L’entrenament invisible que allunya les pors de Ricky Rubio, Darder i Badosa

BarcelonaAls 32 anys, Ricky Rubio ha decidit fer un punt i a part en la seva carrera esportiva per cuidar la seva salut mental. Amb 22 anys, Dele Alli era un dels futbolistes més cobejats d’Europa. 24 mesos més tard, la seva carrera estava estancada i es plantejava la retirada. L’explicació? Una infància plena d’episodis traumàtics: des dels abusos sexuals que va patir amb sis anys al consum de drogues o l’ingrés en una clínica de rehabilitació per superar l’addicció a les pastilles per dormir. “La personalitat, el caràcter, l’educació, l’entorn i les experiències viscudes influeixen en el desenvolupament del talent, que es pot veure bloquejat si es pateixen traumes, bloquejos o desequilibris”, assegura a l’ARA Maria Cabrera, psicòloga esportiva. 

L’entrenament mental ha passat de ser un tema tabú a formar part del debat públic tant a la societat en general com al món de l’esport. Cada cop són més els esportistes d’elit que admeten haver recorregut a un professional del coaching, des d'Andrés Iniesta al tècnic del Girona, Míchel. “Durant molt de temps el món de l’esport ha concebut la salut mental com un senyal més de debilitat que de fortalesa. Molts esportistes creien que exposar la seva vulnerabilitat els feia menys atractius de cara als clubs, per això molts temen que, si ho expliquen, això pugui anar en contra seva”, afegeix Cabrera, que ha treballat amb clubs com el Llevant i el Màlaga, a banda d’esportistes d’elit. 

Un d’aquests jugadors, l’exdavanter de l’Espanyol Borja Iglesias, reconeix obertament els beneficis d’haver tractat amb professionals com Cabrera: “Els psicòlegs em van ajudar a tractar moments d’eufòria i a gestionar mals moments. He progressat en diferents aspectes del joc mentalment, de maduresa, gràcies a ells”. El Panda admet que va necessitar ajuda externa per “reflexionar i relativitzar” moltes de les situacions que vivia. "Em va anar bé i vaig aprendre a relacionar-me millor amb els meus companys", va explicar l’actual davanter del Betis, que parla dels psicòlegs com dels seus “àngels de la guarda”. “Són persones especials a la meva vida, que m’han fet millor, m’han fet valorar més”, explica. "De jove em van ajudar a reconduir un bloqueig, ara m'ajuden a afrontar la pressió que també tinc com a entrenador", admet Míchel.

La plantilla de l’Espanyol, que en els últims anys ha estat força exposada a les crítiques pels seus resultats irregulars, que li han costat dos descensos a Segona, no ha estat aliena al treball amb psicòlegs. “Els meus primers mesos a l’Espanyol vaig viure moments difícils en què ho veia tot negatiu i pensava que no em sortia res bé. L’ajuda externa em va ajudar, ara em veig més madur, i sobre la gespa això t’ajuda si falles”, va explicar en una entrevista a l’ARA. Una situació similar a la que va viure el capità blanc-i-blau, Sergi Darder: “Vaig tocar fons, tot m’afectava massa, i un psicòleg i un coach m’han ajudat a ser més fort”. Paula Badosa també va patir ansietat i depressió. “He hagut de treballar molt i passar per moments de depressió, de tractar-me, em costava molt el tenis”, recorda. Per a la tenista empordanesa, és clau “no crear grans expectatives en joves que es pensen que amb 17 anys han de ser els millors”. 

Per a Cabrera, la feina dels psicòlegs esportius va molt més enllà de “treballar quan hi ha algun problema": "Sovint s’associa a trastorns o problemes psicològics, però a la majoria d’esportistes a qui atenem els ajudem a potenciar el rendiment mitjançant el treball de variables com la concentració, la motivació o les rutines”, precisa. De fet, adverteix que és clau posar més èmfasi en la prevenció: “Amb el contacte diari hem detectat a temps problemes d’un risc elevat. És positiu que cada cop més esportistes s’hi familiaritzin”. Un entrenament invisible que també segueix el vigent campió de Wimbledon Carlos Alcaraz: “La psicòloga amb qui treballo és una de les principals causants que pugui ser el número 1 del món, m’ha ajudat a estar fresc mentalment i a suportar la pressió”. El camí a l’elit comença al cap.