L'esport femení avança amb pas ferm, però el camí encara és molt llarg

BarcelonaEl masclisme, per molt que sembli que en la societat actual es busquen fer passes per avançar cap a la igualtat, continua estant molt present, ja sigui en casos flagrants o de manera més subtil. Entre les eines per combatre’l hi ha el debat, el diàleg i la veu com a eines transmissores de coneixement i d’intercanvi d’experiències. En aquest marc s'englobla el cicle de ponències que organitza el Parlament de Catalunya sota el nom de 'La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país'. En la tercera jornada, celebrada aquest dilluns a l’Auditori del Parlament, sis dones vinculades amb el món de l’esport han donat veu al debat 'Dones i esport: una carrera d’obstacles i superació'.

La presentació de la ponència ha anat a càrrec del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, que, malgrat reconèixer que sobre el paper s’han fet molts avenços cap a la igualtat de gènere, ha dit que a la pràctica encara queda molta feina per fer. Després d’afirmar el seu convenciment que "la pròxima dècada serà la de l’esport femení", Torrent ha citat la xifra més elevada de nenes en l'esport de base, l'augment de l'atenció mediàtica (malgrat esmentar l'encara gran diferència amb l'esport masculí) i la creació de models per a les noves generacions, amb exemples com el triomf d'aquest diumenge de l'Spar Citylift Girona, que es va proclamar campió de Lliga.

Laia Tudel

Periodista de Catalunya Ràdio

L'encarregada de moderar el debat ha estat la periodista de Catalunya Ràdio i Esport3 Laia Tudel. Abans de gestionar el debat, Tudel ha agraït al Parlament que obri les seves portes per acollir debats com el rol de la dona en el món de l'esport i, després d'enumerar alguns casos recents d'èxit de l'esport femení català, ha animat els mitjans a bolcar-se més en l'esport femení, però "no com una cosa forçada, sinó com una responsabilitat ètica i professional".

Tudel, amb més de deu anys d'experiència com a periodista esportiva als mitjans públics, ha recordat episodis amb els quals ha de conviure una dona en aquest àmbit professional, com certa condescendència de periodistes o entrenadors, en el seu cas de futbol, més veterans: "És una cosa que vaig haver de viure, sobretot quan començava. Sentir que quan un periodista més veterà et parlava d'un esport a tu ho feia amb un to més condescendent que quan parlava amb un periodista de la meva mateixa edat però home". Però ha volgut enviar un missatge positiu afirmant que "aquestes actituds ja pràcticament no les veig en les noves generacions".

Núria Picas

Atleta d'ultratrail

Per enllaçar amb Núria Picas, atleta d'ultratrail, Tudel li ha recordat que més d'un cop l'han anomenada com 'la Kilian Jornet de la muntanya', i tot seguit Picas ha fet broma dient que a Jornet hi ha qui l'anomena 'el Messi de la muntanya'. "De Kilian només n'hi ha un, i de Núria, també només n'hi ha una", ha resumit sobre l'anècdota de les comparacions. Picas, que acumula un llarg palmarès de victòries de curses d'ultratrail i altres proves d'alta resistència, ha explicat que més que greuges pel fet de ser dona en el seu esport, el que sí que s'ha trobat han sigut moltes cares de sorpresa en un esport en què el factor físic és molt determinant.

"Els homes, per raons fisiològiques, tenen en general un 30% més de massa muscular que les dones, però no per això jo deixaré d'animar totes aquelles atletes joves que es volen endinsar en distàncies més llargues que les de la marató", ha afirmat Picas sense perdre el somriure. Més enllà del seu àmbit esportiu, Picas ha exposat que els principals elements en què encara queda molt per avançar en la igualtat són la diferència de la quota de pantalla de l'esport femení respecte del masculí i la discriminació salarial per gènere en l'esport, i ha recordat alguns casos de fa alguns anys, com quan a Itàlia es va trobar una cursa en què el premi econòmic per al campió masculí de la prova era superior al de la categoria femenina.

Olga Domènech

Capitana de l'equip de waterpolo del CN Sabadell

Per la seva part, Olga Domènech, la capitana de l'equip de waterpolo del CN Sabadell, vigent campió de la Lliga de Campions, ha explicat algunes de les particularitats en l'entorn d'un esport minoritari com el waterpolo. Després d'admetre que, a diferència de quan la selecció espanyola de waterpolo va tenir un boom pels seus èxits a la dècada dels 90, a elles els ha costat més tenir reconeixement, malgrat acumular més d'una desena de Lligues i fins a 5 Copes d'Europa.

"Al principi, quan vam començar, no fèiem gaire cas de l'atenció mediàtica. Érem un grup de noies molt jove que l'únic que volíem era arribar a una 'final four' i guanyar-la. Però després d'aconseguir-ho t'adondes que tenir reconeixement és important, perquè sense reconeixement els recursos són molt més difícils d'aconseguir", ha explicat Domènech, sobre la primera Copa d'Europa que van guanyar i que va catapultar una aposta del club per la secció femenina del waterpolo: són un dels pocs clubs estatals en què les jugadores cobren un salari. "Som mileuristes, no gaire més, però almenys és un suport que t'ajuda a mantenir-te mentre competeixes i també a allargar el moment de retirar-te".

Yasmina Alcaraz

Àrbitra de bàsquet

La Yasmina va ser notícia aquesta temporada perquè va formar part de la primera tripleta arbitral íntegrament formada per dones que va dirigir un partit masculí de la LEB Or, la segona màxima categoria del bàsquet estatal. "Va ser notícia perquè era històric que arbitréssim per primera vegada tres dones juntes en un partit masculí, però hi ha moltes altres ocasions en què som una o dues dones a la tripleta arbitral", ha valorat Alcaraz. "El que ens agradaria és no ser notícia perquè un fet així sigui històric, sinó pels nostres mèrits", ha afegit aquesta àrbitra, que porta més de 15 anys en una professió que li ve de família.

En un col·lectiu com l'arbitral, malauradament pròxim als insults dels aficionats, Alcaraz ha afirmat que en el seu cas, a la LEB Or, estan bastant acostumats a veure arbitrar dones. Això sí, ha recordat algun episodi desagradable que com un partit en què en la tripleta arbitral eren dues àrbitres i un àrbitre des del públic va haver de sentir: "Amb una ja n'hi havia prou". Però Alcaraz no s'ha volgut centrar en aquest episodi negatiu, que ha catalogat de "desafortunat" i pel qual ha recordat que van rebre una disculpa, sinó que ha volgut posar l'accent en l'aposta que tant la Federació Catalana com l'Espanyola de Bàsquet treballen en favor de la inclusió de la dona en l'arbitratge i de conscienciació en general. En el seu cas, els homes i les dones àrbitres de la mateixa categoria cobren el mateix.

Natalia Arroyo

Entrenadora, exfutbolista, periodista i analista de futbol

El rellotge-pulsòmetre que Natalia Arroyo porta al canell esquerre és testimoni de com aquesta entrenadora, periodista i analista organitza el seu temps per arribar a tots els àmbits que es proposa. Arroyo dirigeix la selecció absoluta femenina de Catalunya, a banda d'altres de categoria inferior també de la Federació Catalana de Futbol (FCF), i treballa de periodista i analista de futbol al diari ARA, a banda de col·laborar en diversos mitjans, com la Cadena SER o GolT. Abans de tot això, també va ser futbolista, i va passar per equips com l'Espanyol o el Barça. "Mai m'he plantejat si soc la primera dona analista de futbol, simplemen, em vaig proposar fer una cosa que volia ja des de fa molt temps quan, de ben jove, veia analistes de futbol per la televisió i m'agradava. Després, tot ha anat sortint", explica Arroyo, que posa la seva experiència com a exfutbolista i com a entrenadora al servei del seu ulla analític.

La seva veu és de les més autoritzades per analitzar l'actual boom del futbol femení, una oportunitat que Arroyo demana "no deixar escapar" i que contextualitza explicant que "es veuen millors partits, els entrenadors estan més preparats i té més visibilitat". Per a Arroyo, enfrontaments com el que l'Espanyol i l'Atlètic de Madrid van protagonitzar a l'RCDE Stadium amb més 20.000 aficionats i aficionades a l'estadi, "no haurien de quedar només com una festa, sinó que entre tots hem de fer que això tingui una continuïtat". Perquè l'actual moment del futbol femení català (i també estatal) no quedi en una oportunitat passatgera, les iniciatives com la campanya 'Orgullosa' de la FCF per dotar de recursos a les nenes que vulguin jugar a futbol tenen un paper decisiu.

Susanna Soler

Professora d'INEFC a Barcelona i coordinadora principal del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport

El perfil més diferent del debat ha estat el de la professora d'INEFC a Barcelona i coordinadora principal del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport, Susanna Soler. Ha estat ella qui ha posat damunt la taula el concepte de 'miratge d'igualtat', que ha desenvolupat exemplificant algunes de les evidents mancances que encara hi ha per arribar a la igualtat de gènere, malgrat que es vulgui centrar el focus en els avenços. "Hem progressat i algunes dades parlen d'evolució, però, si en mires d'altres, com que als últims Jocs Olímpics només un 10% dels entrenadors fossin dones, t'adones que encara queda molt per fer. L'esport d'elit ve d'una tradició tan masculinitzada que fa que cataloguem petits guanys com a grans avenços", ha exposat.

Soler ha fet un clam per trencar diversos mites falsos que embruten l'esport femení, com per exemple, afirmar que no dona espectacle. "Si no m'equivoco, als Estats Units el partit més vist és de futbol femení", ha afirmat aquesta professora, que també ha explicat que com que la bombolla del futbol masculí està tan inflada, entitats del sector privat o la mateixa FIFA s'adonen que en el futbol femení poden trobar "un gran nínxol de negoci per explotar". Soler també ha exposat la necessitat d'eliminar la connotació despectiva que tenen als patis de les escoles fórmules com "corres com una nena" i ha reclamat fer un "seguiment continuat" de l'esport femení, no només en els casos d'èxit. "Quan parlem de Champions masculina i Champions femenina i no, com ara, de Champions i de Champions femenina. Llavors, haurem arribat a la igualtat en l'esport", ha conclòs Soler.