La pressió del COI amb Kosovo força Espanya a recular

BarcelonaL’estirada d’orelles del Comitè Olímpic Internacional (COI) a Espanya exigint a l’estat espanyol reconèixer les delegacions esportives kosovars ha tingut efecte: el govern espanyol proporcionarà als esportistes de Kosovo que competeixin a Espanya el corresponent visat i se’ls autoritzarà a utilitzar els seus símbols nacionals, l’himne i la bandera d’acord amb el protocol olímpic. D’aquesta manera, els esportistes kosovars -Kosovo va declarar-se independent de manera unilateral el 2008- aconsegueixen per fi ser reconeguts en les competicions que es disputin en territori espanyol.

Ahir a mitja tarda el COI i el Comitè Olímpic Espanyol (COE) van fer públic un comunicat en què celebraven la nota que havien rebut del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Josep Borrell, en què es garantia el reconeixement dels esportistes que defensen la bandera de Kosovo. Tant el COI com el COE van confirmar la nova posició adoptada per l’executiu espanyol i van manifestar la seva “màxima satisfacció”.

En el seu comunicat, els dos comitès olímpics van voler posar de manifest el fet que “s’asseguri que els esportistes de Kosovo puguin participar en igualtat de condicions amb la resta dels esportistes dels 206 comitès olímpics nacionals reconeguts pel COI”. De la mateixa manera, tant el COI com el COE van transmetre el “seu profund agraïment per la decisió adoptava pel govern espanyol i impulsada pel president Pedro Sánchez”.

Un canvi de parer en 48 hores

Amb el canvi de parer del govern espanyol es posa fi a una crisi esportiva que es va iniciar dilluns quan el COI va amenaçar Espanya amb no atorgar esdeveniments esportius al país si no s’oferien les garanties que els esportistes de Kosovo puguin competir sense cap tipus de discriminació en territori espanyol.

Una advertència de l’ens esportiu que es va fer pública després de la negativa d’Espanya de permetre als kosovars participar en el Mundial de karate -disputat a Madrid entre el 6 i l’11 de novembre- sota la seva bandera. En el seu lloc, els esportistes d’aquest país balcànic van haver de competir amb la bandera de la Federació Internacional de Karate (WKF), com figurava als marcadors. Sí que van poder, en canvi, lluir els seus uniformes amb les sigles KKF, que identifiquen la federació kosovar.

Aquesta va ser “la gota que va fer vessar el got”, tal com havia declarat a l’agència Efe el subdirector del COI, Pere Miró. “Espanya és l’únic país amb el qual no hi ha solució sobre Kosovo. Ja fa dos anys, i dos governs diferents, que dura aquesta situació. El Mundial de Karate ha sigut la gota que ha fet vessar el got”, va manifestar Miró abans de conèixer el canvi de parer del govern espanyol, que, finalment, ha cedit a les amenaces del COI i s’ha vist forçat a recular i reconèixer els esportistes d’un país que es va convertir en membre de ple dret del COI el 2014.

D’aquesta manera, s’han acabat les accions a mitges tintes que condemnaven els esportistes kosovars, com participar en l’esmentat Mundial de karate amb les sigles de la federació kosovar a l’uniforme però no poder competir sota la bandera de Kosovo. Va ser un acord similar al que es va produir entre els governs espanyol i kosovar per la participació dels atletes balcànics en els Jocs del Mediterrani de Tarragona del mes de juny. Aleshores els esportistes van competir com a Comitè Olímpic Nacional de Kosovo, però la seva bandera no es va desplegar durant la cerimònia inaugural.

El cas de Kosovo no és l’únic precedent d’una limitació esportiva en territori espanyol. Al setembre, al Mundial Master d’Atletisme (WMA), organitzat a Màlaga, el govern espanyol va prohibir taxativament que els atletes de Gibraltar poguessin competir sota la seva bandera i, en canvi, ho havien de fer-ho sota una bandera neutral. Dels cinc participants, quatre van retirar-se en senyal de protesta.

El canvi de postura del govern espanyol respecte als esportistes kosovars permet respirar amb optimisme a la candidatura catalana per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 entre Barcelona i els Pirineus -o, en un hipotètic cas, el 2026, ja que ahir es va conèixer la renúncia de Calgary a acollir-los en aquest any-. Per la seva banda, ahir, en una entrevista a l’agència Efe, el president de la Federació Espanyola d’Atletisme i exdirector d’esports de les candidatures olímpiques Madrid 2016 i Madrid 2020, Raúl Chapado, va afirmar que el projecte de Barcelona-Pirineus 2030 “seria potent i arribaria molt lluny”.

“Estic convençut que Barcelona seria una gran candidata”, va insistir. “Hauríem de resoldre la conjuntura política, però el projecte és molt potent i crec que el moviment olímpic ho necessita”, va dir Chapado, que va lloar “l’estructura” de Barcelona.