"Com a esportista professional, depenc més de les xarxes socials que no pas un home"

BarcelonaLa vida té molts obstacles. I del fet que les dones esportistes hagin de superar barreres afegides tothom n'és conscient. Però la tossudesa, la irreverència i l'amor per l'esport han vertebrat les històries de centenars d'atletes que lluiten per fer-se un lloc en un món encara massa masculinitzat. Txell Figueras (Flaçà, 1993) és una d'aquestes esportistes. La corredora de bicicleta de muntanya ha de compaginar tres facetes professionals –entrenadora de natació a la piscina de Salt, entrenadora personal i professora d’activitat física de CAFE– per complementar el vessant esportiu. Tot i això, ella defensa que no es pot queixar: "Jo no puc dir que em falti de res. Estic en un equip de somni. Si fa sis anys em diuen que estaria aquí, no m'ho hauria cregut".

La Txell porta tota la vida pujada a la bici, però no va ser fins que va passar un moment vital complicat que no va veure-ho com una opció. "Se'm va acabar el contracte en una feina que per a mi era molt important i em vaig trobar en un moment de la vida en què havia acabat d'estudiar CAFE. Estava molt trista i vaig parlar amb la meva mare. Ella em va tranquil·litzar, em va dir que estava molt orgullosa de mi i que jo havia de fer allò que m'agradava. En aquell moment, estava molt bloquejada i només li vaig saber dir: «M'agrada anar en bicicleta». Ella em va dir que ara que estava a l'atur havia d'aprofitar per fer el màxim temps allò que m'agradava", explica a l'ARA.

La seva família ha sigut clau, no només per aquest gir a la seva vida, sinó des dels seus inicis. "Sempre han estat allà on he estat jo, sempre m'han donat suport en tot el que he fet. Han sigut la base de fer-me qui soc. M'han anat guiant i mai m'han prohibit res. Són les persones que més m'importen", reflexiona, una mica emocionada. Amb el seu pare corria triatlons des de menuda i ara ell i la seva mare són els seus fans número 1 en totes les curses.

Les xarxes i l'esport femení

La Txell forma part de l'equip Buff-Megamo Team des de fa dos anys. "Tant pel que fa a la meva vida esportiva com pel que fa a la meva vida professional, estic en creixement. Estic en un superequip, i a més estic compaginant els entrenaments personals amb la piscina i algunes classes com a professora de CAFE", explica Figueras. L'equip, professional, compta tant amb dones com amb homes a les seves files. "Quan miro els equips arreu del món, sempre hi ha nois. Pel que fa a noies o n'hi ha menys o no n'hi ha. És cert que som menys noies les que competim, però hem tingut moltes més barreres", denuncia.

Ella, conscient que és una privilegiada mirant les seves companyes de professional, reivindica que les dones han de ser molt més persistents per arribar als mateixos llocs de treball. "Les dones hem de ser més tossudes que els homes. La meva parella [Dani Oliveras, copilot al Dakar] també s'ho ha hagut de currar, eh, però pel que fa a l'esport els homes tenen moltes més facilitats".

Les xarxes socials, aparador per a marques i per als mateixos esportistes, és una arma de doble tall. "Jo depenc més de les xarxes socials que ell. Al Dani, per la seva feina, potser no li caldria haver de fer-se ressò d'ell mateix, però en mi sempre és una cosa que es mira. Que una noia tingui més seguidors ajuda que se't puguin obrir portes pel que fa a marques", diu. Cal tenir uns números a la mà que justifiquin la inversió, demostrar que els productes i marques que ensenyis a través de les plataformes arribaran realment als seguidors i fans. "Han de veure que tu, a part de ser una esportista, fas feina i que els cuides a ells", afegeix.