Espanya s'enfronta a Kosovo, el país que no vol reconèixer com a independent

BarcelonaPocs dies abans de la final de la Copa del Rei entre dos equips bascos –dissabte–, l’estadi de La Cartuja de Sevilla viurà un altre partit altament polititzat. Per primer cop a la història la selecció espanyola s’enfronta a la kosovar (20.45 h). Però Espanya no reconeix Kosovo com a estat independent, cosa que ha comportat tot un joc d’equilibris entre la Moncloa i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per respectar les normes del partit sense semblar que Espanya reconegui internacionalment els kosovars. Ja els últims tres anys Espanya havia rebut sancions i advertències per no haver respectat la bandera o l’himne de Kosovo en esdeveniments esportius. Ara totes les mirades es fixaran en el que passi a La Cartuja. "Estarem molt atents a tot el que hi passi, exigim respecte i normalitat", defensa el president de la Federació de Futbol kosovar, Agim Ademi.

La seva federació viu uns dies ben estranys. Just la setmana en què ha començat el seu camí per intentar arribar per primer cop a la fase final d’un Mundial ha vist com els tocava expulsar de la concentració el porter titular, l’exjugador del Girona Arijanet Muric, per motius disciplinaris. Segons la premsa kosovar, Muric hauria arribat begut a l’hotel de concentració. Ademi, per la seva banda, havia de declarar aquesta setmana davant en un judici per un cas d’apropiació de fons i amenaces, però no va comparèixer a la cita amb la justícia argumentant que visitava un familiar malalt a Turquia. Però la premsa kosovar el va enxampar a Pristina, la capital de Kosovo. Fa més d’una setmana, l’ARA es va posar en contacte amb Ademi, que va deixar clar que només parlaria del partit contra Espanya o de l’àrea esportiva. "¿Per quina raó no hauríem de poder tenir la nostra bandera al mateix nivell que l’espanyola? Som un estat reconegut, una selecció reconeguda. Espanya s’equivoca si ens vol menysprear", defensava, tot reconeixent que les explicacions rebudes de la Federació Espanyola de Futbol el van satisfer. Ademi creu que durant el partit tot serà normal. "Si els nostres símbols no són respectats, demanarem sancions. A Espanya ja l’han sancionada. Per a nosaltres no es tractarà d’una victòria, si la bandera és on toca i l’himne sona com cal. Serà un acte de normalitat. Qui actua de manera estranya és la premsa espanyola", raona. Aquests dies, de fet, tant la premsa kosovar com l’albanesa van plenes de notícies cada cop que a les xarxes socials la RFEF o un mitjà esportiu espanyol evita escriure Kosovo utilitzant fórmules com "el territori de Kosovo" i "la selecció de la Federació de Kosovo". O, directament, quan es limiten a dir que "Espanya es prepara per al pròxim partit" sense esmentar el nom de l’estat més jove d’Europa.

Una "música" en comptes de l'himne

Inicialment, el govern espanyol va enviar a la seva federació unes normes sobre com calia preparar el partit de Sevilla contra Kosovo i es demanava considerar l’himne kosovar quan s’anunciava per megafonia com a música en comptes d’himne, a més de mantenir les banderes d’Espanya i de Kosovo en posicions diferents i allunyades. Al partit jugat a Granada contra Grècia, per precaució contra el covid-19, ja no van sortir al terreny de joc les banderes, però l’himne grec sí que hi va sonar amb normalitat. I el seu nom es va veure tant a la sala de premsa com al marcador de l’estadi. Pocs dies després de saber que Espanya volia evitar fer servir el seu nom, Kosovo es va queixar i va rebre una trucada de la RFEF que va calmar Ademi: "Les condicions crec que seran normals". De fet, la ministra d'Afers Estrangers, UE i Cooperació espanyola, Arancha González Laya, ha argumentat que no cal confondre "les regles del futbol" que estableix la FIFA amb el dret internacional. Espanya també ha acceptat jugar d'aquí a uns mesos el partit de tornada a Kosovo. "Seran benvinguts, sabem diferenciar un fet polític dels esportistes", diu Ademi.

Espanya és un dels països que no reconeix Kosovo, la regió que el 2008 va declarar unilateralment la independència de Sèrbia. Malgrat que Espanya va donar suport a la missió militar per ajudar els kosovars durant la guerra dels anys 90 i principi del segle XXI, després es va negar a acceptar-ne la independència perquè significava un cas d'unilateralitat a Europa que podria establir un precedent per a Catalunya i el País Basc. Hasim Thaci, el president kosovar, ha demanat a Madrid un canvi d’opinió: "Kosovo i Catalunya són realitats diferents, perquè nosaltres vam tenir una guerra amb neteja ètnica". Ademi, per la seva banda, admet: "Cada país té dret a defensar la seva política i les seves idees, però un cop Kosovo ja fa anys que juga, crear aquestes situacions al futbol sembla un desgavell. I encara més a Europa, on tenim territoris que no són estats jugant els tornejos, com les Illes Fèroe i Escòcia".

Estadis convertits en camps de batalla

A Kosovo ja estan acostumats al fet que el futbol sigui una de les víctimes de la seva estranya situació diplomàtica. Fa dos anys van ser les autoritats de Kosovo les que no van permetre que l’Estrella Roja de Belgrad entrés al seu territori, quan li va tocar de jugar un partit de Copa sèrbia contra un equip kosovar. Els equips de futbol de la comunitat sèrbia de Kosovo juguen afiliats a la Federació de Sèrbia, un dels acords als quals van arribar serbis i kosovars en les fràgils negociacions que mantenen per tirar endavant mentre una part no reconeix les aspiracions de l'altra. De fet, un partit de seleccions Sèrbia-Albània no es va poder acabar perquè un dron va passejar de manera provocativa banderes nacionalistes albaneses per sobre de l’estadi de Belgrad. A les banderes es reivindicava la gran Albània, perquè no tothom a Kosovo defensa la independència que han rebut: preferirien unificar-se amb Albània. De fet, la bandera que Espanya no ha volgut fer servir quan s'ha enfrontat amb un representant de Kosovo és la guanyadora d'un concurs de disseny internacional, perquè abans els kosovars feien servir l'albanesa, amb la qual s'identificaven.

Amb 10.909 km2 i menys de dos milions d’habitants, Kosovo no és només un territori muntanyós entre Sèrbia i Albània, sinó també un símbol. Per als serbis és la zona on va néixer la seva cultura, la seva història: el 1389 hi van perdre la batalla de Kosovo Polje, una derrota que han convertit en una data a recordar perquè hi van començar a perdre la independència abans de passar-se molts segles sota domini turc. Kosovo és la terra de les seves esglésies medievals. Però també és una terra on, amb el pas dels anys, cada cop hi vivien menys serbis, emigrats cap al nord, i més albanesos. El segle XX, doncs, els albanesos musulmans ja hi eren majoria respecte als serbis cristians ortodoxos. I dins el nou estat de Iugoslàvia, els drets dels albanesos no sempre es van respectar. Malgrat que en determinats moments van gaudir d'una certa autonomia, sobretot a partir dels anys 80 van veure com se’ls negava estudiar la seva llengua. L’ascens al poder de Slobodan Milosevic, amb una política nacionalista sèrbia que va incloure un famós discurs al camp de batalla de Kosovo Polje, va acabar de trencar la unitat iugoslava. El 1990 els kosovars albanesos ja van proclamar una independència que no van aconseguir. L’exèrcit serbi va imposar la seva llei mentre es creaven grups armats kosovars. La guerra, cruel, duraria més de quinze anys amb fases de menys o més intensitat i crims contra la humanitat als dos bàndols. Al final, amb el suport de l'OTAN, Kosovo proclamaria la independència el 2008 sense que els diputats de la minoria sèrbia formessin part de la sessió de votació. Sèrbia continua considerant que Kosovo forma part del seu territori. I Kosovo ha tirat endavant amb bons padrins.

Sancions a Espanya pel Mundial de karate

Malgrat tot, l’estat més jove d’Europa no és reconegut per 35 països de tot el món, entre els quals la Xina i Rússia. A les Nacions Unides els estats que han reconegut Kosovo són majoria, tal com passa a la major part d’organitzacions internacionals, cosa que ha permès a aquest petit estat balcànic gaudir de la independència. Una de les conseqüències va ser ser que la seva Federació de Futbol fos admesa com a membre del Comitè Olímpic Internacional, la FIFA i la UEFA el 2016, generant un conflicte diplomàtic perquè calia decidir què fer quan Kosovo hagués de jugar contra un estat que no el reconeixia. Com ara Espanya.

El 2019 el comitè executiu de la UEFA, reunit a Bakú, va decidir que els equips que no vulguin jugar contra clubs de Kosovo o seleccions nacionals kosovars al seu territori han d'organitzar els seus partits com a locals en terreny neutral i acceptar de disputar-los com a visitant a Kosovo. Una normativa similar a la que fan servir altres esports. Però, malgrat tot, el govern espanyol no ha respectat aquestes consideracions els últims anys. El primer incident va ser als Jocs del Mediterrani de Tarragona del 2018, quan la bandera kosovar no va formar part de la desfilada inaugural. En aquella ocasió els esportistes kosovars van ser els últims a obtenir els visats, perquè la seva presència va perillar fins a l'últim moment a Tarragona, on eren presentats com a representats del Comitè Olímpic de Kosovo. El mateix any va ser encara pitjor el cas del Mundial de karate: per no donar visat d’entrada directa als atletes kosovars, els van fer entrar per carretera des de França; i després es van trobar que no els deixaven competir amb la seva bandera a l’uniforme. En cas de medalla kosovar, es va fer pujar la bandera de la Federació Internacional de Karate. La conseqüència va ser que el Comitè Olímpic Internacional va recomanar no concedir a Espanya el dret de celebrar competicions fins que no respectés els símbols de Kosovo. El govern de Pedro Sánchez, doncs, va acceptar la condició públicament, tal com hauria de passar a La Cartuja en el partit de seleccions de futbol. A la prèvia, la RFEF ha evitat parlar de Kosovo. A l’estadi serà més difícil no parlar-ne.