Reinventar-se per no eternitzar l'estada a l'infern

L'Espanyol treballa per canviar el rumb i aconseguir tornar a Primera al primer intent

El futur de Raúl de Tomás està a l'aire després que l'Espanyol confirmés el descens a Segona
Roger Requena
09/07/2020
6 min

BarcelonaPer cinquè cop en la seva història, l’Espanyol trepitjarà una categoria, la Segona Divisió, de què fins ara sempre ha escapat al primer intent. Una etapa que serà nova per a una àmplia generació d’aficionats periquitos que, tot i viure acostumats a patir, mai havien vist descendir el seu equip. El fatal desenllaç d’un horrible curs trencarà amb 26 temporades ininterrompudes a Primera, el seu segon període més llarg a l’elit d’ençà dels 31 cursos que va viure-hi des de la creació de la Lliga (1928-29) fins al primer descens de l’entitat (1961-62).

Torna a l’infern un clàssic de la Lliga, que posa un parèntesi a 85 cursos a la màxima categoria. Fins ara, dels 63 clubs que han jugat algun cop a Primera, només el superaven el Barça, el Madrid i l’Athletic, els únics que sempre hi han viscut (89 temporades). El curs vinent l’Espanyol caurà al cinquè lloc de clubs amb més temporades a Primera, perquè també tindrà per davant el València (86). El descens periquito té moltes lectures, però una d’elles també té un punt d’orgull, ja que des del seu últim ascens ha vist baixar la majoria de clubs que han passat per Primera. Entitats com el Sevilla (19 temporades seguides a Primera), l’Atlètic (18), la Reial Societat (10), el Celta (8), el Vila-real (7), el Betis (5) o el Getafe (3) també van patir episodis similars, però van saber convertir-los en accidents puntuals que els van servir per tornar amb un impuls afegit que els ha permès somiar amb les competicions europees.

“Vam plantejar aquest curs com un repte il·lusionant i hem fracassat. Això és molt dolorós. Confiem que, amb esforços incessants, el club tornarà a la seva categoria. Esperem la tornada d’un Espanyol més fort”, va anotar Chen Yansheng en un missatge institucional des de la Xina en què demanava disculpes a l’afició. “La responsabilitat del mal resultat esportiu d’aquest curs és meva. Hem de fer una profunda autocrítica i reflexió”, va afegir. El compromís del propietari xinès amb l’Espanyol segueix intacte. No té, a hores d’ara, cap intenció de desprendre’s d’un club que, d’altra banda, perdrà valor econòmic a Segona. Chen, un empresari a qui sempre ha funcionat delegar responsabilitats en les seves empreses, no ha sabut envoltar-se de dirigents prou capaços per revertir la situació.

Més canvis a la plantilla que als despatxos

El repte que es presenta a l’entitat blanc-i-blava és majúscul, ja que haurà de reinventar-se un cop més en un context marcat per l’impacte que ha tingut el covid-19 en els clubs de futbol. A banda de Chen i d’un consell d’administració que es mantindrà intacte, seran el director general, José María Durán Farré, i Rufete, director esportiu, els encarregats de tornar l’Espanyol al seu lloc. L’alacantí, que ja ha designat Domingo Catoira com a nou secretari tècnic, segueix tenint crèdit malgrat ser un dels responsables del descens. “És una oportunitat per construir un nou Espanyol”, va anotar després del derbi. “Baixar a Segona és una cura d’humilitat, ens fa reflexionar ens molts aspectes. Hem depurat responsabilitats, sabem qui ha fet què. Estem canviant moltes coses aquestes setmanes, estem refundant l’Espanyol. Fa mesos que treballem en una nova direcció, estem identificant errors i volem explicar el futur”, va complementar Durán.

“Aviat començarem a donar alegries a l’aficionat. Tindrem el pressupost més alt de la història a Segona. Encara que el factor econòmic no serà determinant, ho serà la gestió. I hi ha certs aspectes en la cultura del club que no ens agraden”, va anticipar el dirigent. L’absència de Chen a la llotja la compensarà el que des del gener és el nou home fort del club, un Durán que, a banda de portaveu institucional, tindrà la difícil missió de reestructurar una entitat que, d’entrada, es trobarà amb greus problemes de tresoreria. L’ajuda compensatòria que rebrà de la Lliga –30 milions, segons 2Playbook– i el pressupost del club seran els més alts de la història de Segona. Malgrat tot, l’entitat veurà retallat el seu límit salarial dels 80 milions actuals fins a 40 o 50. Abans de deixar entrar, però, caldrà deixar sortir. Fins al 6 d’octubre, quan es tancarà el mercat, hi haurà moviments als despatxos.

Jugadors com Bernardo, Ferreyra, Calleri, Iturraspe, Naldo o Corchia –que ja no hi és– acaben contracte i no seguiran. A aquests els podrien acompanyar d’altres amb gran cartell al mercat i als quals no faltaran ofertes: Raúl de Tomás, Cabrera, Embarba, Roca, Darder o David López tenen molts números per sortir. “Voldríem que De Tomás fos el nou el pròxim curs, però no sabem si podrà ser”, admet Durán. Podrien seguir tres veterans –Diego López, Javi López i Dídac– amb qui el club va pactar renovacions durant el confinament pensant més en la tresoreria que en el rendiment esportiu. La plantilla viurà una renovació obligada per les finances, però també per les exigències d’una categoria molt diferent. Abans que els jugadors, però, caldrà encertar-la amb un tècnic que tindrà un paper clau a l’hora de renovar la il·lusió d’una afició desencantada.

L’Espanyol ha de recuperar la seva essència i tornar a ser un club rebel que lluita fins al final. No es pot perdre més temps lamentant un descens que fa mesos que tothom veia venir. Venen mesos complexos de molta feina per revertir els greus errors comesos i tothom al club ha de ser conscient que només hi ha una cosa pitjor que baixar a Segona: passar-hi una eternitat.

Els anteriors descensos de l'Espanyol

1961-62: De la Copa de Fires a Segona

El primer descens en la història de l’Espanyol va arribar en el primer curs en què l’entitat participava en una competició europea, la Copa de Fires. Julián Arcas, el tercer tècnic d’aquella temporada, va recollir un equip que estava a un punt del cuer i li va canviar la cara. A tres jornades pel final, l’Espanyol estava fora de la promoció de descens. Però arran de l’eliminació europea (amb un dolorós 5-0 al partit de tornada dels quarts de final al camp de l’Estrella Roja de Belgrad), l’equip es va enfonsar i va acabar enfonsat a la promoció de descens. El rival, un Valladolid que, tot i caure 1-0 a Sarrià, va ser més ambiciós al partit de tornada. Al seu camp va capgirar l’eliminatòria (2-0) gràcies a dos gols de Garcia (74’) i Rodilla (88’) al tram final.

1968-69: El primer descens directe

Sis cursos després de tornar a Primera va arribar el que, fins aquest curs, era l’únic descens directe a Segona dels blanc-i-blaus. L’Espanyol afrontava l’última jornada d’aquella Lliga a dos punts de la salvació. Guanyar al camp d’un Màlaga descendit l’hauria salvat, ja que hauria empatat a punts amb un Saragossa a qui superava per goal average. L'últim episodi d’aquell curs a La Rosaleda, però, va ser cruel. Els malaguenys van ser escridassats pel seu públic però, tot i així, van golejar per 4-0 un Espanyol ensorrat. Un nou partit trist i desangelat d’un equip que només va ser capaç de marcar cinc gols en els últims 15 partits de Lliga. Aquell Espanyol va ser el pitjor visitant de la categoria: 3 punts en 15 jornades a domicili en què no va patir cap derrota.

1988-89: La dura ressaca de Leverkusen

Després de perdre la final de la UEFA a Leverkusen, l’Espanyol va perdre peces importants com Soler, Valverde, Losada, Job, Lauridsen, Zúñiga, Losada, Márquez i Mauri. No es va renovar prou bé. “Pensàvem que ho tiraríem endavant, però no te n’adones, estàs ficat allà i el temps s’esgota. Tot et surt al revés”, afirma Diego Orejuela, capità d’aquell equip que no va reaccionar amb cap dels quatre tècnics. A la promoció el Mallorca va remuntar l'1-0 a Sarrià en un partit decidit a la pròrroga per un polèmic gol en possible fora de joc. Abans havien anul·lat un altre gol dubtós a Golobart. “El descens és el pitjor que m’ha passat com a jugador. El ridícul i la decepció que implica per al club i veure als aficionats passar-ho malament costa de digerir", afegeix Iñaki Pérez de Arrilucea.

1992-93: De somiar amb Europa a caure al Sardinero

Més estrany va ser el quart descens blanc-i-blau. A la jornada 27 tenien la UEFA a tres punts. Però una mala ratxa, 10 derrotes i un empat, van condemnar l’equip a una nova promoció de descens. El Racing va imposar-se a Sarrià (0-1) i va mantenir l’avantatge al Sardinero (0-0). “Tot i tenir una plantilla equilibrada, l’estat d’ànim hi fa molt. Quan surts al camp però no tens la moral alta són situacions complicades”, recorda Xavi Escaich, que juntament amb Eloy Pérez és l’únic jugador de la història del club present en dos descensos. Per sortir de Segona creu que "cal ser fort mentalment, perquè és una categoria que requereix una adaptació". "Has de saber que és possible que la manera de jugar no sigui la mateixa. Pensar que guanyaràs fàcilment és un error molt gran”, diu.

stats