Estadis nous per a un futbol convertit en un negoci

Barcelona560 dies després d’aquell clàssic en què el Madrid de Zidane va derrotar per 2-0 el Barça de Setién, el Santiago Bernabéu torna a obrir les portes. Un any i mig sense futbol per culpa de la pandèmia i de les obres per remodelar de dalt a baix el recinte del club blanc, que va decidir aprofitar un problema, com era jugar sense públic per culpa del covid-19, en una oportunitat per avançar les obres que tenia previst fer al seu camp. Obres que encara no han acabat, però que no evitaran que 20.000 aficionats siguin presents al partit contra el Celta de Vigo (21 h / Movistar Partidazo).

Mentre el Madrid ha avançat molt en el seu projecte per modernitzar el Bernabéu, el Camp Nou segueix com sempre. El projecte de l’Espai Barça no avança i com més trigui a tenir un nou estadi, més trigarà a obtenir beneficis. “El Barça necessita un nou estadi, ja que avui en dia entre el 5% i el 10% de les localitats han de ser per a vips. Aquestes entrades multipliquen 4 cops el preu normal i tenen molta sortida, especialment en un club amb una marca consolidada com el Barça”, diu l’especialista en màrqueting esportiu Esteve Calzada. “Tots els clubs europeus estan modernitzant o construint estadis, per ingressar més en taquillatge, en concepte de publicitat, en organitzar actes o transformar el recinte en un punt d’activitat econòmica tot el dia”, afegeix. Quan el nou Bernabéu estigui a punt, podrà organitzar concerts musicals tot just 45 minuts després d’un partit, amb una gespa que es pot moure i capacitat per dividir els espais, seguint el model dels pavellons nord-americans. El Madrid no tindrà enllestit el seu estadi fins d'aquí uns mesos, però un cop l'acabi, podrà organitzar concerts o partits de tenis a l'espai central, tot just 30 minuts després del final dels partits. A més, hi haurà un centre comercial, restaurants de tot tipus, un d'ells amb una Estrella Michelin, i una nova obertura a la Castellana per convertir el recinte en un punt de trobada de persones tots els dies de la setmana. La gespa es pot amagar amb un sistema creat especialment per al Bernabéu, ja que per sota del recinte hi passa el tren, fet que ha obligat a dividir en sis parts la gespa per amagar-la sota terra. I poder portar al recinte blanc altres esports, com la Copa Davis o la NFL.

El Barça va arribar a fer un informe intern per comparar els dos projectes, que tenien un pressupost inicial inferior als 500 milions, una xifra que s’ha disparat en els dos casos. De fet, les estimacions que fan als despatxos del Camp Nou els actuals directius de Joan Laporta calculen que el total de l’Espai Barça costarà entre 1.200 i 1.250 milions d’euros. És a dir, el doble del que els socis van votar en referèndum el 2014.

La mala gestió econòmica de la directiva de Josep Maria Bartomeu, sumada a problemes amb els permisos d’obres, ha provocat que les obres més importants encara no hagin començat, quan estava previst tenir-les acabades aquest 2021. Més enllà d’enderrocar el Miniestadi, on s’hauria d’aixecar el nou Palau Blaugrana, i modernitzar part de l’estructura elèctrica, no s’ha fet res més. Les grues encara no han aparegut en un Camp Nou que ha quedat com un dels recintes més grans d’Europa, però també un dels més vells. El Madrid, en canvi, va començar a treballar l’abril del 2020, poques setmanes després de l’inici de la pandèmia, quan el president Florentino Pérez va aconseguir desbloquejar els permisos per fer les obres pactant amb el govern de Madrid. Així, el club blanc podia afrontar la part més complicada de l’obra, la de la instal·lació d'una teulada retràctil on hi haurà un marcador de 360 graus, sense perdre espectadors. Atès que calia jugar a estadis buits per la pandèmia, era el moment de modificar el calendari de les obres i guanyar temps. El Barça, en canvi, no va poder avançar les obres del Camp Nou aprofitant els partits sense espectadors, i ara queda condemnat a jugar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys quan es vulgui refer l’estructura central del seu estadi. 

Segons les dades que tenia el Barça, els dos clubs creien que podrien generar uns ingressos superiors als 125 milions d’euros cada temporada gràcies a tenir un estadi modern, una curs en la qual arribarà abans el Madrid, que ha fet jugar el seu primer equip un any a la ciutat esportiva, mentre els treballadors feien la part més complexa de la reforma del recinte del passeig de la Castellana. Les obres encara han de durar més d’un any, però els tres diferents torns de treball que han fet els obrers al Bernabéu aquests últims mesos li permetran al Madrid no haver de jugar més fora d’un estadi que ara també vol ser seu de partits de la lliga de futbol americà, la NFL, partits de la NBA, partits de tenis i concerts. De fet, l’experiència del club blanc li podria servir al Barça. L'anterior junta no va poder tirar endavant el projecte i ara l’actual el vol fer seu analitzant si s’han comès irregularitats, però també afegint-hi un toc propi. Per això, experts del Barça han visitat altres estadis, com el US Bank de Minneapolis i el nou estadi del Tottenham, per treure conclusions sobre com hauria de ser el futur Camp Nou.

Mentre el Madrid treu pit amb el retorn a un Bernabéu on han fet servir tant acer com en tota la Torre Eiffel per convertir el recinte en un dels més moderns d’Europa, el Barça ha quedat com un dels pocs clubs de la Lliga de Campions que no han construït un estadi nou o han fet grans remodelacions en els últims 20 anys. Clubs com l’Atlètic, la Juve, l’Arsenal o el Bayern tenen casa nova. Altres han fet graderies noves, com el Liverpool o el Manchester United. I els pocs que no han fet el canvi el negocien, com l’Inter, el Milan, el Roma o un PSG que no pot fer obres al Parc dels Prínceps perquè és edifici històric de la ciutat i està protegit.

Qui va ser delegat general de la Juve, Giuseppe Marotta, ho resumia afirmant que "una de les grans fonts d’ingressos per a clubs de primer nivell és un estadi nou". "Si no tens un estadi nou, tens un problema". El PSG ho sap i per això remou cel i terra per invertir al Parc dels Prínceps. El Barça també ho sap, però els tres projectes de les últimes directives –el Barça 2000 de Núñez, el projecte de Norman Foster de Laporta i l’Espai Barça– no van poder tirar endavant. I el club blaugrana sap que ja fa tard, mentre les grues segueixen sense arribar al Camp Nou.