L’Espanyol posa el comptador de Primera a zero

Barcelona391 dies després de posar fi a un trajecte de 26 temporades consecutives a Primera Divisió, l’Espanyol reiniciarà aquest dissabte al Sadar (22 h, M. LaLiga) el comptador a la màxima categoria del futbol espanyol. El club blanc-i-blau és conscient que no pot repetir els errors que el van condemnar al cinquè descens de la seva història, i per això assumeix amb humilitat que la permanència és el principal objectiu d’aquest curs. Als despatxos nobles de l’RCDE Stadium volen evitar com sigui que el cinquè club amb més temporades a Primera es converteixi en un equip ascensor com els ha passat a nombroses entitats en les últimes dècades. 

El club ja dona per tancada la carpeta de l’estada a Segona, una ferida encara recent que ha de servir d’aprenentatge per a tots els estaments del club. Especialment per a aquells vinculats al primer equip masculí, que aquest cap de setmana tornarà a sentir-se un membre de ple dret d’una categoria que no vol tornar a abandonar. L’Espanyol ha tornat a Primera per quedar-s’hi, però ara és més conscient que mai que la possibilitat de descendir no és una opció remota limitada a una minoria de clubs, sinó un risc real que pot atrapar tots aquells que no facin bé els deures. 

Renovat Puado, la gran revelació del curs passat, el gran èxit d'aquest estiu ha sigut mantenir el compromís de jugadors d'alt nivell com De Tomás, Embarba o Cabrera, la columna vertebral de l'equip. A falta de concretar els últims moviments d’un mercat novament frenat per la pandèmia, Vicente Moreno manté la base que va assolir l’ascens la temporada passada. Amb el tècnic de Massanassa, l’Espanyol ha aconseguit interioritzar uns automatismes que li serveixen com a base al voltant de la qual poder créixer. Sense una direcció sòlida des de la banqueta ni una identitat futbolística que encaixi amb els jugadors és molt complicat que les coses funcionin bé, com va quedar demostrat la temporada del descens: quatre entrenadors diferents, amb propostes gairebé antagòniques a la que havia triomfat amb Rubi la temporada 2018-19.

Vicente Moreno, com va fer el tècnic maresmenc de l’Almeria, no ha necessitat una gran renovació de la plantilla per canviar la imatge de l’Espanyol. De fet, 18 dels 25 jugadors de l’actual primer equip ja hi eren en el curs del descens. El principal ingredient que calia per tornar a fer funcionar la maquinària blanc-i-blava era renovar els ànims decaiguts d’un equip psicològicament afectat per la sortida del seu anterior líder. Vicente Moreno no és Rubi, ni la seva proposta s’hi assembla gaire, però tots dos tècnics comparteixen una virtut, la capacitat de liderar, imprescindible en un vestidor com el de l’Espanyol. 

33% de l'aforament disponible

L’Osasuna serà el primer rival a qui s’enfrontarà l’Espanyol en el retorn a Primera. Serà un partit especial per als navarresos, ja que serà el primer duel des que van finalitzar les reformes del Sadar, al març, en què podran acollir públic: el govern de Navarra ha limitat l’accés al 33% de la capacitat de l'estadi (23.576 espectadors), cosa que significa que prop de 7.700 aficionats locals podran assistir a la primera jornada de Lliga. 

Curiosament, l'últim partit disputat amb públic en aquest estadi va ser un altre Osasuna-Espanyol, que es va disputar cinc dies abans de la declaració de l'estat d’alarma. Aquell enfrontament (1-0) va resultar fatídic per als interessos blanc-i-blaus, ja que va ensorrar l’Espanyol a la cua de la classificació. L’Osasuna ja se li havia ennuegat en el duel de la primera volta (2-4 a l’RCDE Stadium). Els navarresos van ser l’únic equip de Primera a qui es va enfrontar l’Espanyol el curs passat. Va ser en la tercera ronda de la Copa del Rei, en una eliminatòria espessa que també es va decantar a favor del conjunt de Jagoba Arrasate (0-2). 

Un malefici de dues dècades

Amb l’única absència de Darder, que arrossega una sanció del curs passat, l’Espanyol intentarà mantenir la inèrcia positiva amb què va acomiadar-se de Segona. Començar el nou curs amb bon peu pot ser clau per encarar la temporada amb optimisme. Això sí, per aconseguir-ho haurà de trencar un malefici que fa dues dècades que s’allarga: guanyar la primera jornada de Lliga a domicili. L’entitat blanc-i-blava no ho aconsegueix des del setembre de l’any 2000, quan va imposar-se per 1-2 al Saragossa.

Assaltar la Romareda no li va resultar gens fàcil: els blanc-i-blaus perdien per 1-0 al minut 86, però van aconseguir capgirar el marcador amb dos gols seguits de Galca i Manuel Serrano al tram final. Des d’aleshores, han estrenat vuit cursos a domicili, però en cap han aconseguit la victòria: quatre empats i quatre derrotes.