Enric Gallego: "Valoro més ser a Primera perquè he tingut una vida diferent"

BarcelonaLa vida d’Enric Gallego (Barcelona, 1986), criat al barri del Bon Pastor, va donar un gir quan l’estiu del 2017 l’Extremadura va fixar-se en els gols que venia marcant al Cornellà i va oferir-li la titularitat en un projecte que, pocs mesos després, aconseguiria l’ascens a Segona. Una categoria que no li va quedar petita, i 15 gols en 19 jornades després, l’Osca va donar-li l’oportunitat de complir el seu somni de debutar a Primera. Aquest vespre (21h, BeIN LaLiga) tornarà a un escenari, l’RCDE Stadium, que veia a pocs metres o des de la grada.

Fa unes setmanes que viu en un somni. Com li va tot per Osca?

Sí, estic disfrutant de tot. Ha arribat el que sempre he somiat i estic gaudint-ho dia a dia, intentant que duri el màxim. La rebuda ha estat molt bona, Osca és una ciutat que està molt bé, té de tot, i el vestidor i el club m’han rebut amb els braços oberts. M’ha sorprès que paguin tant, clar. Però ha estat així perquè les coses han anat bé. La gent valora el treball fet.

Abans de ser futbolista professional va exercir en altres professions. Com recorda aquelles etapes?

Jo he treballat de conductor de camió i d’instal·lador d’empreses industrials. Diuen que he estat obrer però no, no sé d’on surt això. En aquella època mai m’hauria imaginat arribar aquí. Ho veia impossible. Però bé, ara estic aquí. El treball i sacrifici té la seva recompensa. Haver tingut una vida diferent a la que en principi han tingut molts companys que estan a l’elit potser es valora més, però tothom ho valora, perquè té família que treballa en qualsevol lloc. Jo ho valoro més, estar a Primera, perquè he viscut això.

En quin moment va veure que es podia centrar en el futbol?

Quan vaig arribar a Premià, a la Tercera Divisió, vaig tenir clar que allà és on volia estar, que allò era el que volia fer.

Li sorprèn la quantitat de jugadors que triomfen en categories inferiors però no acaben tenint l’oportunitat de donar el salt a l’elit?

A banda de fer bons anys, cal tenir algú que compti amb tu. Jo vaig tenir la sort que van confiar en mi a Extremadura, vaig anar cap allà i vaig seguir treballant. Ha sortit tot bé i per això estic aquí. Sempre tens el somni, però saps que està molt lluny. En alguna ocasió sí que ho veia molt molt lluny, gairebé impossible.

El 2009 va canviar el Premià per l’Espanyol B. Ho va veure com un trampolí?

Passava d’estar a Tercera a anar a jugar en un filial a Segona B. Era un pas important que no va sortir com un hauria volgut, però de tot se n’agafa experiència i se n’aprèn. Va ser una etapa dolenta, perquè l’equip va baixar, però en tinc bons records de companys i amics que vaig fer. Va ser el meu primer any a la Segona B. Per lesions i altres coses no el vaig gaudir com m’hauria agradat, però tot són experiències i em quedo amb allò positiu.

En algun moment va veure a prop la possibilitat de pujar al primer equip?

Vaig pujar una vegada a entrenar, em van cridar i hi vaig anar, quan hi havia Pochettino. Va ser una etapa curta. Molts companys van pujar al primer equip, quan ets allà ho veus més a prop, però no era fàcil.

D’aquell filial, feia pocs mesos que n’havia marxat Rubi. Ara vostè és a Osca, on ell va estar fa uns mesos. Li han parlat d’ell?

M’han parlat molt bé d’ell, m’han dit que treballa molt bé. La gent d’aquí me’n parla, estaven molt contents amb ell, va anar tot rodat i van pujar en part gràcies a ell.

Fa uns mesos era al Cornellà. Quan sortia del camp i veia l’RCDE Stadium, s’hi imaginava jugant un partit de Primera?

Ho veia molt lluny, quasi impossible. Però al final, si tot va bé, aquest divendres jugaré. Anava molt a l’RCDE Stadium, però a la grada, a veure partits. Ara estaré a la gespa.

Al gener va sonar com a futurible de l’Espanyol. Li va arribar interès real?

Jo faig cas al meu representant i no em va dir res. Suposo que serien rumors.

El fet de ser un davanter experimentat fa que el repte de Primera no espanti?

No, no m’espanta perquè encara que ha anat tot molt ràpid, en tot moment sóc conscient d’on estic i d’on vinc. Tinc els peus a terra i no m’espanta res.

No oblidarà aquest últim any. 26 gols en 39 partits amb l’Extremadura, l’ascens a Segona i ara el debut a Primera amb l’Osca. No està gens malament, no?

Com ho veus tu, està bé, no? Està bé, ha estat un any increïble en tots els sentits. He disfrutat de tot, de l’ascens, de Segona, de marcar gols i gràcies a això estic on estic.

Què va pensar quan va rebre la trucada de l’Osca?

Sabia que si tenia l’oportunitat d’anar a Primera volia fer-ho com fos. No m’ho vaig pensar dues vegades, són trens que passen i aquest el volia agafar. Volia aquesta oportunitat i l’he tingut.

Canvia molt el jugar a Primera respecte a Segona i Segona B?

Si, canvia molt, per això hi ha les categories. A Segona B hi ha més batalla, a Segona A més futbol, i a Primera, encara més futbol i tot va amb una marxa més.

Què va sentir quan va marcar l’1 de febrer contra el Valladolid?

Va ser increïble. Vaig disfrutar molt. Quan t’asseus i ho penses ho valores molt més. Miro el present, el dia a dia, intentar fer les coses de la millor manera per seguir així.

El contracte amb l’Osca, de tres anys i mig, el veu com un premi a la seva carrera, després de tants tombs per clubs catalans?

Pot ser un premi, suposo que és perquè ho mereixo. A Extremadura també m’havien fet un bon contracte, que era dels millors que m’havien fet, i el vaig acabar abans.

Amb 32 anys, es troba en el punt òptim de la seva carrera?

Cada dia em trobo millor. Ara mateix em trobo molt bé i espero seguir en aquesta línia.

En quins davanters es fixava de jove?

En Ronaldo, era el meu ídol quan era un nen. Però també m’he fixat en molts davanters ja retirats i en altres en actiu. M’agrada fixar-me en el que destaca de cada un.

És del Bon Pastor, com el Sergio García, amb qui no podrà coincidir al camp perquè està lesionat. Tots dos porten el gol a la sang.

Som amics íntims de tota la vida. Parlem cada setmana. Ell va tenir la mala sort de lesionar-se aquesta setmana, ens hauria agradat enfrontar-nos a la gespa.

Amb Francisco, l’Osca ha canviat la dinàmica en les últimes setmanes. Amb quin equip es trobarà l’Espanyol?

Amb un equip que sap el que es juga, que està necessitat de punts, però que està bé, amb confiança. Portem uns quants partits estant junts, seriosos i quan tenim alguna oportunitat, intentar ficar-la. Jo em trobo bé, he d’agrair-li la confiança posada en mi des del primer dia i li intento tornar amb treball. Em demana el mateix que a tots, treball per l’equip.