Radicals i subtils: els clubs europeus canvien d'escut

BarcelonaQualsevol gran canvi d'un element històric, com ara l'escut del club de futbol, acostuma a generar un debat sovint polèmic entre els aficionats que s'aferren a la tradició. El nou disseny presentat aquesta setmana pel Barça ha sorprès molts seguidors del conjunt blaugrana, que si s'aprova en l'assemblea de socis compromissaris de l'octubre s'hauran de resignar a acceptar els canvis proposats en l'escut.

La tendència de renovar i actualitzar els escuts no és ni de bon tros nova als clubs de futbol europeus. Tampoc per als de la Lliga espanyola, ja que en els últims anys se n'han modernitzat uns quants: Eibar (2015); Leganés (2014); València, Betis i Granada (2012); Las Palmas (2011); Celta (2010), o Vila-real (2009) han introduït diverses modificacions en l'última dècada. A més, alguns, com l'Alabès (el va retocar per últim cop el 2013), ja es plantegen tornar-ne a variar la forma.

El conjunt blaugrana, malgrat tot, no és l'únic gran equip europeu que, en els últims anys, ha apostat per modificar un element tan significatiu com aquest: Manchester City (2016) i Juventus (2017) van modificar radicalment els seus logotips, apostant per dissenys trencadors, força diferents dels que havien utilitzat fins llavors. El quart escut de la història del City, venut pel club com a "modern i original", va ser rebut amb força bona acceptació pels seguidors 'citizens', satisfets perquè el nou disseny respectava l'essència del club tot i el canvi notable. Així el va argumentar Howard Bernstein, director executiu comercial del City: "Amb les paraules 'Manchester' i 'City' i els tres símbols regionals, el vaixell, els tres rius, Irwell, Medlock i Irk, i la rosa vermella, que simbolitza l'herència històrica del club i la seva connexió amb Lancashire, no hi ha dubte que és una insígnia lligada a la ciutat on l'entitat resideix i a la qual li ha donat tant".

"Necessitàvem canviar de pell. El nou logotip defineix un sentit de pertinença i un estil de comunicar la nostra manera de ser", va argumentar Andrea Agnelli, president del Juventus, el gener del 2017. El West Ham va ser un altre que es va unir a la moda. Els londinencs van fer desaparèixer el tradicional castell del seu emblema, deixant, això si, els dos martells grocs encreuats. Els 'hammers', això si, van fer una enquesta on van preguntar als seus aficionats si estaven a favor de la modificació: un 77% va donar suport a l'evolució de l'escut del club, i un 72% va votar a favor del nou escut, que s'utilitza des del 2016. El canvi d'escut va lligat al de camp: el West Ham va deixar Upton Park per disputar els seus partits a l'Olímpic de Londres. "El canvi és producte de mesos d'investigació meticulosa i un disseny intel·lgient, per crear un escut més net i vibrant, que els aficionats han aprovat", va afirmar Karren Brady, vicepresident del club.

Uns anys abans, el 2013, va ser el PSG qui va presentar nous retocs. Entre els més significatius, la desaparició del bressol i de l'any de fundació, el 1970. A més, la paraula Paris pren més importància amb una tipografia més visible, mentre que Saint-Germain passa a la part inferior. Un altre dels canvis més evidents es troba en la Torre Eiffel, que es manté al centre, però ocupant una part força més reduïda respecte la versió anterior.

"Línies netes i sorprenent simplicitat: la nova identitat visual del club és el símbol d'una ambició per anar més enllà del camp i exportar l'estil Juventus a una varietat de sectors, des de l'esport fins al menjar, des del disseny fins a l'art, des de la música fins a la moda", va explicar el conjunt de Torí en el comunicat en què es presentava el nou escut, que combinava la forma de la J, la inicial de l'equip, amb les franges negres de la seva samarreta.

Menys radical que en els dos casos anteriors va ser la modificació feta per l'Atlètic de Madrid, que utilitza el nou escut des de la temporada 2017-18. "Potencia el nostre llegat històric respectant l'estructura formal consolidada, reforçant els elements d'identificació que formen part de l'ADN del club i recuperant-ne d'altres com el blau profund de l'escut fundacional i la forma corba del 1903", va afirmar el conjunt madrileny, que va presentar un escut lleugerament més arrodonit, però que respectava, en essència, l'anterior. La tendència, en general, passa per simplificar els escuts i fer més visibles alguns dels seus detalls.

La necessitat d'adaptar-se a l'era digital

La major part dels canvis en escuts recents, però, responen sobretot a qüestions de màrqueting i posicionament de la marca. "L'objectiu del Juventus és créixer en termes de presència, influència i negoci, a través d'iniciatives radicalment innovadores", van defensar des de l'entitat italiana. Amb aquest reposicionament, intentaven apostar per una nova identitat visual. El nou símbol és més senzill i essencial, cosa que assegura que es llegeixi millor i pugui ser present en tot tipus de suports. Un fet que també ha tingut en compte el Barça a l'hora d'actualitzar el seu escut: "L’escut ha d’evolucionar per fer front a les noves necessitats digitals i de consum de continguts. L’actual escut no garanteix una aplicació fidedigna en tots els suports", assegura l'entitat blaugrana.

També el Liverpool va modificar el seu escut el curs passat, però ho va fer per commemorar el seu 125è aniversari. Aquest curs ja torna a lluir el que portava fins ara. El nou emblema utilitzat recuperava l'any de fundació (1892) i els 125 anys de vida, a banda de mantenir inalterable la frase "You'll never walk alone", les portes de Bill Shankly, el característic ocell del símbol de la ciutat de Liverpool i les flames que recorden les víctimes de la tragèdia de Hillsborough, on van morir 96 seguidors del club el 1989.