De creador de somnis a contagiar infelicitat
Quique Sánchez Flores marxa de l'Espanyol amb 79 partits dirigits en dos cursos
BarcelonaQuan Quique Sánchez Flores va ser presentat, el juny del 2016, com la principal cara visible del projecte esportiu de Chen Yansheng, el tècnic va seduir una afició necessitada de dosis d’optimisme amb un discurs impecable i esperançador. El tècnic madrileny es presentava com un “creador de somnis” i arribava per tornar l’Espanyol “a la seva posició històrica”. Menys de dos anys després, la seva etapa ha finalitzat de manera precipitada en el que es pot considerar el primer gran fracàs sota la presidència de Chen Yansheng.
El mandatari xinès, també seduït pels coneixements i l’experiència del madrileny, va decidir atorgar-li gairebé plens poders en la presa de decisió de fitxatges. Recomanats per Sánchez Flores, van arribar al club noms com ara Roberto, José Antonio Reyes, Jurado i Álvaro Vázquez, el primer any, i Granero o Naldo en el segon. Cap d’ells ha tingut especial fortuna o èxit al llarg de la seva etapa, marcada per unes restriccions econòmiques, les imposades a Rastar, que li van acabar generant una gran frustració. “No soc feliç”, va lamentar l'agost passat després de l’últim amistós de la pretemporada contra el Nàpols. L’entrenador madrileny es queixava que no s’havien complert les promeses que li havien fet al maig: en lloc de 30 milions per gastar, va haver de conformar-se amb menys de la meitat i un límit salarial que asfixiava l’entitat. La llista de noms que tenia, on hi havien Borja Valero, Éver Banega, Mariano o Albiol, va transformar-se en Granero, Naldo, Sergio Sánchez o Sergio García.
Quique Sánchez Flores abandonant la ciutat esportiva Dani Jarque aquest dissabte
Arran de les lamentacions de l’agost, Quique Sánchez Flores va anar contagiant la seva infelicitat a la resta d’equip. Si el curs passat va dotar l'equip d'una gran estructura defensiva i van firmar una notable vuitena posició, l’actual temporada ha estat marcada pels contrastos: millors resultats contra els primers deu classificats que contra els últims, l’oposat del curs passat. "Potser no donem per més", va deixar anar en caure contra el Getafe. Contra el Girona, a l'RCDE Stadium va sentir els primers càntics que demanaven la seva sortida. Poc després, al gener, quan va negociar durant tres dies la seva sortida a l’Stoke City, demostrava que la seva implicació amb el projecte s’havia anat deteriorant. Des d’aleshores, l’Espanyol només ha guanyat dos partits. Quique no era l’únic responsable de la delicada situació esportiva que ha viscut l’equip els últims dos mesos, i que també s’ha cobrat el càrrec de Jordi Lardín, que fa pocs dies va sorprendre explicant que "la situació actual de l'equip no és dramàtica". Tant a Lardín com al tècnic, però, se'ls exigia molt més: Quique era, després de Zidane, Valverde i Simeone, el quart tècnic més ben pagat de la Lliga, i tenia un pressupost molt superior a la meitat de clubs del campionat. Sobre la gespa, però, els noms aconseguits no han acabat d’imposar-se a projectes similars amb menys diners, però més ambició i treball.
Quique Sánchez Flores, que la temporada passada no descartava acostar-se a José Emilio Santamaría com el tècnic espanyolista amb més partits dirigits, marxa abans d'acabar el segon dels tres anys firmats. El seu balanç, en els 79 partits que ha dirigit l'Espanyol: 26 triomfs, 25 empats i 28 derrotes. 87 gols a favor i 102 en contra.