“Hi ha equips com l’Espanyol que es pensen que tenen un estatus que els permetrà seguir un any més a Primera, però sempre hi ha disgustos”. Pablo Machín té molt clar que el nom no salvarà un conjunt, el blanc-i-blau, que necessita guanyar al seu estadi per revertir la tendència negativa que viu a la Lliga. “Necessitem guanyar”, ha afirmat el tècnic, que segueix defugint la paraula final. “És un rival que ve amb inèrcia positiva, que està rendint per sobre del que es podria esperar d’ells”, ha avisat Machín, que ha deixat clar que no els val amb limitar-se a millorar les sensacions. “No podem viure només d’aparences, calen gols que donin bons resultats. Ens falta fer un partit rodó, sobretot a casa, on ens hauríem de fer forts”. Machín, que ha advertit que “la sobremotivació pot portar a precipitacions”, recupera Piatti i Calleri, ja recuperats de dues lesions.
L’hora de Calleri, l’itinerant golejador que busca estabilitat
L’Espanyol, necessitat de gols i de punts, recupera l’olfacte de l’argentí per rebre l’Osasuna
Barcelona“Necessitem que Calleri ens ajudi en aquests partits”. Com si fos un crit d’ajuda, Pablo Machín va evidenciar, abans de rebre el Getafe, que els faltava urgentment un davanter capaç de pal·liar la falta de gol del seu equip. El tècnic sorià, que va voler ser prudent i, per no arriscar-se a una possible recaiguda, no el va convocar contra els madrilenys, li va donar 9 minuts a Budapest. Allà va reaparèixer l’argentí, que s’havia lesionat després del duel contra el Vila-real, on Machín va apostar per ell en detriment de Ferreyra i Campuzano. Aquesta tarda (16 hores, M. LaLiga), davant l’Osasuna, la presència física i l’olfacte golejador de l’argentí seran més que mai dos recursos primordials per a un Espanyol que necessita marcar per guanyar el seu primer partit a casa.
Calleri buscarà trencar la sequera que viu com a blanc-i-blau: 473 minuts sense marcar a la Lliga. Li falten 3 minuts per arribar als 476 que va estar sense marcar en el tram final del curs passat a l’Alabès, però encara està força lluny de la pitjor ratxa (953 minuts sense veure porteria) que va viure a Vitòria. El gol se li resisteix a un atacant que portava 3 gols amb l’Alabès i 5 amb Las Palmas a aquestes altures de la temporada passada.
Al punta argentí el va perjudicar el fet d’arribar a l’Espanyol a finals d’agost. Fins aleshores va haver d’entrenar-se en solitari, cosa que va dificultar i alentir la seva adaptació al grup. “L’espera se m’ha fet una mica llarga. He fet una pretemporada a consciència, sabia que aquesta oportunitat no la podia deixar escapar”, va reconèixer. Un escenari que no li és nou, ja que des que va marxar del CA All Boys, l’estiu del 2016, ha jugat en sis clubs diferents. “Seria bo per a mi tenir més estabilitat, no és bonic estar cedit any rere any. Encara no he trobat el lloc especial per quedar-me, o potser no ho he fet prou bé perquè algun club em compri”, va admetre Calleri en la seva presentació amb l’Espanyol. On no ha jugat –ni jugarà mai– és al Deportivo Maldonado, club que el va comprar a Boca Juniors el 2016 a canvi d’uns 11 milions d’euros. Calleri va firmar amb ells un contracte fins al juny del 2020. Aquesta entitat, que juga a la Segona Divisió d’Uruguai, és propietat del conglomerat empresarial britànic Stellar Group, un fons d’inversió que actua des d’aquest país pels avantatges fiscals, de més del 40%, respecte a l’Argentina o el Brasil.
El seu negoci passa per fitxar jugadors joves, amb capacitat per revaloritzar-se (com Willian José, Rulli o Alex Sandro) i cedir-los a clubs europeus per després vendre’ls més cars. Calleri no sempre ha pogut decidir on jugava o quedar-se en un club on se sentia còmode, ja que Stellar ha prioritzat destinacions que satisfessin les seves pretensions econòmiques. En tres anys ja han recuperat gairebé la meitat de la inversió, comissions a banda. La rendibilitat de les operacions és força gran, encara que després clubs com l’Espanyol no puguin fer efectiva l’elevada opció de compra, xifrada en 25 milions. “Aquest preu no el poso jo, sinó el Deportivo Maldonado i l’Espanyol. Si pogués posar el valor del traspàs, me’l quedaria jo”, va sincerar-se el punta, que ara vol deixar enrere una lesió muscular i justificar per què van escollir-lo com a relleu del Panda.
El primer a encaixar 4.000 gols a la Lliga
De moment, l’Espanyol és l’equip menys golejador de la Lliga (8 gols) i també el més golejat (24). En aquesta competició, aquest curs només ha deixat la porteria a zero en dues jornades, contra l’Alabès i contra el Llevant. La diana de Mata el cap de setmana passat va significar el gol 4.000 encaixat per l’Espanyol al llarg de les 85 temporades que porta a Primera. Un rècord negatiu, però que dona fe de la constància dels blanc-i-blaus a la màxima categoria. És el primer club que assoleix aquesta xifra. Abans de l’inici d’aquesta jornada, el seguien l’Athletic (3.803), el València (3.562), el Sevilla (3.492) i l’Atlètic (3.369). Luis Regueiro, del Real Unión de Irún, va ser el primer jugador que va marcar-li a l’Espanyol en Lliga. Ho va fer, a més, per partida doble, un 10 de febrer del 1929, en la primera jornada.
