curs, l’Espanyol disposarà de 10 setmanes amb un sol partit (fins ara únicament n’havia tingut 18) i només dues amb dos partits.

Europa ha estat un premi i un privilegi il·lusionant, però també una càrrega física i mental que molts altres equips, especialment els que també pugnen per la salvació, s’han estalviat. El Celta, el Mallorca o el Leganés han tingut setmanes senceres per preparar a consciència els enfrontaments de Lliga sense distraccions. L’Espanyol, en canvi, ha hagut d’afrontar desplaçaments feixucs a llocs com Islàndia, Suïssa, Ucraïna, Hongria, Rússia, Bulgària i Anglaterra. “Els viatges i els canvis d’horari afecten el descans dels jugadors. Si fas un viatge de quatre o cinc hores, encara que no juguis, també arribes cansat. Tot això altera, perquè trenques el ritme cíclic d’entrenaments i descans”, apunten des de l’àrea mèdica del club. La feina dels serveis mèdics està compensant amb gran èxit el desgast generat per aquests viatges i partits, però també pels tres canvis d’entrenador, que acostumen a propiciar lesions pels canvis en la metodologia d’entrenament. L’Espanyol, fins ara, només ha patit 25 lesions (11 de les quals de tipus muscular). Són dues menys de les 27 (14 de musculars) que acumulava a aquestes altures la temporada passada. “Hem evolucionat molt en la prevenció, ara tenim més eines i experiència per reduir el nombre de lesions. Intentem controlar la fatiga muscular. Com més minuts de competició, més risc de lesió”, apunten. Les setmanes netes són oxigen per combatre el descens per a un Espanyol que ja no té distraccions.