L'Espanyol torna a reformular el paradigma econòmic

BarcelonaEls diners, al camp. Aquesta és la nova premissa que marcarà el present i el futur de l’Espanyol. La forta inversió feta en aquest mercat hivernal no és l’excepció, sinó que pot convertir-se en la norma a partir d'ara. Així ho ha anticipat el nou director general del club, José María Durán Farré, en una trobada informativa amb alguns mitjans d’informació. Allà hi ha explicat algunes de les línies mestres amb les quals treballa l’entitat des de la seva arribada. La idea principal afecta el mercat: no s’ha d’escatimar en reforços perquè la política que se seguia fins ara “empobria” la plantilla. És a dir, que l’Espanyol trenca amb el model imposat per Roger Guasch –invertir el 50% del que s’ingressava per traspassos en nous fitxatges– i aposta per un nou paradigma econòmic que tindrà repercussions evidents en l’àrea esportiva.

Els beneficis els han de generar el patrimoni esportiu i el seu rendiment, no tant les vendes de jugadors. Això no treu que l’Espanyol seguirà venent, però a l’hora de fitxar ho farà sense tenir un peu posat al fre. Es redueixen, per tant, part de les reticències autoimposades a l’hora invertir en fitxatges, una estratègia pensada en tornar part del deute a Chen, però que ha anat frenant el ritme de creixement de l’equip. Dissolta l’estructura bicèfala per les desavinences entre Roger Guasch i Òscar Perarnau, la figura del nou director general, el tercer de l’era Chen Yansheng, capitalitza dos àmbits on es vol tenir una gestió més compacta i eficaç.

Rufete, director de futbol professional, guanya pes en l’àrea esportiva en la mesura que ara té un únic interlocutor per sota de Chen, que serà Durán. El nou pes pesant del club té coneixements futbolístics, un aspecte que, si bé reconeix que li pot jugar en contra al restar-li “objectivitat”, li permet tenir una comunicació més fluïda amb la direcció esportiva. Tot el contrari que el seu predecessor, que venia d’àmbits empresarials força distants al futbol. Durán Farré coneix a la perfecció aquest món, tal com ha quedat demostrat amb la incorporació de Leandro Cabrera: ell coneixia a la perfecció la situació contractual del central del Getafe, que tenia una clàusula de 9 milions.

Hi ha un pla B en cas de descens

Durán Farré ha deixat clar que la prioritat del club, com ha demostrat en aquest mercat hivernal, és salvar-se sigui com sigui. Però ha reconegut que, si es compleixen els pitjors escenaris i s’acaba la temporada amb un descens, l’Espanyol ja treballa amb una alternativa que ajudi a recuperar la categoria un any després. D’entrada, s’han configurat els contractes dels nouvinguts de manera que “s’enganxin i es quedin” al club fins i tot en cas de descens. No hi haurà primes en cas de salvació, però sí que hi haurà penalitzacions i ajustaments de salari. Ha confirmat que la clàusula de Raúl de Tomás, 60 milions d’euros, no es veuria reduïda en cas de descens. La voluntat del club blanc-i-blau si es produís aquest escenari, per tant, és la de mantenir el nombre de jugadors possibles per tornar a Primera tan ràpid com sigui possible.

El flamant director general també ha insistit que al propietari xinès del club no li passa pel cap marxar ni tan sols si perd la categoria, tal com el mateix Chen Yansheng havia manifestat en l'última junta d’accionistes. “El seu és un projecte a llarg termini i encara té molta feina a fer a l’Espanyol”, ha comentat. També sobre el president ha dit que, tot i que segueix limitat per les restriccions de la Xina, busca noves fórmules per injectar ingressos al club. D’altra banda, també s’ha referit al futur d’Abelardo, que acaba contracte aquest mes de juny (va firmar per mig any). La voluntat del club és parlar amb el tècnic asturià abans que finalitzi la Lliga per intentar tancar la seva continuïtat. Amb qui també es conversarà és amb alguns dels diversos jugadors que finalitzen contracte d’aquí quatre mesos. L’entitat ja té gairebé del tot definit a qui proposarà renovar i qui no seguirà la temporada vinent. Durán Farré ha avançat que es treballa del mercat estiuenc “des de l’1 de febrer”. “Entrarem molt forts”, ha sentenciat. És el nou paradigma de l’Espanyol.