BarcelonaFrenkie de Jong (Gorinchem, 1997) encara el tram final de la segona temporada al Barça amb la sensació d'haver-les viscut de tots els colors, entre la pandèmia, les eleccions i els canvis d'entrenador. Migcampista que acaba fent de central quan toca, De Jong atén l'ARA abans d'una final de Copa en què somia en aixecar el primer títol de blaugrana. Seria un pas endavant per a un futbolista que va créixer envoltat de samarretes del Barça, que els seus avis compraven quan venien de vacances a Catalunya. Quan es parla de futbol, De Jong somriu i parla. Sobre altres temes calla més, incòmode. Ha nascut per cuidar la pilota.
Aquesta és una setmana estranya. Després de perdre contra el Reial Madrid, tenen l'oportunitat de guanyar el primer títol dissabte. Com hi arriben?
— Després del clàssic hem estat uns dies tristos per la decepció, però cal aixecar-se. Ara tenim un repte excitant al davant. Tenim opcions a la Lliga i volem aixecar el primer títol. Poder guanyar-lo seria important. Ja vam perdre la final de la Supercopa contra l’Athletic, així que ens toca reaccionar.
¿Ajuda a motivar enfrontar-se al mateix equip que va derrotar-los a la final de la Supercopa i al mateix estadi?
— Una final sempre et motiva. Però potser una mica més, sí.
Quan l’Athletic es va imposar a la Supercopa, el Barça encara era un equip erràtic. Ara fa la sensació que, malgrat el clàssic, han trobat la manera de ser constants, amb un nou sistema amb tres centrals que fan servir molt...
— Hem estat millorant des de fa temps. Segurament des de Cap d’Any. Ara estem més en forma, cada cop millor. Hem canviat el sistema una mica i això ens ha ajudat. És cert que al clàssic potser no vam fer el nostre millor partit, especialment a la primera part, però tampoc va ser un partit dolent.
En els últims partits l’hem vist jugar tant de defensa central com de migcampista. Com està vivint aquesta dualitat? Li agrada?
— Si el mister em necessita en diferents posicions, jugaré en diferents posicions. Ja ha passat alguns cops aquesta temporada, tot i que jo prefereixo jugar per algun lloc del mig del camp [somriu]. Ara bé, puc jugar de central, esclar, però jo em veig més al centre del camp.
Sempre diu que no li agrada jugar amb por. ¿La posició afecta el seu estil? No deu ser el mateix arriscar amb una passada al mig del camp que no pas quan s'és l'últim home...
— Sí, esclar, et canvia la manera de jugar quan et toca jugar de central, perquè no pots córrer tants riscos. Ara bé, jo intento ser sempre el mateix jugador i no pensar gaire que pot anar malament si perdo la pilota.
¿Treballa l’aspecte psicològic d’alguna manera? No deu ser fàcil aguantar la pressió de jugar en un equip de primer nivell..
— Doncs la veritat és que no, no ho treballo de cap manera especial. No tinc cap metodologia. Només parlo amb la meva gent, per saber que faig bé les coses. Amb la família, la xicota, els amics... M’agrada tenir el seu suport. Sempre he portat bé la pressió.
És a dir, ¿arriscar tant en la passada com amb les conduccions és una cosa molt seva, innata?
— És la meva manera de ser, la manera que tinc de jugar. Quan jugo no penso que pugui perdre la pilota.
Fa uns mesos, quan l’equip no rutllava, ¿hauria firmat estar com estan ara, amb opcions de guanyar dos títols tot i la derrota contra el Madrid?
— Perdre el clàssic sempre fa mal, mai vols perdre. I menys aquest partit. Però cal mirar cap al futur, queden 8 jornades i podem guanyar la Lliga. Cal centrar-se en el que podem fer, guanyar tots els partits, i si els guanyem, acabarem per sobre de l’Atlètic. És cert que l'inici de la temporada va ser fluix, difícil, però sabíem que tenim qualitat i que un cop tinguéssim ritme estaríem a prop dels primers. Ara cal centrar-se en el que fem, en jugar bé. Si juguem com sabem, si juguem bé, guanyarem títols.
¿Tenen l'obligació de guanyar títols aquesta temporada o és un any per aixecar el projecte de cara al futur?
— Ara estem en un moment positiu. Com a equip hem anat evolucionat en la bona direcció, arribem joves... Li veig molt futur al Barça, tot i que, esclar, moltes coses no depenen dels jugadors, depenen d’altres persones. Ara bé, quan ets al Barça has de guanyar títols. Si no guanyem títols, no serà una bona temporada.
Mirem una mica al passat. Provens dels Països Baixos, el país d’Europa amb la mitjana més alta de gent federada per practicar esports. Guanyeu medalles en diferents esports. Quin és el secret?
— Forma part de la nostra cultura. Forma part de com ens eduquen, està molt normalitzat practicar esports. Tenim grans instal·lacions a totes les poblacions, i això fa que sigui molt fàcil formar part de clubs. Sempre tens a prop un lloc on practicar esport, així que creixes així.
Suposo que arribar al Barça no deu ser fàcil, però tampoc devia ser-ho arribar a l’Ajax quan provenia d’un club més petit com el Willem II. Com ho recorda?
— No tinc clar què va ser més difícil, la veritat. Quan vaig deixar el Willem II per anar a l’Ajax va ser diferent, ja que era un jove que no tenia garantit ser al primer equip. A l'arribar al Barça era una altra cosa, venia de guanyar títols, de jugar la Champions... En canvi, a l'arribar a l’Ajax no sempre m'entrenava amb el primer equip, jugava amb el filial. Potser va ser una mica més dur llavors, potser, perquè era aquell moment en què somies en arribar a l’elit.
Ha explicat en algunes ocasions que a la casa familiar d’Arkel, on es va criar, ja tenia samarretes i pilotes del Barça...
— Sí, els meus avis solien venir de vacances a la Costa Brava, així que era un cub que ja seguia llavors. Sempre he volgut jugar al Barça. Sec molt feliç d’estar aquí, és un somni. Així que em toca treballar fort per poder aixecar el meu primer trofeu.
Molta gent dins del club quan parla de vostè es desfà en elogis, tant pel seu caràcter com per la seva professionalitat. O perquè té un estil que s’adapta al Barça.
— Sempre és millor sentir coses bones que dolentes, oi? Estic content, esclar, però soc d’aquells que ignoren bastant les crítiques. Jo sé quan jugo bé o quan ho faig malament, no necessito sentir gaires opinions per saber si ho estic fent bé.
¿Encara aprèn coses als entrenaments després d'uns quants anys a l’elit?
— Mai s’acaba d’aprendre. Amb 70 anys encara estaré aprenent coses, segur.
Arriba a un club on li fa molta il·lusió arribar, però no ha tingut sort. Crisi econòmica, el coronavirus, un president que marxa, mesos sense president, les eleccions...
— Han passat moltes coses des que vaig arribar a Barcelona. Va marxar el president, va arribar el coronavirus... Han sigut moments complicats per al Barça. Per a tots els clubs per la pandèmia, però el Barça ha patit més. Però la meva feina és centrar-me en jugar, jo estic content al Barça.
Quina és la teva primera impressió de Joan Laporta, el nou president? Un estil diferent de Bartomeu, no?
— No el conec gaire encara, però, pel que he vist, és una persona molt optimista. D’aquells que són sempre positius, aporta bona energia al club. Això és bo per a nosaltres.
A Koeman el coneix més. Com és d’important per a vostè tenir un compatriota amb qui ja havia parlat abans de venir al Barça?
— Tenim molt bona relació. M'hi sento molt bé, amb ell; m’està donant molta responsabilitat i confiança. Estic content de tenir-lo aquí.
Aquesta temporada Koeman ha cridat a files diferents jugadors joves. Un d’ells, Pedri, és especial...
— És molt bo tenir jugadors joves a l’equip. Forma part de la identitat del club, de fet, especialment amb els jugadors de La Masia. És bo per a tothom, per a ells i per a l’equip. Pedri? És un jugador meravellós, té molt talent i molta qualitat. Està assumint que agafa responsabilitat malgrat tenir tot just 18 anys. És increïble com juga, tothom ho pot veure.
Evidentment, li he de preguntar per Messi. Confia que no marxi?
— Sí. És un plaer poder treballar amb ell. El sol fet d’estar cada partit al seu costat, en cada entrenament, ja val la pena. Messi ajuda a fer les coses fàcils, jo ho tinc clar, és el millor jugador que he vist mai. Ja ho he dit molts cops: quan jo tenia 12 anys ell ja era el millor futbolista del món; ara en tinc 23 i encara és el millor. No es tracta només de tenir talent, també és tenir mentalitat.
Un futbolista amb qui comparteix moltes coses és Busquets, oi?
— Sí, m’ha ajudat molt. Ja abans de venir al Barça va parlar amb mi, va explicar-me coses. Li estic molt agraït. És un futbolista brillant que fa moltes coses importants a la gespa. I en seguirà fent.
Moltes veus, com el seu compatriota Marco van Basten, reclamen modificar les regles del joc per evitar pèrdues de temps o cuidar els equips ofensius. Com ho veu?
— [Somriu.] És una idea interessant, Van Basten ja fa uns anys que ho defensa. M’ha fet una pregunta difícil... Bé, són altres persones les que han de decidir-ho, els hi deixo a ells.
Fa uns anys es va veure una imatge molt potent. Vostè i Wijnaldum, company amb la selecció, posant plegats mostrant els braços de diferent color contra el racisme. Ara que se'n torna a parlar, després del cas de Diakhaby, quin paper han de tenir els futbolistes en la societat? A vegades han estat acusats de viure en bombolles...
— Allò va ser després d’un cas de racisme a la lliga holandesa. Alguns jugadors van veure el que havia passat i volien fer alguna cosa, així que es va decidir fer aquell gest abans d’un partit contra Estònia, crec recordar. Va ser un gest molt bonic de la selecció. Jo no crec que els jugadors estiguin desconnectats de la societat, depèn de cada cas, cada club... Però tampoc s’ha de posar pressió als futbolistes perquè facin declaracions o es posicionin sobre cada tema que passa, no és la nostra feina.
Per acabar. Com és jugar sense espectadors, s'hi ha acostumat?
— Jugar sense espectadors afecta una mica, sincerament. Quan jugues amb aficionats és diferent. En l'última aturada de seleccions vam jugar un partit que venia a ser una prova a Holanda davant unes 5.000 persones, que tampoc són tantes. Però vaig pensar que feien molt soroll! Va ser maco, perquè ja no hi estava acostumat. Ens va transmetre molta energia. Els enyoro. Espero que tornin aviat.
