Marc Soler: "Fa molta ràbia que el ciclisme sempre estigui relacionat amb el dopatge"

BarcelonaDesprés d'una temporada maratoniana, Marc Soler (Vilanova i la Geltrú, 1993) torna a agafar forces des d'Andorra, ja amb la temporada vinent entre cella i cella. Amb el seu futur encara obert, ja que aquest any acaba contracte amb el Movistar Team, el català repassa tot el que ha passat aquesta campanya i reflexiona sobre les circumstàncies contra les quals ha de lluitar el ciclisme avui dia. Tant les noves derivades de la pandèmia com les que sembla que mai s'acaben de deslligar d'aquest esport.

Ja s'ha acabat la temporada. S'ha fet llarga?

Tot i que durant l'aturada no hi havia competicions pel coronavirus, al final nosaltres continuàvem entrenant-nos a casa. És una temporada que no hem parat i s'ha acabat fent més llarga per totes les circumstàncies. Sempre acostumem a acabar a principis o a mitjans d'octubre, i aquest any s'ha allargat fins a mitjans de novembre. I ara d'aquí poc començarem amb la nova pretemporada, tot i que és cert que comença una mica més tard.

Has notat aquest cansament a les cames?

La veritat és que no. El que he portat pitjor ha sigut empalmar concentracions amb curses. Estàvem molts períodes fora de casa i quan veníem eren 3 o 4 dies i tornàvem a marxar. Va ser més cansat això que no pas el tema de les curses.

Com valores la temporada un cop acabada?

Ens va constar una mica arrencar. Hi ha hagut bastants canvis aquest any amb el material, i va costar. Jo vaig començar bé a Mallorca, guanyant, però després, quan havien de venir les curses a Catalunya i el País Basc –els principals objectius de l'any– es va cancel·lar tot per la pandèmia. Amb el confinament ens va tornar a costar arrencar. Al Tour va començar a sortir el nivell que teníem, però potser no els resultats del tot. Jo crec que a la Vuelta es va veure el nivell on podem estar. El problema és que ens ha costat una mica creure'ns-ho i ara, quan ja començàvem a rendir més, s'ha acabat la temporada.

Quins són els objectius per a la temporada vinent?

Vull mantenir el nivell que he tingut a la Vuelta. Fins i tot també fer un pas endavant, millorar. Pel que fa al calendari, quan tot comenci altre cop caldrà preparar bé l'any, i quan se sàpiguen els objectius donar el màxim a les proves que em digui l'equip i estar tan endavant com sigui possible.

Aquest any és l'últim que tens contracte a Movistar. Vols seguir?

De moment no he pensat què vull fer. Estic molt còmode i molt bé a l'equip. La idea, per la meva banda, seria intentar seguir, i ara cal veure de part de l'equip quina intenció té i què vol de mi. Ens hem de posar d'acord i veure si es pot continuar o no, o què és el que tocaria.

Et veus amb opcions de guanyar el Tour?

És una cursa molt important, en què et veus obligat a estar molt bé cada dia. No pots perdre temps cap dia, has d'estar molt concentrat i a un alt nivell de forma. No sé si podré, no t'ho puc assegurar, el que sí que et dic és que m'agradaria intentar-ho i estar tan endavant com pugui.

La preparació mental per a les curses és més difícil en el context actual?

Tot ens afecta, però volem córrer i competir, encara que potser no estiguem al 100%. I també per salvar llocs de treball. Si no s'arriba a fer el Tour de França o aquestes competicions importants, i sabent que hi havia equips que ho estaven començant a passar malament, hauria pogut empitjorar. Tot i que volíem arribar al 100%, la principal idea de tothom era poder competir per tirar tots aquests equips endavant.

Fa poc més d'un mes vas guanyar la teva primera etapa i va ser a la Vuelta. Com ho recordes?

La idea era que l'Alejandro [Valverde] intentés arribar amb un grup reduït i intentés guanyar a l'esprint. A la primera muntanya, els corredors van començar a arrencar, lluitant pel mallot de la muntanya i pels punts, i es van quedar davant un grupet de vuit corredors. Jo vaig coronar uns cinc segons darrere seu. Just la setmana abans de començar la Vuelta havíem estat allà reconeixent aquesta etapa, analitzant-ne el final, i fins i tot vam fer dos cops la baixada. Sabia com traçar els revolts i quan vaig poder agafar el grup vaig veure que anava al doble de velocitat. Vaig continuar amb tot el que tenia fins a meta.

Va ser una reivindicació per a tu i per a l'equip?

És una recompensa a tot l'esforç d'un any tan complicat. Jo crec que em venia tant em venia bé a mi com a tot l'equip. Era necessari que les coses comencessin a sortir. Al principi no m'ho creia. Poder entrar sol és molt maco. Un sempre es vol reivindicar i dir: "Ei, que estem aquí, que continuem al nostre nivell".

Aquest any hi ha hagut un canvi generacional sorprenent. Des de dins, com ho has viscut?

La veritat és que hi ha hagut anys que els corredors eren tots de 32, 33 i 34 anys, i últimament els grans corredors estan començant amb 20, 21 i 22 anys. No sé si el període d'aquests corredors s'allargarà fins als 30. Sí que és veritat que els temps estan canviant, però no sé fins quan s'allargarà aquesta generació de joves. Potser els de la generació de 28, 29 i 30 anys comencen a despuntar ara.

El dopatge segueix sent una pràctica que està molt lligada amb el ciclisme.

Fa molta ràbia. Nosaltres passem molts controls i tenim una plataforma que controla la nostra ubicació les 24 hores del dia i cada dia de l'any. Fa una mica de ràbia veure que la gent dubta, que no es té 100% la certesa. Veient tot el que es fa, jo posaria la mà al foc que ningú fa trampes, i que la gent que en fa és fàcil enxampar-la.

Et generen frustració aquests dubtes constants?

Sempre hi ha aquests dubtes amb el ciclisme, perquè sempre ha estat tancat. També fa molta ràbia que a les notícies i als mitjans de comunicació el ciclisme no hi aparegui per una cursa o per una bona tapa, sinó que se centrin molt en aquest tema del dopatge. No sortiràs a les notícies del migdia depenent de com per haver tingut un bon resultat, però sí que hi sortiràs si estàs tacat pel dopatge. No és un tema que ens agradi gaire, ja que crec que el ciclisme està molt net i hi ha molts protocols, i fins i tot una plataforma que et controla. Fa molta ràbia que el ciclisme sempre estigui relacionat amb el dopatge.