Per què l'Espai Barça ha passat de 600 a 1.500 milions?

BarcelonaPer a molts socis del Barça, l'Espai Barça ha passat de ser un projecte il·lusionant a una capsa de sorpreses. El 2014 s'aprovava en referèndum i per àmplia majoria la construcció d'un nou Camp Nou, un nou Palau i un nou Miniestadi per un cost total de 600 milions. Les obres havien de començar el 2017 però es van anar ajornant. El 2020, just abans que la directiva de Josep Maria Bartomeu dimitís, el cost del projecte ja havia pujat fins als 815 milions. I, un any després, amb els retocs que hi ha aportat la junta de Joan Laporta, el preu s'ha disparat fins als 1.500 milions.

La directiva actual ha reconegut que "no s'esperava" aquest augment. Tampoc s'ho imaginaven els socis. L'assemblea de compromissaris de diumenge passat va fer evident el malestar de part de la massa social blaugrana, que es queixava de la poca informació que havien rebut del projecte. De fet, no van saber dels 1.500 milions fins deu dies abans, quan el CEO, Ferran Reverter, va desvelar la xifra durant la presentació de la due diligence. A més, queden per resoldre les sospites sobre possibles sobrecostos i malbaratament de recursos en els 145 milions que la directiva sortint havia invertit en el projecte, i que en bona part estan en mans del forensic.

A l'assemblea, la junta demanava permís per aconseguir el crèdit, i per fer-ho, esbossava les línies mestres dels canvis que proposa en les obres del Camp Nou i del Palau —la part més cara de l'Espai Barça—. Però els compromissaris no van tenir-ne prou i, després de moltes opinions contràries, Laporta va decidir suspendre la reunió, que continuarà dissabte just on es va deixar, amb el debat sobre el finançament d'aquesta obra faraònica. Ni el president ni la seva junta tenen cap garantia que podran aprovar el punt de l'ordre del dia, tot i haver posat com a contrapartida que se celebraria un referèndum vinculant perquè tots els socis hi puguin dir la seva, com van fer el 2014.

L'ARA, a través de les explicacions que ha donat el club, de les versions de l'anterior directiva i de fonts coneixedores del projecte, intenta argumentar els motius que han comportat passar de 600 a 1.500 milions, el 250% del que es va votar fa tot just set anys i mig.

Un projecte incomplet

S'havien fet càlculs a la baixa i no s'hi havien inclòs algunes partides

"Si la junta anterior va trigar tant a fer l'Espai Barça, sospito que és perquè no sabien com fer-s'ho per justificar el cost real de les obres", deia la vicepresidenta Elena Fort en una entrevista a l'ARA la setmana passada. Així que la nova junta va entrar al club i va posar-se a treballar amb el projecte, van detectar un seguit de mancances que feien augmentar el preu "molt per sobre" dels 815 milions que havien dit. Només en temes de tecnologia, es calcula que hi havia un diferencial de 100 milions d'euros, i no s'havien inclòs algunes partides clau, com per exemple els marcadors. Tampoc es comptava la instal·lació de plaques solars.

Entre els mesos de maig i juny, la directiva actual va tenir coneixement d'un problema afegit: les empreses que licitaven pel projecte advertien que era irrealitzable, tant per cost com per terminis. O sigui, que seria més costós i no es podia fer en el lapse de temps que volia el club. Una situació resultat d'escanyar al màxim el cost del projecte per evitar que se'n disparés el preu. En paral·lel, i respecte al projecte guanyador del concurs d'arquitectura –idea de Pascual i Ausió, amb el suport imprescindible de Nikken Sekkei–, s'havia fet marxa enrere en alguns elements estètics per minimitzar-ne la factura. Aquests dos cinturons s'han descordat. "No és que haguem apujat el preu, és que hem fet un exercici de transparència i realisme", comentava Fort.

L'impacte de la 3a graderia

La junta ha modificat el projecte, manté la 1a graderia i amplia l'oferta de llotges 'vip'

A nivell extern, el Camp Nou no tindrà grans canvis respecte al que s'havia presentat el 2017. Però sí a nivell intern. En comptes de fer obres a la 1a graderia i ampliar la 3a, ara es proposa tirar a terra la 3a i fer-la totalment nova. La junta actual defensa aquesta proposta perquè, així, "s'evita que 12.500 socis abonats hagin de passar de 1a a 3a". Ara bé, aquesta solució també permet modificar i ampliar l'oferta de llotges vip. En comptes d'una anella entre la 1a i la 2a graderia, ara se'n faran dues (una sobre l'altra) entre la 2a i la 3a graderia.

Una part important del sobrecost de l'Espai Barça rau, precisament, en la construcció d'aquesta 3a graderia, d'uns 400 metres de façana i elevada 20 metres sobre el terra. "Els preus no són lineals. Fer la 2a graderia costa més que la 1a. I la 3a, més que la 2a", justificava Ferran Reverter. El projecte, actualitzat, també inclou idees de mobilitat i serveis que ha recopilat l'equip de treball de després de veure altres estadis de nova construcció, a Europa i als Estats Units. "Un powerpoint ho aguanta tot, però els càlculs són clars. Gastar-se molts diners avui per recuperar-ne molts més el dia de demà", diu una de les fonts consultades.

La comparació amb altres estadis

Remodelar el Camp Nou costarà uns 900 milions, en la línia d'altres estadis com el Bernabéu, que costa 850 milions

Conscient que "l'augment del preu costarà molt d'explicar", l'equip de treball de l'Espai Barça va decidir comparar les obres de remodelació del Camp Nou amb els altres projectes que s'havien fet, sobretot a Europa, en els últims anys. L'exemple més recent i proper, i aplicable a l'estadi blaugrana, és el Santiago Bernabéu. El camp del Reial Madrid, de 81.000 localitats, costa 850 milions d'euros. L'estadi del Tottenham (Londres), un dels que van servir d'inspiració per reformular el projecte del Camp Nou, s'enfila fins als 1.200 milions, tot i que només té capacitat per a 62.000 espectadors. En contraposició, l'Olympique de Lió, que també té 60.000 seients, en va costar 500.

Les comparacions, però, no sempre són equiparables. El Camp Nou, construït el 1957, té bastantes deficiències que cal corregir abans de fer la remodelació integral. A banda dels gairebé 2 milions invertits en reparacions urgents, la junta de Bartomeu ja havia detectat problemes a resoldre en diferents parts de l'estructura, i que van motivar passar dels 600 als 815 milions de pressupost. Ara hi haurà més canvis. "Bona part dels diners que hi posem en reparacions seran a fons perdut", comenten els gestors actuals.

El Palau dispara el pressupost

El pavelló ampliarà la capacitat fins als 15.000 seients i passarà de 90 milions a 420

Mentre que el Camp Nou acabarà costant el doble del que s'havia dit el 2014, el cost del nou Palau es multiplicarà gairebé per cinc. La principal justificació és en el canvi d'aforament, que passa de 10.000 a 15.000 localitats. La primera raó és esportiva, per l'exigència de l'Eurolliga. Però l'altra gran raó fonamental és la possibilitat d'acollir concerts i espectacles de gran format. El disseny del Palau, amb una graderia molt més alta que la resta, s'entén millor si es pensa en el pavelló com un gran teatre. Els promotors internacionals demanen superar les 20.000 localitats per aspirar a les gires dels principals grups i artistes. Els càlculs del club són que, al Palau, n'hi caben fins a 22.000 (7.000 a la pista).

Poder fer concerts i espectacles, gairebé setmanals, serà una via d'ingressos per al club, que diposita moltes esperances en aquesta via de negoci. El pressupost inclou, a més del Palau, el petit Palau i la pista de gel. I, en comparació amb altres pavellons ja construïts recentment, està molt per sota dels més de 1.500 milions que va costar l'O2 de Londres (20.000 localitats) o els gairebé 1.000 que va costar l'O2 Arena de Praga (18.000 seients), però bastant per sobre dels 320 milions que va costar el Mercedes Benz Arena de Berlín (16.000) o els 250 que va costar el WiZink Center de Madrid (18.000).

La predisposició de Goldman Sachs

El fons d'inversió, amb qui el club acostuma a fer tractes, està a la 'pole' per finançar l'Espai Barça

La junta de Bartomeu havia pactat amb Goldman Sachs el finançament de l'Espai Barça per valor de 815 milions. Però, amb la pandèmia, la financera va posar el fre i va deixar l'acord en punt mort. A finals d'aquell estiu es van reprendre les negociacions. Després de sol·licitar dos estudis de viabilitat del projecte, van donar llum verda al finançament. Ara el preu ha pujat descaradament, però Goldman Sachs continua sent la financera més ben situada per pagar la festa —tot i que, segons el club, no és l'única interessada.

Les condicions que el club proposa a l'assemblea són un crèdit a retornar en 30 anys —després dels primers cinc de carència, mentre es fan les obres— a "un tipus d'interès de mercat" i a retornar "només amb els diners extra que es generin a partir de l'explotació de l'Espai Barça". És a dir, sense condicionar la resta d'ingressos de l'entitat. És, a grans trets, el que proposava la junta sortint de Bartomeu. Els compromissaris no podran llegir la lletra petita de l'acord i només votaran en funció de les línies mestres que ha anunciat la directiva actual. Aquest dissabte se sabrà si hi fan confiança o no.