L'Espanyol no creu en la resurrecció contra un Alabès replegat (0-0)

Cornellà de LlobregatQue l'objectiu europeu era una via morta per a l'Espanyol aquesta temporada era una cosa pública que ha quedat reafirmada després de l'empat contra l'Alabès (0-0). En un partit adequat per reivindicar-se i tornar a enganxar l'afició de cara al tram final de curs, l'Espanyol ha tornat a demostrar que l'ambició es limita a les paraules prèvies al partit i que el seu pla de joc segueix faltat de personalitat i identitat. Davant els bascos, l'Espanyol buscava un triomf que li permetés revifar objectius més ambiciosos, però el partit que ha fet demostra que aquest equip no creu en la resurrecció. Més preocupant que el resultat, però, ha sigut el fet que l'afició, cada cop més desenganxada, segueixi sense connectar amb l'equip i faci visible altra vegada el seu malestar amb el que veu. L'Alabès tenia clar que havia de cedir la iniciativa a l'Espanyol, però els blanc-i-blaus no han sabut aprofitar el domini de la pilota.

Com ja havia quedat demostrat en altres partits, els homes de Quique Sánchez Flores no tenen gaire facilitat per als atacs en estàtic. No tenia gaire importància tampoc que, d'entrada, els locals formessin amb una alineació de clar perfil creatiu: Jurado i Granero per les bandes, centrant constantment la seva posició per afavorir el joc interior, amb Darder i Carlos Sánchez al doble pivot, i Sergio García i Gerard Moreno en punta. El tècnic madrileny sabia perfectament quin partit li esperava, amb un rival replegat que preferiria protegir-se i defensar, esperant el seu moment. Malgrat tot, el plantejament de Sánchez Flores no ha acabat de sortir com esperava. El mur dels de Vitòria ha escopit un cop i un altre les escomeses d'un Espanyol massa previsible i faltat de mobilitat i dinamisme en atac. Tots els atacants buscaven assistir, i la figura del davanter centre referent dels locals gairebé ha sigut inexistent.

I és que triangular amb paciència no és sempre la fórmula ideal. L'Espanyol tocava i tocava buscant un forat a la defensa de l'Alabès, però no el trobava gairebé mai. Mentrestant, el conjunt d'Abelardo s'anava acostant amb comptagotes. Primer, una falta de Guidetti. Després, una volea llunyana de Sobrino. Per part dels locals, només un intent perillós al primer temps, un remat creuat de Moreno poc abans del descans que Pacheco ha salvat amb una bona intervenció.

Pau López i Sánchez Flores, castigats per la grada

La lentitud del joc dels espanyolistes al primer temps no ha ajudat a animar un ambient prou enrarit en la que s'ha convertit en la tercera pitjor entrada de la temporada (15.448 espectadors, només per davant dels partits contra el Celta i el Girona, tots dos en dilluns). Primer, pels xiulets en contra de Pau López, castigat en cada intervenció. El públic segueix insatisfet amb la seva decisió d'anar-se'n de franc al Betis el curs vinent. El gironí ha acabat sent aplaudit després de salvar dues clares ocasions de gol. Després, pels càntics d'abans del descans contra Sánchez Flores que demanaven la seva sortida del club. El tècnic, descontent amb el que ha vist al primer temps, ha intentar canviar la fisonomia de l'equip fent entrar, al començament de la represa, Melendo i Piatti, dos jugadors desequilibrants que han substituït Jurado i Granero. Més tard també ha entrat Navarro per un Víctor Sánchez a qui l'àrbitre ha perdonat la segona groga en una clara falta. Si el pla A no ha funcionat, el B tampoc ha servit per desequilibrar el marcador, encara que sí que ha ajudat a donar més ritme a l'Espanyol.

Els dos jugadors de banda han canviat la velocitat i capacitat de sorpresa dels atacs espanyolistes, però la falta d'encert en l'última passada seguia pesant massa. Piatti no ha trobat rematador en diverses centrades, mentre que Melendo, que ha fet anar de corcoll la defensa visitant, ha assistit Moreno en una acció en què el perpetuenc ha rematat massa creuat i ha fregat l'escaire. L'Espanyol ha acabat el partit buscant el gol, però si no l'ha aconseguit ha sigut per falta de la determinació i intensitat que acostumen a tenir els equips amb un objectiu concret. I cada jornada sembla més clar que, aquest Espanyol, navega sense un rumb definit.