Álvaro Vázquez, una espera eterna per justificar el seu cost

BarcelonaLa setmana vinent, amb tres duels assequibles però vitals contra Getafe, Tenerife i Eibar, pot marcar un autèntic punt d’inflexió en la temporada de l’Espanyol, però serà especialment vital per a un jugador, Álvaro Vázquez. Tot i la lesió de Baptistão, Sergio García compta amb més números per ser titular, però això li obriria les portes a entrar en la primera convocatòria en Lliga aquest curs. Ho podria fer, a més, contra el Getafe, el club on va deixar millors registres (19 gols i 4 assistències) i d’on l’Espanyol el va fitxar l’estiu de 2016 en un moviment que, un any i mig després, presenta més incerteses que solucions.

Dimecres 31 d’agost del 2016. Al migdia, el Deportivo arriba a un acord amb el Getafe per al traspàs d’Álvaro. Els clubs i el representant del jugador intercanvien la corresponent documentació, i el davanter badaloní passa la revisió mèdica amb el club gallec. Una sobtada trucada a mitja tarda, però, frustra l’operació. És de l’Espanyol, que s’acaba enduent un jugador que, des de feia setmanes, esperava un gest del club blanc-i-blau per poder confirmar l’anhelat retorn a casa. Firmava per quatre anys amb una clàusula de 18 milions.

“El Quique el volia sí o sí; la seva idea era tenir quatre davanters perquè volia jugar amb dos amb un estil de pressió alta, i pensava que Álvaro l'hi podia donar. Em sap greu que s’hagin pagat 3 milions per ell i no hagi jugat gens”, confessa a l’ARA una de les fonts implicades en l’operació, que reconeix que el desig del tècnic va pesar més que el de la direcció esportiva, que preferia apostar per un central: Alberto Botía ho tenia tot lligat per fitxar, però finalment va acabar quedant-se a l’Olympiacos.

Gairebé la meitat del temps, lesionat

“Tenia moltes ganes de tornar i m’han regalat aquesta oportunitat; per tant, em deixaré la vida per aquest club”, va assegurar el jugador en la seva presentació. Un any i mig després, el d’Álvaro està sent un fitxatge fracassat. D’entrada, per quatre lesions (al bíceps femoral dret, a l’adductor esquerre, al menisc i a l’espatlla), que l’han mantingut de baixa durant 210 dels 451 dies que porta en la seva segona etapa com a blanc-i-blau. Ha passat lesionat el 46% dels dies, i s’ha perdut per aquests problemes 20 partits (39%). D’altra banda, la poca confiança que hi ha mostrat el tècnic (sigui per falta de ritme o per decisió tècnica) l’ha fet caure de la convocatòria en 11 ocasions, i quedar-se a la banqueta 9 més. Així, Álvaro, el retorn d’un fill pròdig que havia d’aportar solucions en atac, només ha pogut participar en 11 ocasions (21,5%) de les 51 que ha jugat el club des que ha tornat. El seu balanç: quatre titularitats, una assistència i cap gol (en la primera etapa va firmar 17 gols i 3 assistències en 68 partits entre 2010 i 2013). Aquest curs, la seva participació es limita als 90 minuts de la Copa, una participació molt menor a l’esperada. “Ell veu que ha de millorar, i ho intenta. El veig implicat i amb ganes, però té molta competència. Si surt, caldria fitxar un punta”, ha apuntat el director esportiu, Jordi Lardín. “És el que s’ha perdut més entrenaments, no ha pogut fer pretemporada. Està recuperant sensacions, però està per darrere de la resta”, va dir defensant-lo fa unes setmanes Quique, un tècnic que no dubta a protegir-lo de portes enfora, encara que, a la gespa, demostri que prefereix altres opcions. Aquesta setmana pot marcar el seu futur al club.