A l'espera d’agradar, el Barça guanya entre badalls (0-2)

Frenkie de Jong i un gol de Riqui Puig en els últims segons decideixen un partit mediocre al camp de l'Elx

i
TONI PADILLA
3 min
De Jong, marcant el 0-1 del Barça al camp de l'Elx

BarcelonaEl millor del Barça aquesta temporada és que posa a prova els barcelonistes. Els que només segueixen l’equip quan guanya títols ja fa temps que han decidit fer altres coses quan juga l’equip de Koeman. En canvi, els que no fallen mai fan bullir els grups de WhatsApp criticant l’espectacle, buscant solucions i fent broma, però no abandonen la nau. En espera de jugar bé, el Barça de Koeman fa camí guanyant els partits amb una mica de sort, amb una mica de talent (0-2). Si el primer gol, obra de De Jong, va ser una errada local, el segon gol, en el minut 89, el va aconseguir Riqui Puig amb el cor. El millor d’un partit mediocre va ser el gol del migcampista, que va estrenar-se com a golejador de cap, tal com va fer-ho Xavi el 1998. Koeman li va donar cinc minuts. I els va aprofitar.

El diumenge 24 de gener havia de ser el de les eleccions per acomiadar Carles Tusquets, el monarca que havia de gaudir d'un regnat breu que ara s’està fent més llarg que un dia sense pa. Però el Barça segueix sense un president que pugui començar a aixecar un club agenollat posant ordre en una economia enfonsada i negociant amb Messi, que segueix sent vital. Els dos partits amb l’argentí sancionat han sigut una penitència tant per al futbolista com per als espectadors. A Cornellà, on Messi segurament tampoc hauria jugat, va caldre una pròrroga per superar un club de Segona B. Al Martínez Valero, on el Barça no perd des dels anys 70, el joc va ser previsible. Només Ousmane Dembélé, el jove rebel, va intentar revolucionar un guió dels que adormen els espectadors. Si durant els seus primers anys a Barcelona el caràcter indòmit de l’extrem francès li jugava en contra, ara que l’equip té menys caràcter sembla un punt a favor. Ningú sembla oferir-se a l’espai, reben sempre la pilota al peu, fent de la possessió un escut protector en lloc d’una arma ofensiva. Però quan Dembélé entra en acció tot pot passar. Una genialitat o un desastre. Una acció sense sentit o un gol preciós.

Araujo, creixent

Per seguir consolidat en el grup d'equips que persegueixen de lluny l'Atlètic de Madrid, que no falla, Koeman va optar per controlar el partit amb possessions llargues, evitant que l’Elx pogués sortir a l’atac. Sense Puig ni Pjanic, la pilota semblava trista, com si enyorés Messi. Però no perdre la pilota servia per protegir Umtiti, que va jugar al costat d’Araujo en un contrast cruel. El jove uruguaià sembla més important en cada partit que juga. I el central francès prega perquè la pilota no arribi a la seva zona. Tampoc Mingueza, al lateral, sembla del tot segur. I una errada seva gairebé permet a l’Elx empatar a la segona part, tot i que Ter Stegen va deixar amb un pam de nas Rigoni.

Sense espurna en atac, el Barça va marcar quan Braithwaite va fer una centrada abans del descans i la defensa local la va enviar al fons de la seva porteria. De Jong, que s’havia animat a acompanyar la jugada arribant des de la segona línia, va arribar a temps d'apuntar el gol a les seves estadístiques, tot murri. Guanyant a Elx, el Barça demostrava ser millor que l’equip local, però en ocasions pots emportar-te tres punts i fer un pas enrere. Tot costava, tot era lent. I si aquesta temporada ha faltat punteria, a Elx les ocasions directament no arribaven, però Koeman no s’animava a fer cap canvi per donar minuts a joves amb fam. Per moments, el mateix tècnic neerlandès semblava endormiscar-se veient un partit amb tan poca història. De fet, no va fer entrar Trincao fins al minut 74. I el portuguès va animar una mica l'espectacle, però Édgar Badia va negar-li el gol dos cops. El segon canvi, Riqui Puig, no va arribar fins al minut 86, però Puig va aprofitar l'estona per marcar de cap. Malgrat ser el més menut, va saber batre Badia.

Però el partit va ser tan fluix que només els barcelonistes més fidels van aguantar per gaudir de la centrada de De Jong i la rematada de Riqui Puig. I què no fas, per amor? Quants pares han aguantat sota la pluja partits dels seus fills a les 8 del matí? Quants aficionats del Barça miren aquests partits intentant intuir que arribarà un futur millor cada cop que Pedri toca la pilota? Seguir el Barça s’ha anat convertint en un acte de fe, en espera del retorn de Leo Messi, en espera del bon joc i d’unes eleccions a la presidència que no arriben. Ben mirat, és normal que els candidats no deixin de parlar del passat i el futur. Del present engresquen els resultats, amb quatre victòries consecutives per primer cop en 12 mesos. Però el joc, no massa. Només es van salvar els darrers cinc minuts, de fet.

stats