BarcelonaEl PSG va fer història. L'equip francès va eliminar l'Olympique de Lió, el campió de les últimes cinc Champions, amb una gran remuntada i l'eufòria al vestidor va ser enorme. Irene Paredes (Legazpi, 1991), capitana del conjunt parisenc i de la selecció espanyola, recorda a l'ARA com va viure l'equip aquest moment i es preparen per a l'eliminatòria de semifinals contra el Barça de Lluís Cortés. El partit d'anada, aquest diumenge (15 h, Barça TV i Esport3), serà el primer pas per aconseguir el bitllet cap a la final de Göteborg.
Veniu d'eliminar l'Olympique de Lió, l'etern campió. ¿Ha sigut un xut d'energia per a l'equip?
— L'equip està molt motivat. Després de la victòria contra el Lió estàvem eufòriques amb el que vam aconseguir. Portàvem molt temps volent fer això. De fet, la resta d'Europa volia fer el que nosaltres vam fer. Ningú havia pogut guanyar-les en els últims cinc anys a la Champions. Va ser una passada i ens vam prendre el luxe de gaudir-ne tot el diumenge, però dilluns ja ens vam posar a la feina. Ara l'equip està totalment centrat i motivat per al partit de diumenge.
Han sigut molts anys de superioritat incontestable del Lió i vosaltres heu fet història eliminant-les.
— L'equip porta molts anys treballant i fent les coses molt bé. Hem estat molt a prop del Lió i per detalls se'ns han escapat molts partits, fins i tot en la Champions passada. Aquests anys els hem guanyat al partit de Lliga i ara les hem enviat fora de la Champions. Formava part del que volíem fer i del que estàvem convençudes que som capaces. No és una cosa nova, ni ha sigut casualitat, ni ens ha enxampat per sorpresa. És obvi que quan l'àrbitre pita el final del partit et fa molta il·lusió perquè és real i ho has aconseguit, però totes estàvem convençudes que ho podíem fer. Fins i tot tenint un resultat tan advers com era el 0-1 a casa i que res més començar el partit marquin l'1-0 elles a casa seva. L'equip segueix confiat i creient en les nostres possibilitats i que ho podem fer.
Ara us toca enfrontar-vos al Barça a les semifinals. Quins són els aspectes amb els quals heu d'anar més amb compte?
— Les claus no te les donaré [riu], però és veritat que nosaltres a la Lliga no tenim equips que juguin com el Barça. Elles tenen una manera molt particular de jugar i ho fan molt bé. Estem preparades per enfrontar-nos-hi i tenim les nostres armes. Ens enfoquem en nosaltres. Sabem que si estem bé, tenim possibilitats de passar.
Teniu una situació a la Lliga molt semblant a la del Barça. Tot i tenir el Lió com al rival, no teniu una gran oposició setmana rere setmana.
— Això passa en gairebé totes les lligues. Al final hi ha un o dos equips molt forts i la resta... Al final, els forts guanyen i guanyem fàcilment la resta. És veritat que la superioritat que està mostrant el Barça en la Lliga fa pensar que no tenen rival amb el qual mesurar-se en un mateix ritme. Nosaltres, per bé o per mal, tenim el Lió a la Lliga, que ens posa les coses difícils, però tampoc tenim un estímul com l'europeu tots els caps de setmana.
L'exigència de la Champions no és la mateixa.
— Ni nosaltres ni el Barça som noves i sabem que en Champions hem d'augmentar el nivell. Si els dos equips estem a semifinals és perquè hem donat el nostre màxim nivell i ens hem adonat d'això, ens hem adaptat i hem guanyat partits.
Després d'analitzar la manera de jugar del Barça, quina mena de partit voleu plantejar?
— Al final, crec que és evident que el Barça és un equip que li agrada tenir la pilota i jugar el toc. Nosaltres fem un futbol totalment diferent: molt més de transicions i físic. La Lliga ens porta també una mica a això. Tenint en compte les claus del Barça, el que volem és centrar-nos en nosaltres.
Us veieu favorites?
— Tenim la confiança que podem fer-ho, si no seria jugar en va aquesta eliminatòria. És veritat que als mitjans us agrada posar-nos a nosaltres com a favorites, perquè hem enviat al carrer el favorit, però no ens ho prenem així. I menys contra un Barça que porta classificant-se per a la final de la Champions els últims cinc anys i han disputat una final. Estan fent les coses molt bé i cada any augmenten el nivell. Per a res és el Barça de fa 4 o 5 anys, en què estar en semifinals era un premi. Ara el Barça, i crec que tothom n'és conscient, ve a la Champions a guanyar-la. Els quatre equips que quedem estem demostrant que som els millors d'Europa, així que res de favorits, i no serà gens fàcil.
Tens molta relació amb gran part de la plantilla blaugrana de la selecció. Com ajuda això a preparar el matx?
— Sobretot ajuda a recopilar informació. El fet de no tenir-les a la Lliga fa que hi hagi moltes jugadores contra les quals no ens hem enfrontat mai o molt pocs cops. També et dic que avui dia hi ha molts vídeos de cada jugadora i els partits de cada cap de setmana. Els analistes de l'equip estan fent aquesta feina i hem estudiat jugadores individualment i preparant el partit.
Us veieu a la final?
— Ara mateix en el que penso és en guanyar aquest diumenge, ja no penso ni en el següent [riu]. Estem concentrades i no pots estar pensant ni en el segon partit ni en la final. Si aquest diumenge no fas les coses com les has de fer es poden complicar molt, així que no mirem més enllà.
Us hagués agradat jugar al Parc dels Prínceps?
— A qualsevol jugador o jugadora li encantaria jugar al Parc dels Prínceps. Tenim informació directa del club que s'ha intentat però per diferents raons que a nosaltres no ens concerneixen, no s'ha pogut. És obvi que ens hagués agradat jugar allà. L'horari també és complicat... Jo soc de les persones a les quals els agrada jugar a la tarda o a la nit. A més, crec que per a l'espectador és més divertit, però no soc jo qui ho decideix. Acceptem les regles del joc i ens centrem en jugar, que és el que és nostre.
Quan es va anunciar la Superlliga, també hi havia la intenció de fer-ne una que englobi els grans equips del futbol femení. ¿Creus que ajudaria a l'evolució i creixement del femení?
— El futbol és totalment de l'aficionat. Si no hi són ells, nosaltres com a futbolistes no seríem on som i crec que això no se li pot treure a l'aficionat. Jo no estaré a favor d'aquesta Superlliga, però tampoc seré jo, com a Irene Paredes, la que decideixi.
La guipuscoana, a qui s'ha relacionat en els últims dies amb l'equip blaugrana com a possible reforç, prefereix no pronunciar-se sobre aquest tema.
