Eric Surís: “L’Uni Girona està creixent molt i està sent ambiciós”

BarcelonaFontajau té ganes de gresca. Animat per la seva trajectòria, l’Spar Citylift Girona viu amb intensitat els dies previs a una Copa de la Reina en què exercirà d’amfitrió. L’equip entrenat per Eric Surís, un tècnic de tan sols 34 anys, debuta dissabte contra el guanyador de l’eliminatòria entre el Lacturale Araski i l’Star Center Uni Ferrol. La seva atractiva proposta de joc i una bona connexió amb els aficionats són els seus punts forts.

Com arriba el seu equip a la Copa de la Reina?

Bé, portem una bona dinàmica tant a la Lliga Femenina, on tan sols hem patit dues derrotes, com a l’Eurocup, on estem disputant l’eliminatòria contra el Bellona Abdullah Gül Üniversitesi. L’equip ha aconseguit tenir un joc més seriós i regular i ha guanyat continuïtat en defensa. Hem obtingut algunes victòries amb contundència i hem superat moltes de les llacunes inicials.

¿Preparar la Copa de la Reina amb un partit de tanta exigència com el d’ahir molesta?

Molestar no seria la paraula, però és evident que la dificultat de preparar partits de tanta exigència és gran. És com ascendir a una muntanya abans d’una altra muntanya. La clau és diferenciar a nivell mental les dues competicions i mantenir l’ordre perquè estem jugant contra un dels equips amb més pressupost d’Europa.

L’equip ha tingut alguns canvis d’última hora.

Estem tristos per la baixa de Sofia da Silva, una excel·lent professional a la qual desitgem molta sort, però contents pel retorn de Mima Coulibaly. És una jugadora que augmenta les nostres prestacions en el rebot i ens aporta més intimidació. Sap tapar espais i és contundent, dos aspectes que ens feien molta falta.

Somiar a aixecar el títol és possible?

Juguem la fase final a casa i tant de bo poguéssim oferir el títol a l’afició. El primer pas és competir per arribar a la final de la Copa de la Reina, on mai abans ha estat el club. Respectarem molt el rival que ens toqui a les semifinals. Tots els partits s’han de jugar i tot pot passar. El Perfumerías Avenida és un transatlàntic del bàsquet europeu, un aspirant a la final four europea que compta amb onze estrelles de primer nivell.

Quin és el secret per competir contra rivals amb pressupostos molt superiors?

La clau és el bon ambient de treball que tenim a l’equip. La nostra plantilla no és tan àmplia com la d’altres rivals amb més recursos econòmics, però tothom aporta coses útils i estem jugant amb intensitat i ritme, fent un bàsquet vistós i dinàmic. La nostra aposta són les transicions ràpides i a alguns equips de la Lliga Femenina els costa seguir la nostra velocitat.

Vostè prové del bàsquet masculí. Com s’hi està trobant a la banqueta de l’Uni Girona?

És veritat que quan vaig arribar a l’Spar Citylift Girona provenia d’un equip masculí, però ara ja fa molts anys que soc al bàsquet femení. Em trobo molt còmode a la banqueta en un any en què tothom està responent molt bé i els resultats acompanyen. La clau és tenir un objectiu comú. Aquí tinc la sensació que tothom fa força en la mateixa direcció i això és impagable. La pressió és més alta, però ho porto bé.

El club té una estructura poc habitual a la Lliga Femenina, on la majoria de rivals només inverteixen a fitxar jugadores.

El club està creixent molt i està sent ambiciós. Ha fet una aposta forta pel planter i cada vegada es treballa millor. La gent de Girona està responent molt bé i la mitjana d’aficionats que ens venen a veure és molt gran. La confecció de la plantilla, amb moltes jugadores catalanes, connecta molt bé amb els espectadors. Suposo que la resposta és la combinació entre el joc de l’equip i la feina del club.