David López: “Hem recuperat la confiança i la mentalitat guanyadora"

BarcelonaDesprés d’enllaçar dues temporades molt dures, marcades per una greu lesió al genoll i pel descens a Segona, David López (Sant Cugat, 1989) ha assumit la capitania d’un Espanyol que ha canviat la mentalitat per assolir el retorn a Primera. Ho analitza en una conversa amb l’ARA.

El vestidor ha recuperat la confiança?

No només hem recuperat la confiança, també hem recuperat la mentalitat guanyadora, la voluntat de guanyar tots els partits i de no conformar-nos amb un empat encara que sigui en un camp difícil, com va passar a Fuenlabrada. Vam marxar d’allà fastiguejats. Aquesta és la mentalitat que hem de mantenir.

Què ha après del descens?

Moltes coses. Te'endureix moltíssim, va ser molt dur. Ho vaig donar tot cada dia, fins i tot tornant de la lesió, que potser vaig fer més del que em tocava. No em penedeixo de res, però és cert que ara canviaria certes coses i faria algunes coses diferent perquè no tornés a passar. És una lliçó per créixer, un aprenentatge perquè no torni a passar. Hem de sortir-ne sent un club més fort i més sa.

Fins a quin punt va ser determinant la sortida de Rubi?

Segurament va ser l’inici de tot, la primera peça del dòmino que va caure. Havíem agafat el seu model perfectament, encaixava amb els jugadors que hi havia, i tots hi estàvem a gust. La seva sortida va ser un cop força dur pel moment en què va arribar, després de classificar-nos per a Europa. Ningú ho esperava, i la direcció esportiva va haver d’improvisar buscant solucions.

Li va sorprendre que no es donés continuïtat a la seva idea?

Es va intentar. David Gallego tenia una idea molt similar, sobretot d’estil de joc. No sé per què, però no va encaixar bé a l’equip, ens va costar molt trobar la continuïtat en l’estil de joc. No vol dir que no fos un bon entrenador, ara ho està fent molt bé a l’Sporting. Després, no és fàcil adaptar-se a estils tant diferents. Cada cop que fèiem un canvi i vèiem la llum al final del túnel, patíem un entrebanc i no trèiem el cap de sota l’aigua. Van pesar les àrees: no defensàvem bé la nostra, vam encaixar moltíssims gols i no teníem gol o un jugador encertat.

Durant l’estiu se’l va criticar per rumors que apuntaven a la seva sortida. Li va fer mal?

Això molesta, però la veritat cau pel seu propi pes i es demostra amb fets. Abans d’acabar la Lliga es deia que ja ho tenia fet amb el Betis. Però el cert és que, abans de confirmar-se el descens, el club ja sabia que no només volia quedar-me, sinó també ajudar a la viabilitat del club i a l’ascens en tot el que pogués. Així ha estat. S’ha demostrat la meva implicació i compromís amb el club. Estic content perquè les coses han sortit com volia.

Va arribar a posar-se a disposició del club per si necessitava afrontar una venda?

No va ser necessari, però tots els jugadors estàvem a disposició del club. Els que van considerar que no havien de seguir, han sortit. La resta, ens hem quedat acceptant les retallades que tocaven. La voluntat, el compromís i el sacrifici dels jugadors que s’han quedat per tornar l’Espanyol a Primera té molt de valor.

Quina tecla ha tocat Vicente Moreno per veure aquest Espanyol?

És una peça clau. Per a mi l’entrenador té un 60% o 70% del mèrit que una temporada sigui bona o dolenta. És un bon entrenador. Des del primer dia, va tocar tres o quatre coses que creia que estàvem fent molt malament. Volia que es canviés la mentalitat i així es va fer. El seu sistema ha encaixat a la perfecció al vestidor. Tots estem contents, anem de bracet amb la seva forma de jugar.

En aquest tram inicial s’ha vist un Espanyol dominador, però també defensivament molt compacte.

Sí. M’ha sorprès el nivell que hi ha a Segona, no m’esperava que tants equips tinguessin una idea tan moderna de voler jugar la pilota. Alguns rivals ens han pres la possessió. No és fàcil, però ho has d’acceptar. No ens podem limitar a atacar. Tothom treballa. Encaixar tants pocs gols no només és cosa del porter i de la defensa. Em sorprèn molt l’esforç que tots els jugadors estan fent en defensa, però volem millorar i buscar l’excel·lència.

Porten gairebé vuit mesos jugant sense públic. Com els va afectar el curs passat i com els està afectant aquest curs?

L’any passat ens va fer molt de mal. A casa quedaven partits a vida o mort i ens hauria anat molt bé jugar amb el suport de l’afició. Ara ens serà més difícil assumir el retorn del públic als estadis, perquè ens és més fàcil parlar amb els companys i gestionar les emocions. Tenim molts joves que no han jugat a Segona o a Primera amb públic. Esperem que arribi aviat i que ens hi adaptem ràpid. Tenim moltes ganes de tornar a veure l’estadi ple.