Víctor Font: "Laporta ajudaria més com a president emèrit"

i Toni Padilla / Xavi Hernández Navarro
26/02/2021
10 min

BarcelonaVíctor Font i Manté (Granollers, 1972) va començar a treballar fa anys en el projecte de Sí al Futur i afronta el tram final d'un llarg viatge que l'ha portat de tornada a Catalunya després d'anys a Dubai per motius professionals. Font defensa que la seva proposta per liderar el club és la més treballada i albira un cos a cos amb Joan Laporta, favorit des de l'entrega de les signatures, quan falten vuit dies perquè els socis blaugranes puguin per fi escollir una nova junta.

¿L’ha beneficiat l’ajornament de les eleccions?

— No ha anat malament. Quan ets el candidat menys mediàtic i estàs convençut de tenir el millor projecte, ja va bé tenir més temps perquè els socis et coneguin. I més ara, davant de les eleccions més importants de la història contemporània del Barça. Cal reforçar el projecte. No es pot votar basant-se en percepcions del passat. El 2015 la gent va escollir Bartomeu pel seu passat recent, el del trident i el triplet... Ara no podem votar pensant en el record del sextet de fa deu anys amb Laporta. S'ha d'explicar el projecte, deixar clar quines persones duran a terme les solucions clau.

Afirma que encara queda molta gent que no coneix el vostre projecte.

— Estem veient que hi ha molts socis indecisos. A la darrera demoscòpia ens surten unes 35.000 persones que encara no saben què votaran. Quan fem actes al territori, a la seu, i a les penyes, veiem que la nostra capacitat de conversió és altíssima. Del 80% de la gent o més. Molts dels que ens escolten després ens diuen: "Us haurien de conèixer més socis".

¿Es pot explicar el projecte o hi ha massa soroll?

— Hi ha massa soroll. Tens la sensació d’estar enmig de la plaça Catalunya amb molt merder, cridant per explicar-te. Però és el que toca. Per això em sap greu que quasi 23.000 socis hagin votat per correu sense poder contrastar projectes ni veure cap debat entre candidats. El senyor Laporta no es va presentar al debat organitzat per la televisió del club que vol presidir ni als que s'han fet sobre els aspectes econòmics, que és l‘àrea més important ara mateix.

Víctor Font posa per a l'ARA a la seva seu electoral.

En ocasions ha dit que unes eleccions no es guanyen només amb un projecte treballat, sinó també fent campanya. ¿Se sent còmode en el cos a cos?

— Sí, al 100%. I sense pandèmia encara hauria sigut més fàcil establir el cos a cos, fer arribar el missatge. Però estem molt contents del progrés que hem fet. El futur del Barça està en mans dels 35.000 socis i sòcies que encara no saben a qui votar. De vegades es donen les eleccions per tancades quan encara queda molt partit per jugar. Només que un percentatge d’aquests socis s’adoni que tenim les solucions als problemes del club, guanyarem.

¿Es pot convèncer el soci laportista?

— Hi ha el soci laportista molt extrem, aquell que no vol escoltar arguments, no vol escoltar raons i sempre posarà la figura de l’expresident Laporta per davant de qualsevol cosa. Després n'hi ha d'altres que poden veure amb bons ulls el record del passat, però alhora saben que amb el passat no construirem el futur. Quan el projecte s’explica bé, tothom s'adona que els èxits d’aquella època daurada, per la qual estem molt agraïts al senyor Laporta, no ens permetran sumar nous èxits.

Hi ha socis que creuen que des de Sí al Futur es critica massa Laporta.

— No hem criticat mai Laporta. Fer-ho seria recordar els moments foscos del seu mandat. I no ho estem fent. Volem una campanya en positiu, constructiva. Una campanya per contraposar projectes i obrir els ulls dels socis amb respecte. L’emperador va despullat i ningú s’atreveix a dir-ho. És més còmode tancar els ulls i recordar aquella bona època, però hem d'obrir-los, dir que l’emperador va despullat i que ara no es poden improvisar projectes. És cert que al Barça s'han guanyat eleccions amb candidatures muntades en dos mesos, però ara no ens ho podem permetre. I dir això no és atacar, sinó confrontar projectes per als socis que potser voten per inèrcia.

¿Li ha sorprès la visceralitat de la campanya?

— Em sap greu que en alguns entorns, especialment a les xarxes socials, hi hagi aquesta agressivitat, fins i tot amb atacs personals, quan el que hem fet ha sigut des del respecte. Sí, reforçant els punts diferencials. Sí, destacant els punts febles de Laporta, però agraint la seva feina. Explicant que com a president emèrit potser ajudaria més. Dient que allò que va funcionar el 2003 no serveix el 2021. Laporta es va presentar el 2003 amb un equip directiu molt complementari. Amb aire fresc, gent jove amb ganes de modernitzar el club, noves idees... No parlava del passat perquè calia un nou impuls. I és exactament el mateix que passa ara. Nosaltres som el Laporta del 2003 amb aquest equip complementari, jove, multidisciplinari i ben treballat.

Han sigut unes eleccions diferents. Amb mètodes de sempre, com pancartes i visita a mercats, barrejats amb YouTube, Twitch i noves plataformes. Com ho viu?

— Això és el present. Malauradament el club en molts aspectes segueix al segle XX. Nosaltres diem que cal portar-lo al segle XXI posant el soci al centre del club, potenciant el paper de la dona, creant noves vies d’ingrés que garanteixin mantenir el model de propietat sense deixar de guanyar... Ens hem de modernitzar.

Els tres debats que hi ha programats seran claus. Com els encara?

— Malauradament, Laporta ha menystingut socis i sòcies deixant d'anar a més debats. L’emperador va despullat, ha improvisat i no vol confrontar projectes. Espero que aquests darrers dies sí que sigui possible, especialment pensant en els 35.000 indecisos que tenen el futur del Barça a les seves mans.

Laporta és favorit després de l’entrega de signatures. No obstant això, a vostè se'l veu engrescat amb aquest nombre d'indecisos.

— Sí. Serà un cara a cara amb Laporta. La intenció de vot està molt dividida. Entenc que Laporta, en sentir-se favorit, no vulgui debats i consideri que ja està tot decidit, però la realitat és tossuda i demostra el contrari.

¿Té por que Toni Freixa pugui aglutinar vots de crítics amb Laporta?

— La demoscòpia ens diu que això dels ismes ja no existeix. Ja no hi ha una polarització d’un isme contra un altre. Ara la gent analitza què li pot fer recuperar la il·lusió i encarar els reptes de futur. I això ens dona força. Som els nous, els transversals. Ens pot votar algú que ha votat abans Núñez, Laporta o Bartomeu. Nosaltres som el soci per conèixer. "Qui és aquest Font?", es pregunten. Gent com Antoni Bassas o Toni Nadal demostren que es pot aglutinar talent encara que el candidat no sigui tan conegut.

Per quina raó no ha delegat a membres de la seva candidatura, com Óscar Pierre o Luis de Val, els debats econòmics?

— Som el futur i volem canviar la forma de treballar. I molts canvis no s’entenen amb el marc mental tradicional. No volem una estructura com les d'abans. Volem experts en subàrees que ajudin a prendre les decisions clau. Per això no tindrem un vicepresident econòmic o un directiu del femení. Tindrem especialistes que ajudaran a representar el club i a prendre les grans decisions, de manera que el protagonisme recaurà en la primera línia executiva. Amb Juli López a la part esportiva, Toni Rovira i Marc Duch a la social i el CEO a l'econòmica. Així, com que el CEO no l'hem donat a conèixer per obligacions professionals, soc jo qui va als debats econòmics. I, de pas, deixo clar que al capdavant del club hi haurà algú amb experiència empresarial. Em sorprèn que als darrers debats Laporta s'hagi amagat enviant Jaume Giró, que ja hem vist que ha improvisat i ha anat canviant el discurs.

Parlant de Giró, ¿és cert que va reunir-se amb vostè per formar part de la seva candidatura?

— Sí, vam veure'ns dos cops a l'agost. I després, al setembre, vam tenir una nova reunió, ja que tenia aquesta inquietud per entrar al club. Fins i tot es va plantejar presentar una candidatura pròpia. Vam xerrar amb ell i després va parlar amb Laporta. Nosaltres li vam explicar el nostre projecte i que teníem un equip directiu obert al talent, però amb unes normes de joc definides i un rol per als directius basat en la validació de les decisions dels que més en saben. Potser va creure que no encaixaria en aquest model.

Víctor Font conversa amb l'ARA a la seva seu electoral.

Giró ja ha demostrat que té caràcter. Com creu que serà la seva relació amb Laporta en cas de victòria electoral?

— Quan s’improvisen candidatures pot passar que les persones que l'integren no es coneguin prou i puguin provocar un daltabaix. Per això nosaltres portem anys treballant amb l’equip ja fet, tot i que hi ha hagut entrades i sortides. Ho hem fet per crear un clima de confiança per evitar inestabilitat institucional. I si ho fas amb temps, tens la gent ideal per a cada cosa. Al senyor Giró li vaig dir, encara que s’ho va prendre malament, que em sorprèn que en la situació actual sigui ell l’encarregat de l’àrea econòmica. Té una carrera brillant a grans empreses de l’Ibex-35, però en el camp de la comunicació corporativa.

Giró planteja l'emissió de bons per obtenir liquiditat a curt termini. Per què creu que aquest sistema posaria en perill el model de propietat del club?

— Quan tens 1.200 milions de deute pots recórrer a diners de fora, préstecs o bons, però això incrementa el nivell de deute i no creiem que sigui la solució. Aquí el gran risc és que al mercat secundari algunes institucions esdevinguin creditores del Barça i prenguin el control sobre actius del club. Segur que Laporta i Giró no han proposat els bons des de la mala fe, però creiem que són un perill. Estem veient una voluntat de buscar solucions de curt termini sense tenir gaire coneixement de les implicacions que tindria més enllà. Si tanco els ulls imaginant el Barça del 2030, veig un club campió, propietat dels socis i sòcies... I no podem fer creure als socis que hi arribarem per art de màgia. El que passi els pròxims mesos pot tenir greus conseqüències.

Es parla de Haaland o Mbappé; Freixa va anunciar un acord amb tres jugadors... ¿Creu que és adequat tenint en compte que no hi ha diners?

— Es pot parlar de fitxatges, però em sap greu si es creen il·lusions amb operacions que no es poden realitzar, ja que els socis saben quina és la situació del club. Cal il·lusionar, però amb els peus a terra. Per això portem anys treballant, amb Xavi, el successor de Cruyff i Guardiola, al mig del projecte. Tenim idees creatives per reforçar l’equip. Aquí tothom pot veure que Haaland o Mbappé brillen, però la clau és fitxar-los uns anys abans, sumar-los a la gent de la casa. Cal tornar a les arrels en aquest aspecte, cuidar el nostre ADN.

El futur és amb Messi, no?

— Parlem del Messi tridimensional. A la part esportiva, no seré jo qui decidirà què passarà amb Messi. Són Xavi i la seva estructura els que creuen que retenir Messi és una prioritat. A l’àrea econòmica, Messi és qui més cobra i caldrà negociar el seu salari, però amb un contracte vitalici que sigui interessant per a les dues parts, pensant en ingressos futurs que el compensin si ara se li retalla el sou. L’associació Messi-Barça hauria de transcendir la seva carrera, hauria de durar sempre. Hem de replicar amb Messi un model com el de Michael Jordan, que encara és una marca global anys després de retirar-se. La propera temporada cal retallar uns 150 milions en salaris, una part seria amb Messi i l’altre amb els altres futbolistes.

¿Ha comès alguna errada en aquesta campanya? ¿Les declaracions sobre Koeman en què semblava que no el volia?

— Sí, dues. Tots cometem errades, en tants mesos, parlant tant. Una va ser amb Koeman. Quan vaig dir que no seguiria encara que ho guanyés tot, volia explicar que ens interessa més el projecte a llarg termini que no pas el resultadisme. En poques hores, el Xavi em va dir que el Ronald tindria espai a la seva estructura si les coses anaven bé. La segona errada va ser quan es va improvisar amb Jordi Majó. Vam voler anar ràpid sense analitzar el seu cas i va ser una errada.

Amb Koeman va estar d'acord que calia fitxar Eric García al mercat hivernal.

— Aquest és el rol d'un dirigent. No hi ha anys de transició, el Barça ha d'intentar guanyar sempre. I han de manar els criteris esportius. En aquest cas, la direcció esportiva i Koeman volien un central ara i no pas al juny, així que vam buscar la forma de fer-ho possible i ho vam defensar. No som una empresa, som un club multiesportiu. De la mateixa manera que estem contents amb l’arribada de Pau Gasol, hauria estat bé fitxar Eric García. Però malauradament, per raons electorals, els altres candidats no ho van veure igual.

És estrany no poder dir obertament que Xavi forma part del seu projecte electoral.

— Som gent seriosa que no posaria el nom d'una llegenda del Barça al nostre organigrama sense el seu permís. El que hem de fer és canviar el marc mental tradicional de les eleccions, perquè sembla que si un candidat parla d’una llegenda, els altres ja no podem parlar-ne. El nostre actiu és haver treballat amb una sèrie de professionals i apostar per ells. Això no hauria d’eliminar la possibilitat que altres candidats vulguin treballar amb ells en el futur si ho veuen bé.

Tot i això, si Xavi sortís aquests dies demanant el vot per Víctor Font no li vindria pas malament.

— No cal que faci un pas endavant, som gent honesta. De fet, hi ha altres actius del barcelonisme amb qui tenim un acord perquè tinguin rols molts interessants. Si ho expliquem ens beneficiaria, però ells han preferit que no diguem res, així que complirem amb la nostra paraula. El Xavi i el Jordi sí que ens han donat permís, per això ho hem explicat.

Què li va semblar que Jordi Cruyff digués que el seu pare hauria votat Laporta?

— Jo hauria dit el mateix, tot i que crec que m’hauria vist amb cor de convèncer el Johan que ara toca fer foc nou. De fet, ell mateix solia dir que les segones parts no són bones.

Jordi Cruyff i Albert Benaiges figuren als seus plans i també als de Laporta.

— La normalitat hauria de ser que cada candidat expliqués de quina manera compta amb els diferents actius que hi ha al barcelonisme. De vegades poso l'exemple del Camp Nou. L'estadi no és un ésser viu, però tots els candidats en parlem per explicar com volem utilitzar-lo en el futur. Així hauria de ser amb tots els actius.

Què ha passat amb Benaiges?

— Va parlar amb Joan Vilà i estava trist i decebut, entre l'espasa i la paret. Li vam dir de seguida que no patís gens, que nosaltres comptem amb ell amb independència de si també creu que ha de treballar amb altres candidatures. Això de l'"amb mi o contra a mi" no ens va, no creiem que sigui bo per al Barça.

En tot cas, ara ja es pot contrastar el seu projecte esportiu amb el de Laporta.

— Jo el nostre l'entenc perquè hi ha un organigrama i sé qui i com prendria les decisions. En canvi, Laporta només ha ensenyat barcelonistes que li donen suport. No entenc res.

Parlant de suports, a qui beneficia el silenci de Sandro Rosell?

— Caldria preguntar-li a ell. Fa mesos deia que li agradaria influir si veia una bona alternativa o si creia que algú podia fer mal al club. Si no diu res, serà que no s’ha donat aquesta situació.

En canvi, Gaspart va dir que el votaria. ¿El perjudica?

— Va dir que toca passar pàgina i mirar cap al futur. També ho va comentar Hristo Stòitxkov. Piqué va dir una cosa similar i en fer-nos ressò va semblar que ens en volíem aprofitar. No era la nostra intenció, ell ho va entendre i va quedar com una anècdota.

Si guanya el 7 de març, que farà el dia 8?

— Estar tan actiu com els darrers mesos, amb l’agenda plena. I amb la satisfacció de començar a reconstruir el club amb les idees ben clares, sabent el que toca durant els primers 100 dies de mandat.

¿I si perd? ¿Farà oposició o s'apartarà?

— No ho hem considerat. Vam començar a caminar amb la voluntat de canviar el club, de portar-lo al segle XXI. Tenim aquesta il·lusió i el tren per fer-ho possible passa ara. Sempre voldrem estar al servei del club, però estem centrats en guanyar les eleccions.

stats